Sixto Ríos García

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSixto Ríos García
Biografia
Naixement4 gener 1913 Modifica el valor a Wikidata
Pelahustán (província de Toledo) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juliol 2008 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Central (1931–1936) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaLa hiperconvergencia de las integrales de Laplace Stieltjes  (1940 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiJulio Rey Pastor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, estadístic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Madrid (1945–1983) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralPedro Gil Álvarez, Antonio de Castro Brzezicki, Francisco José Cano Sevilla, Miguel Martín Díaz, Rafael Infante Macías, Segundo Gutiérrez Cabria, Leandro Pardo, Julián de la Horra Navarro, Alfonso Guiraúm Martín i Javier Montero Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsDavid Ríos Insua Modifica el valor a Wikidata
ParesJosé María Ríos MOreiro i Cristina García Martín
Premis

Sixto Ríos García (Pelahustán, 4 de gener de 1913 - Madrid, 8 de juliol de 2008),[1] va ser un matemàtic espanyol, conegut com el pare de l'estadística espanyola i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Pare del també matemàtic David Ríos Insua.

Biografia[modifica]

Fill de D. José María Ríos Moreiro i Sra. María Cristina García Martín, va ser deixeble dels seus propis pares, els qui eren mestres de professió. Quan la família sol·licita trasllat a Madrid, estudia en el Col·legi San Mauricio i a l'Institut San Isidro de Madrid, destacant sempre per ser el número u de la seva promoció.

El 1932 va obtenir el títol de Llicenciat en Ciències Exactes per la Universitat Central de Madrid, amb la qualificació d'Excel·lent i Premi Extraordinari para, seguidament, aconseguir el de Doctor en Ciències Matemàtiques. Va ser deixeble de Julio Rey Pastor al Laboratori i Seminari Matemàtic (LSM). Va ser catedràtic d'Anàlisi Matemàtica a les Universitats de València, Valladolid i Madrid, a més de Dr. Enginyer Geògraf i Professor a l'Escola d'Enginyers Aeronàutics i en la Facultat de Ciències Econòmiques.

Va ostentar els càrrecs de Director de l'Escola d'Estadística de la Universitat de Madrid, Director de l'Institut de Recerca Operativa i Estadístiques del C.S.I.C., Director del Departament d'Estadística de la Facultat de Ciències Matemàtiques de la Universitat Complutense i President de la Societat Espanyola de Recerca Operativa, Estadística i Informàtica. Va ser acadèmic corresponent de la Acadèmia Nacional de Ciències de Buenos Aires, i organitzador i fundador, per encàrrec de la Unesco, de l'Escola d'Estadística de la Universitat de Caracas. Va ser membre del comitè de redacció de Statistical Abstracts i membre de nombre de l'International Statistical Institute i de l'Institute of Mathematical Statistics.

Va dirigir treballs de recerca i de tesis de 16 catedràtics d'universitats, i d'alguns directors en centres estadístics d'Hispanoamèrica. Va realitzar recerques d'aplicació en la indústria espanyola i va formar una Escola de Recerca Operativa. Va impartir conferències en universitats de tot el món i va presentar comunicacions en congressos internacionals i publicacions en revistes de màxim nivell internacional, i va contribuir a crear i dirigir centres d'estudis i recerca, com l'Escola d'Estadística de la Universitat de Madrid, l'Institut de Recerca Operativa i Estadística del C.S.I.C. i la seva revista Treballs de recerca Operativa i Estadística, l'Escola d'Estadística de la Universitat Central de Veneçuela o el Departament d'Estadística i Recerca Operativa de la Facultat de Ciències, amb cursos internacionals patrocinats per l'Organització d'Estats Americans (OEA) i per la Unesco.

Publicacions[modifica]

És autor, entre publicacions i monografies, de més de 200 obres de recerca, dedicades a anàlisi matemàtica, probabilitats i estadística i recerca operativa, entre les quals destaquen: Métodos Estadísticos (Ediciones del Castillo, S.A., 1967), valioso, casi un manual su Matemáticas especiales (Madrid: Paraninfo, 1972) , Matemática Aplicada (Madrid: Paraninfo, 1980) i Procesos de decisión multicriterio (Madrid: Eudema, 1990).

Premis i reconeixements[modifica]

Va rebre el reconeixement d'autors i revistes estrangeres. Va rebre el Premi Nacional de Recerca Matemàtica el 1979. Va ser Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals des de 1961 fins a la seva mort,[2] i Doctor Honoris causa per les Universitats de Oviedo (2000) i de Sevilla (2001).

La seva encomiable trajectòria professional, d'àmplia projecció social, li va valer ser reconegut com el Pare de l'Estadística a Espanya.[3]

Referències[modifica]

  1. Francisco Otero «Sixto Ríos». Abc, 33.811 (13 de julio de 2008), 2008. ISSN 1136-0143, p. 75.
  2. Biografia Arxivat 2016-08-05 a Wayback Machine. al web de la RAC
  3. Francisco Javier Girón González-Torre «Sixto Ríos García, académico de Ciencias». El País, 11.359 (20 de julio de 2008), 2008. ISSN 1134-6582, p. 39.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • Web sobre Sixto Ríos
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Sixto Ríos García» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Etayo, José Javier. «Entrevista a Sixto Ríos». Nueva Revista, 1997. [Consulta: 2 juliol 2022]. (castellà)



Premis i fites
Precedit per:
Pedro Miguel González Quijano y Díaz Quijano

Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 12

1959-2008
Succeït per:
Enrique Castillo Ron