So na Caçana
.jpg)
So na Caçana és un conjunt talaiòtic situat a la vora de la carretera local que va des d'Alaior a Cala en Porter, a Menorca. Es troba situat a uns 6 km d'Alaior, poc després del poblat talaiòtic de Torralba d'en Salort. Rep el nom del lloc de So na Caçana, la finca agrícola més propera i a la qual pertanyien els terrenys de jaciment. Un equip d'arqueòlegs vinculats al Museu de Menorca hi van realitzar excavacions arqueològiques entre els anys 1982 i 1987[1]
Taula de continguts |
[modifica] Descripció
A l'assentament de So Na Caçana s'hi poden observar restes d'uns deu edificis prehistòrics, entre els quals destaquen dues construccions interpretades com a santuaris, que recorden a un recinte de taula, una mena de talaiot quadrat amb façana còncava i absis i algunes possibles cases talaiòtiques, a més d'un hipogeu.
[modifica] Cronologia
Sembla ser que l'hipogeu, que es troba sota un dels edificis, es va excavar cap al 1500 aC, en època pretalaiòtica. El santuari va perdre la seva funció religiosa pels volts del 200 aC, tot i que posteriorment el lloc seria reutilitzat com a lloc d'hàbitat fins al segle IV. Les datacions radiocarbòniques que s'han portat a terme, sobre mostres de carbó provinents desl edificis excavats, han donat datacions que es situen en el segle IX aC.
[modifica] Interpretació
Lluís Plantalamor, que dirigí les excavacions arqueològiques en aquest jaciment durant els anys vuitanta del segle XX, va proposar que aquest assentament podria constituïr un centre religiós, vinculat als centres de població d'aquesta part de l'illa[2]
[modifica] Referències
- ↑ PLANTALAMOR MASSANET, Ll. (1987): El Santuario de So na Caçana y las relaciones con el Mediterráneo Central y Occidental a La Sardegna nel Mediterraneo tra el secondo e il primo milenio a.C. Atti del II Convegno di Studi "Un millennio di relazioni fra la Sardegna e i Paesi del Mediterraneo (Selargius-Cagliari, 27-30 novembre 1986)". Cagliari.
- ↑ PLANTALAMOR MASSANET, Ll. (1997): Ubicació topográfica de les taules i els santuaris menorquins. El seu significat econòmic i social. "Meloussa", 4. Maó.
