Songhais

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tipus songhai de Gao

Els songhais songhays, sonrais o sonrhaïs són un poble africà occidental que parla la llengua songhai, que fou la llengua franca de l'Imperi Songhai que dominava el Sahel africà als segles XV i XVI. Els songhais viuen principalment al Mali i Níger i no són una ètnia sinó una sèrie de pobles de llengua comuna; el seu nom deriva de la casta dominant a l'Imperi Songhai. Avui dia els parlants de la llengua l'han adoptat com a nom ètnic al Mali però altres grups que parlen la llengua s'identifiquen com altres ètnies: Zama o Djerma, Isawaghen i altres. El dialecte de Koyraboro Senni que es parla a Gao no pot ser comprès pels parlants del dialecte Zarma del Níger i sembla que hi hauria dues grans varietats dialectals, la septentrional i la meridional. Encara que la llengua és classificada generalment al grup Nilo-saharià aquesta qualificació és controvertida.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Songhais
  • Paul Stoller, «Social interaction and the management of Songhay socio-political change», Africa (Londres), 51 (3), 1981, p. 765-780 (anglès)
  • Paul Stoller et Cheryl Olkes, In sorcery's shadow : a memoir of apprenticeship among the Songhay of Niger, University of Chicago Press, Chicago, 1987, 235 p.(anglès) (ISBN 0-226-77542-9)
  • Paul Stoller, Fusion of the worlds : an ethnography of possession among the Songhay of Niger, University of Chicago Press, Chicago, 1989, 243 p. (anglès) (ISBN 0-226-77544-5)
  • Jean Boulnois et Boubou Hama, L'empire de Gao : histoire, coutumes et magie des Sonrai, Librairie d'Amérique et d'Orient, Paris, 1954, 182 p. (francès)
  • (francès) Zakari Dramani-Issifou, «Les Songhay : dimension historique», in Vallées du Niger, Éditions de la Réunion des musées nationaux, Paris, 1993, p. 151-161 (francès)
  • E. Paris, «Bijoux et paille et poupées de cire Sonrai de Tombouctou», Notes africaines, n° 51, juillet 1951, p. 84-88
  • André Prost, «Notes sur les Songay», Bulletin de l'Institut français d'Afrique noire, Série B, Sciences humaines. 16 (1-2) janvier-avril 1954, p. 167-213 (francès)
  • André Prost, «Légendes Songay», Bulletin de l'Institut français d'Afrique noire, Série B, Sciences humaines. 18 (1-2) janvier-avril 1956, p. 188-201 (francès)
  • André Prost, «Statut de la femme songhay», Bulletin de l'Institut fondamental d'Afrique noire, Série B, Sciences humaines. 32 (2) avril 1970, p. 486-517(francès)
  • Jean Rouch, «Apercu sur l'animisme Sonraï», Notes africaines, n° 20, octobre 1943, p. 4-8 (francès)
  • Jean Rouch, «Rites de pluie chez les Songhay», Bulletin de l'Institut français d'Afrique noire, 15 (4) octobre 1953, p. 1655-1689 (francès)