Spasell
| Tipus | slang  |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
El spasell és un dialecte,[a] o millor dit, un codi d'argot, del llombard occidental. Va ser parlat pels habitants de Vallassina quan sortien de la vall per fer negocis i no volien que la resta de la gent els entengués.[2]
Es caracteritza per paraules codificades, definides segons una convenció, basades en característiques de cada cosa o en onomatopeies; altres paraules té un origen desconegut, segons va notar Carlo Mazza, vicari d'Asso, en el seu llibre Memorie storiche della Vallassina de 1796. Segons l'autor, es van anar creant nombrosos argots ja que amb el temps era impossible evitar que s'acabessin intrduint en l'idioma, reduint així les diferències entre l'idioma "oficial" i l'idioma "secret". A part d'un seguit de termes, el vicari va proposar, com a exemple, la traducció del parenostre a aquesta llengua, evidenciant que és també totalment incomprensible també pels parlants del llombard insúbric. Hi ha diversos argots similars o idèntics en diferents localitat d'Insúbria, com Valtellina o Milà. Algunes paraules del spasell han estat absorbides per lal llengua comú, per exemple lòfi (en spasell loffi, que significa "dolent"), usat en en brianzó del nord per indicar a una persona de qui es desconeix el nom, o scabbi, utilitzat també per Carlo Porta en el poema Brindes de Meneghin a l'Ostaria per referir-se al vi, com a alternativa a vin.
Exemple[modifica]
A continuació, el parenostre en spasell:
Masett che stanziê in la creuggia di salvestri,
ch'el vost oden s'ingalmissa,
ch'el stanzia el nost bosin piatt,
che se rusca quel che vu tubè
sora i masett de la luscia, quant in quella di sciatt.
Refilên el sbêg de stobold,
e che no va stanzien nippa in del scimêe i nost lenarii,
come anch'el nost'oden szabolda ai olter ghielma;
Fêen taruscia la schigna che ne rusca el Naja de Tameu.
Per tagiorala no lassên sciobigà in nient de loffi.
Amen.
Glossari[modifica]
|
|
|
|
Referències[modifica]
- ↑ ««Lombardi, dialetti»». [Consulta: 12 gener 2017].
- ↑ «gergo in "Enciclopedia dell'Italiano"» (en italià). Treccani. [Consulta: 15 gener 2021].
Notes[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Carlo Mazza, Memorie storiche della Vallassina, 1796 (PARTE SECONDA, CAPO XII)
Classificació dialectal del llombard | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llombard occidental |
|  | ||||||
| Llombard oriental | ||||||||
| Llombard alpí |
| |||||||
| Llombard meridional | ||||||||
| Dialectes de transició amb l'emilià-romanyol | ||||||||
| Varietats de llombard argot | ||||||||
(en cursiva els dialectes que es consideren també variants d'altres llengües) | ||||||||
