Steacyita
 Steacyita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | K₀.₃(Na,Ca)₂ThSi₈O₂₀ |
| Epònim | Harold Robert Steacy |
| Localitat tipus | Poudrette quarry (Demix quarry; Uni-Mix quarry; Desourdy quarry; Carrière Mont Saint-Hilaire), Mont Saint-Hilaire, La Vallée-du-Richelieu RCM, Montérégie, Quebec, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CH.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CH.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.10 |
| Dana | 63.1.1.1 |
| Heys | 14.16.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Grup espacial | space group P4/mcc (en)  |
| Color | gris, marró fosc, verd, beige |
| Tenacitat | Trencadís |
| Duresa | 5 Mohs |
| Diafanitat | translúcida, opaca |
| Densitat | 3,32 |
| Impureses comunes | As, Mn, Pb, F, P |
Mineral radioactiu  | |
| Radioactivitat | Forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1981-E |
| Any d'aprovació | 1981 |
| Símbol | Scy |
La steacyita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la steacyita”. Va ser descoberta l'any 1982 a una mina de Mont-Saint-Hilaire, a l'estat de Quebec (Canadà), sent nomenada així en honor d'Harold R. Steacy, mineralogista canadenc.[1]
Un sinònim és la seva clau: IMA1981-I i té com fórmula química K0.3(Na,Ca)2ThSi8O20..
Característiques químiques
És un silicat de potassi, sodi, calci i tori. L'estructura molecular és de ciclosilicat amb anells dobles de quatre tetraedres de sílice.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: urani, arsènic, manganès, plom, fluor i fòsfor.
Formació i jaciments
Apareix en roques magmàtiques de gabre - sienites amb nefelina, formada emplenant cavitats o bé en vetes de tipus pegmatita.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: nenadkevichita, analcima, egirina, arfvedsonita, astrofilita, catapleita, eudialita, sérandita, villiaumita, baratovita, miserita o titanita.
Usos
És buscat com a mena de l'estratègic tori. Per la seva forta radioactivitat ha de ser manipulat i emmagatzemat amb els corresponents protocols de seguretat.
Referències
- ↑ Perrault, G. y J.T. Szymánski, 1982. "Steacyite, a new name, and a re-evaluation of the nomenclature of ekanite-group minerals". Can. Mineral., 20, 59-63.
- Steacyita, mindat.org.
- Steacyita, webmineral.com.
- Manual de steacyita, Mineral Data Publishing.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Steacyita |