Suesca
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Colòmbia | |||
| Departament | Cundinamarca | |||
| Província | província d'Almeidas  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 17.318 (2015) (97,84 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 177 km² | |||
| Altitud | 2.580 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Fundador | Gonzalo Jiménez de Quesada | |||
| Creació | 14 març 1537 | |||
| Lloc web | suesca-cundinamarca.gov.co | |||
.svg)
Suesca és una ciutat i municipi de la província d'Almeidas, part del departament de Cundinamarca, Colòmbia Està localitzat en l'Altiplà cundiboyacense a 59 quilòmetres cap al nord des de la capital Bogotà. Suesca forma la vora del nord de la sabana de Bogotà. Limita amb Cucunubá i Lenguazaque pel nord, Sesquilé pel sud, Chocontá per l'est i Nemocón i Gachancipá per l'oest.[1]
El nom Suesca és derivat de la paraula Muisca Suejica, Sueica o Suesuca, el qual significa "Rock dels ocells" o "Cua del guacamai".[2][3][4]
Història[modifica]
Suesca va ser habitada a principis de la història de l'habitatge de l'Altiplà i els refugis de roca van ser ocupats pels caçadors-recol·lectors semi-nòmades d'Herrera i períodes preceràmics.
Abans de la conquesta espanyola, Suesca formava part de la Confederació Muisca. El cacic de Guatavita governava el poble de Suesca, proper al llac sagrat Guatavita i on es troba el llac Suesca on se celebraven els rituals.[5][6] Suesca va ser un centre important en la carretera cap a Boyacá, governat pel zaque de Hunza. El comerciants agafaven carboni i sal en la seva ruta cap al nord.[7] Cada quatre dies es feia mercat a Suesca.[8] Suesca també fou un poblament important de producció d'art Muisca.[9]
El conquistador Gonzalo Jiménez de Quesada va arribar a Suesca el març de 1537 i va fundar la ciutat moderna. A Suesca va sentenciar un soldat del seu exèrcit a mort, pel robatori de mantells dels Muisca.[10] Després d'entregar el zaque de Hunza, Quemuenchatocha, el governant Muisca va ser agafat presoner a Suesca quan intentava revelar la ubicació dels seus tresors.[11] Quan el zipa de Bacatá, Tisquesusa, va tenir notícia de la presència espanyola a Suesca, va enviar un espia a la ciutat per obtenir informació sobre la seva força. El Muisca, desconeixedor de cavalls i genets a cavall, va creure que el cavall i el genet eren un. Quan un cavall va morir a Suesca, van descobrir la realitat.[12] Suesca es el lloc on De Quesada va morir el 1579, després d'escriure el llibre, ara perdut, «Ratos de Suesca».[13]
El 1602, en una cova de Suesca, van ser descobertes 150 mòmies Muisca. Les mòmies van ser organitzades en un cercle al voltant de la mòmia del cacic de la ciutat.[14] També art de rupestre ha estat trobat a Suesca.[15] El pictograma de Suesca és entre el més extens de Cundinamarca, però al mateix temps el més vandalitzat.[16]
Referències[modifica]
- ↑ «Official website Suesca». Arxivat de l'original el 2015-05-15. [Consulta: 6 juliol 2018].
- ↑ Wills et al., 2001, Ch.43 - Rocas de Suesca - paraíso de escaladores, p.163
- ↑ Espejo Oyala, 1999, p.1130
- ↑ (castellà) Etymology Suesca Arxivat 2012-04-26 a Wayback Machine. - Banco de la República
- ↑ Gamboa Mendoza, 2008, p.141
- ↑ Casilimas & López, 1987, p.135
- ↑ Bohórquez Caldera, 2008, p.162
- ↑ Gamboa Mendoza, 2008, p.83
- ↑ Francis, 1993, p.39
- ↑ (castellà) Suesca en la cuerda - El Tiempo
- ↑ (castellà) Biography Quemuenchatocha - Pueblos Originarios
- ↑ (castellà) Biography Tisquesusa Arxivat 2017-09-14 a Wayback Machine. - Banco de la República
- ↑ Rey Pereira, 2000, p.395
- ↑ Martínez & Martínez, 2012, p.69
- ↑ Muñoz, 2006, p.11
- ↑ Martínez & Botiva, 2004, p.32