Muisca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Muisca
muysccubun
Parlat a: Colòmbia Colòmbia
Regió: Cundinamarca, Boyacá, Santander
Parlants: Extingida
Rànquing: -
Classificació genètica: Llengües lenmitxí
(potser macrotxibtxa)

    llengües txibtxa
     llengües magdalèniques
      Magdalènic meridional       Cundicocúyiques       Muisca

estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 chb
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El muisca (en muisca muyskkubun) és una llengua de la família txibtxa, pròpia dels muisques, poble indígena colombià. Aquesta llengua fou parlada entre el segle V aC i el segle XVIII, quan l'ús de llengües indígenes fou prohibit per reial cèdula de Carles III d'Espanya el 10 de maig de 1770.

Fonts[modifica | modifica el codi]

Tenim coneixements de la llengua per mitjà de vocabularis, gramàtiques i catecismes, ordenats segons una cèdula reial de 1580 i redactats el segle XVII per ensenyar el muisca als missioners i el catecisme als indígenes. D'aquests se'n conserven alguns manuscrits,[1] així com versions fragmentàries dels cronistes del segle XVI.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es pot descriure com una llengua aglutinant i polisintètica. L'ordre de l'oració és Subjecte-Verb-Objecte. El genitiu s'indica suprimint la vocal final del nom. Els sufixos de cas gramatical són -c(a), n(a) i -s(a), i són marcadors d'objectiu, ubicació i curs respectivament.

Els pronoms personals:

hγcha = jo
chie = nosaltres
mue = tu
mie = vosaltres
sisγ = este, esta, estes
γsγ = eix, eixa, eixes
asγ = aquell, aquella, aquells[2]

El sistema verbal es caracteritza per la presència de marcadors del verb "ser" o "verb substantiu":

-gue (possiblement [we]) = present o pretèrit
-nga = futur
-ngabe = condicional futur
-san = condicional present o pretèrit
-va = interrogatiu present o pretèrit
-nnua = interrogatiu futur
-nza = negatiu
-nzacan = condicional negatiu

La resta de verbs estan agrupats en dos tipus de conjugació, segons si el temps present-pretèrit està marcat pels sufixos -squa o -suca. La conjugació inclou prefixos personals (ze-, um-, a-, chi-, mi-, asγ-). Una característica del sistema són els verbs de baixa especificació semàntica, com l'arrel verbal -b-ta-(-squa) que indica transitivitat, es posposa a les marques de cada verb transitiu per adquirir un significat concret (per exemple u-b-ta-squa = deixar anar); també l'arrel transitiva -b-ga(-squa). L'arrel verbal intransitiva -mi(-squa) entra en la composició dels verbs intransitius.[3]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

D'acord amb els texts coneguts es pot presentar el següent quadre de fonemes del muisca:

Vocals

Anteriors Centrals Posteriors
Altes i u
Mitjanes e ɨ

<γ, ɣ, y>

o
Baixes a

Consonants

labial alveolar postalveolar/retroflexa velar glotal
oclusives sordes p t k

<c, q, qu>

'

<¿h?>

fricatives sonores β

/b/

<b>

ɣ

/g/

<g, ¿gu?>

nasals m n η

<ng>

fricatives sordes f s ʃ ʂ

<x> <ch>

africades sordes ts, tʂ

/ts/

<z, ç>

vibrants ɾ, r

<r>

aproximants w

<gu>

Escola Jizcamox[modifica | modifica el codi]

Són pocs els colombians que avui en dia tenen coneixements de muisca, després de la prohibició de la llengua el 1770. Tanmateix, en un esforç per revifar la llengua, a l'escola Jizcamox, el nom de la qual vol dir “guarint amb les mans”, de la població de Cota (Cundinamarca), es fan classes de muisca a aproximadament 150 estudiants decendents directes dels muisques.

Projecte Muyskkubun[modifica | modifica el codi]

El Departament d'Antropologia i Lingüística de la Universitat Nacional de Colòmbia realitza des del 15 de juny de 2008 un projecte anomenat Muyskkubun,[4] entre els objectius del qual s'hi troben la trascripció de les fonts primàries de la llengua, la creació d'un diccionari virtual i la recol·lecció i registre de muisquismes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Manuscrit Anònim de la Biblioteca Nacional de Colòmbia Diccionario y Gramática Chibcha. Transcripció i Estudi Analític a càrrec de María Stella González de Pérez. Bogotà: Insituto Caro y Cuervo, 1988.
  2. Aquestes darreres equivalències fetes en valencià, variant que conserva els tres graus de demostratiu com el muisca, no tindrien un equivalent directe en català estàndard
  3. Adelaar, Willem F.H. 2005 Verbs de baixa especificació semàntica i expressions idiomàtiques en muisca Estudios de Lingüística del Español 22: 2.
  4. Universitat Nacional de Colòmbia, Portada Proyecto Muyskkubun, consultat el 05 de maig de 2010
Portal

Portal: Llengües