Suzanne Valadon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Suzanne Valadon, pseudònim de la pintora impressionista francesa Marie-Clémentine Valade (Bessines-sur-Gartempe, Llemosí, 23 de setembre de 1865París, 7 d'abril de 1938).

Suzanne Valadon, per Auguste Renoir.

Era filla d'una bugadera soltera amb la qual de molt menuda anà a viure al barri de Montmartre de París. Als quinze anys començà a fer d'acròbata de circ, però una caiguda aviat li estroncà aquesta activitat. Atragué l'atenció de pintors (Edgar Degas, Pierre Puvis de Chavannes, Henri de Toulouse-Lautrec, Auguste Renoir... ) que la sol·licitaven com a model, i ella, mentre posava i de manera intuïtiva, anava aprenent les beceroles de la tècnica pictòrica. Als divuit anys i d'un pare desconegut tingué el seu fill Maurice.

L'any 1889 conegué el barceloní Miquel Utrillo i Morlius, enginyer, crític i també pintor, que de jove ja s'havia estat a París i que aleshores hi tornava a causa de l'Exposició Universal. Tingueren una relació arravatada, fins al punt que ell li reconegué el fill, el futur pintor Maurice Utrillo (1883-1955), al qual aleshores fou canviat el cognom. El 1890 Suzanne Valadon exposà per primera vegada, una sèrie de retrats entre els quals el del compositor Erik Satie, i de seguida es féu un nom entre els pintors del moment.

El 1893 abandonà Utrillo per amistançar-se amb Satie, unió que va durar molt poc temps. L'any següent ingressà a la Société Nationale des Beaux-Arts, la primera dona a ser-hi admesa. El 1896 es casà amb Paul Mousis, un agent de borsa que li facilità una situació prou confortable per a dedicar-se plenament a l'art. Conreà essencialment les natures mortes i els paisatges, amb una tècnica acolorida i molt elaborada: sovint treballava anys en un mateix quadre abans de donar-lo a conèixer.

La Buveuse, retrat de Suzanne Valadon pintat per Henri de Toulouse-Lautrec.

El 1909, ja consagrada com a pintora, es divorcià del seu marit i s'uní a un jove pintor que era amic del seu fill i que només tenia 22 anys, André Utter, amb el qual s'acabà casant el 1914. Aquest matrimoni, per bé que molt tumultuós, havia de durar fins al final. Ella pintava amb parsimònia mentre es dedicava intensament a la vida social, en la qual es féu famosa per les seves excentricitats, com ara dur sempre a les mans un pom de pastanagues, tenir una cabra al seu pis perquè es mengés els dibuixos que no li agradaven, o bé convidar els amics el primer divendres de cada mes (evident escarn del costum catòlic) a veure com donava menjar caviar al seu gat. El trio Valadon-Utrillo-Utter era conegut com la «Trinité Maudite» a causa de llurs extravagàncies autodestructives.

Suzanne Valadon morí envoltada dels seus amics els pintors André Derain, Georges Braque i Pablo Picasso.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Suzanne Valadon Modifica l'enllaç a Wikidata