Tanqueta
De Viquipèdia
.jpg)
Una tanqueta és un vehicle blindat similar a un petit carro de combat, utilitzat per a labors de reconeixement i suport d'infanteria. El concepte de tanqueta es va desenvolupar en els anys 1920 en diversos països, com una versió més veloç i maniobrable de blindat, però va ser finalment abandonat en comprovar-se la seva vulnerabilitat a les armes anticarro i la seva limitada utilitat en el camp de batalla.
El terme tanqueta també s'usa informalment per a referir-se a tancs o blindats petits en general, independentment de la seva classe.
Taula de continguts |
[edita] Característiques
Aquests vehicles, que normalment tenen la grandària d'un automòbil, posseeixen una tripulació d'un o dos membres. Alguns dissenys manquen de torreta, i normalment només estan armats amb una o dues metralladores, encara que en rares ocasions han estat equipades amb canons de petit calibre (cas del Tipus 97 Et-Ke japonès) o altres varietats d'armament lleuger.
[edita] Història
El primer tanc lleuger probablement es correspon amb el Renault FT-17, un disseny atribuït a Rodolphe Ernst-Metzmaier, fabricat el 1917, i del que es van produir més de 3.000 unitats, venudes en un gran nombre de països.
No obstant això, potser sigui més apropiat citar com l'origen d'aquest tipus de vehicles en la seva concepció definitiva a les tanquetes Carden Loyd[1], ideades per l'enginyer britànic Giffard LeQuesne Martel, en la dècada de 1920. Dels seus dissenys, l'únic model produït en quantitats significatives (unes 450 unitats) va ser el Mark VI, fabricat entre 1927 i 1935. No obstant, diverses d'aquestes unitats van ser venudes a països tercers, servint de referència per a posteriors dissenys de tanquetes a Itàlia, Japó i Rússia.
Itàlia va fabricar el seu primer model de tanqueta en 1933; el Carro Veloce CV-33, produït per les empreses Fiat i Ansaldo. Dos anys més tard, van dissenyar una versió millorada denominada CV-35 o també L3/35, de la qual es van fabricar més de 2.000 unitats.
Japó va ser probablement el país que més utilitzés aquest tipus de vehicles, i va fabricar el seu primer model propi, el Tipus 92 Jyu-Sokosha, basant-se fonamentalment en el disseny del Mark VI Carden Loyd.[2] No obstant això, tot just es van arribar a produir 167 unitats d'aquest vehicle entre 1932 i 1939. Aquest disseny va ser millorat pel Tipus 94 Et Ke, que va entrar en servei en 1935, i a causa del seu baix cost es va convertir en el blindat més usat per l'exèrcit japonès, arribant a entrar en combat 823 unitats. Al 1938 es va iniciar la producció d'una nova versió millorada, el Tipus 97 Et-Ke, del que es van fabricar 557 unitats.[3]
La Unió Soviètica va fabricar la seva pròpia versió millorada del model britànic amb el nom de T-27, arribant a produir 2.500 vehicles, la majoria dels quals van arribar a entrar en combat en els inicis de la II Guerra Mundial.
Per altra banda, Polònia va llançar al 1931 la Tanqueta TKS o TK-3, fabricant 575 unitats en total.
Les tanquetes van entrar en combat en els conflictes bèl·lics succeïts entre les dues Guerres Mundials, però ja a principis de la II Guerra mundial es va abandonar la seva producció, ja que el blindatge d'aquest tipus de vehicles era ineficaç contra els tancs mitjans o pesats, sent Japó l'únic país que va seguir emprant-los de manera significativa durant aquest conflicte.
Alemanya ha desenvolupat més recentment un blindat que pot considerar-se una tanqueta moderna: el Wiesel AWC, introduït en les forces armades el 1990, i del que s'han encarregat aproximadament 500 unitats, 7 de les quals han estat venudes als EUA.
[edita] Vegeu també
- Tanc
- Carro de guerra
- Vehicle blindat de combat (AFV)
- Transport blindat de personal (APC)
- Vehicle de combat d'infanteria (IFV)
[edita] Enllaços externs
- Definició a L'Enciclopèdia (català)
[edita] Referències
- ↑ «T-27 Tankette» (en Anglès). [Consulta: 24 d'octubre].
- ↑ Foss. Tanks:The 500. pp.220
- ↑ Zagola Japanese Tanks 1939-45
