Renault FT-17

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Renault FT 17
FT 17 al Museu de l'Exèrcit Reial a Brussel·les
FT 17 al Museu de l'Exèrcit Reial a Brussel·les
Historial de servei
En servei a Afganistan Afganistan

Imperi Alemany Imperi Alemany
Alemanya nazi Alemanya Nazi
Bèlgica Bèlgica
Brasil Brasil
Espanya Espanya
Estats Units d'Amèrica Estats Units
Estònia Estònia
Finlàndia Finlàndia
França França
Iran Iran
Regne de Iugoslàvia Regne de Iugoslàvia
Japó Imperi Japonès
Lituània Lituània
Països Baixos Països Baixos
Polònia Segona República Polonesa
Romania Regne de Romania
Rússia Moviment de la Rússia blanca
Suècia Suècia
Suïssa Suïssa
Turquia Turquia
Txecoslovàquia Txecoslovàquia
Unió Soviètica Unió Soviètica

Període de servei 1917-1945
Guerres I Guerra Mundial, Guerra Civil Russa, Guerra polonesa-soviètica, Guerra Civil Xinesa, Guerra Civil Espanyola, II Guerra Mundial, Guerra tailandesa-francesa
Característiques generals
Tipus Tanc lleuger
País d'origen França França
Fabricant Renault
Dimensions
Longitud del casc 5 m
Amplada 1,47 m
Altura 2,14 m
Pes 6,5 tonnes
Tripulació 2 (comandant i conductor)
Grup motopropulsor
Motor Petroli de 4 cilindres
Potència màxima 39 hp (29 kW)
Prestacions
Velocitat camp a través 7 km/h
Autonomia camp a través 65 km
Rati potència/pes 6 hp/tona
Armament
Principal Canó de 37 mm o metralladora de 7,92 mm

El Renault FT-17 és el tanc francès més conegut en la Primera Guerra Mundial, va estar en servei en l'exèrcit francès fins i tot el començament de la Segona Guerra Mundial.

Presentació[modifica | modifica el codi]

El tanc Renault FT 17 es pot considerar el primer tanc modern, un disseny francès que després de la Gran Guerra va ser copiat i exportat a quantitat de països (entre ells Espanya). Pot considerar-se modern per la seva disposició i xassís amb torreta superior, que posteriorment seria l'estàndard per a la majoria dels carros de combat.

Es tractava d'un carro lent, de suport a la infanteria, amb una velocitat màxima de 6-8 km/h, i una tripulació de només dos homes, el cap-tirador, situat a la torreta, i el conductor, situat al frontal del vehicle. Motor, canvi i altres elements mecànics ocupaven la part posterior del vehicle.

Fabricació[modifica | modifica el codi]

D'aquest model se'n van fabricar més de 3.000 unitats durant la Gran Guerra, estant en servei fins i tot el 1944, any en què els alemanys de la França ocupada els van utilitzar en els combats que van tenir lloc als carrers de París.

Versions[modifica | modifica el codi]

Existien dues versions en funció del seu armament, una muntava el canó curt de 37 mm Puteaux SA-18, i l'altra la metralladora de 8 mm Hotchkiss Mle 1914. Els carros espanyols portaven la metralladora de la mateixa marca de calibre 7 mm. Posteriorment es van fabricar algunes unitats de comandament desarmades.

Els FT-17 a Espanya[modifica | modifica el codi]

Entre els països que van comptar amb aquest carro després de la Primera Guerra Mundial, Espanya en va rebre un per a la seva avaluació el 1919.

El 1925, foren usats en el desembarcament d'Alhucemas, però la llanxa K que els transportava encallà i no van poder ser usats en les primeres onades de combats. Posteriorment mostrarien la seva eficàcia en la guerra del Rif, tot i que mostrant clarament la seva tendència a quedar indefensos quan la seva única peça s'avariava o reescalfava.

Posteriorment serien usats a Astúries, en els combats de la revolució d'octubre, i amb l'arribada de la guerra civil, 5 quedarien en mans governamentals, a Madrid i uns altres 5 en mans revoltades, a Saragossa. El bàndol republicà en compraria a Polònia uns altres 64 que aquests anaven a enviar a desballestament.

Els carros Renault es van mostrar molt actius al front nord i en els combats de la batalla de Madrid, i les seves últimes accions en Espanya se centren en els últims dies de la guerra, a Madrid, en les lluites entre comunistes i homes de Segismundo Casado.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Zaloga, Steven J., James Grandsen (1984). Soviet Tanks and Combat Vehicles of World War Two, London: Arms & Armour Press. ISBN 0-85368-606-8

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

En anglès[modifica | modifica el codi]