Taseqita
 Taseqita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na₁₂Sr₃Ca₆Fe₃Zr₃Nb[(Si₃O9)₂(Si9O27)₂SiO]Cl₂(O,OH,H₂O)₃ |
| Epònim | Taseq area (en)   |
| Localitat tipus | Mont Taseq, Complex d'Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CO.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CO.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.25 |
| Dana | 64.1.8. |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 14,28 Å; c = 29,99 Å; |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Grup espacial | r3m |
| Color | marró fosc a marró groguenc, groc llimona |
| Exfoliació | bona en {0001} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc marronós |
| Densitat | 3,24 g/cm³ (mesurada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,649 nε = 1,638 |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Impureses comunes | K, Mn; REE, Hf, Ta, Sn, (original, material) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2002-055 |
| Any d'aprovació | 2002 |
| Símbol | Tsq |
| Referències | [1] |
La taseqita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'eudialita. Rep el nom del mont Taseq, a Groenlàndia, la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
La taseqita és un silicat de fórmula química Na₁₂Sr₃Ca₆Fe₃Zr₃Nb[(Si₃O9)₂(Si9O27)₂SiO]Cl₂(O,OH,H₂O)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002, i la primera publicació data del 2004. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la taseqita pertany a «09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si9O27]18-» juntament amb els següents minerals: al·luaivita, eudialita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, feklichevita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, rastsvetaevita, golyshevita, labirintita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al museu geològic de Copenhaguen, Dinamarca.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al mont Taseq, dins el complex d'Ilímaussaq, a Narsaq (Kujalleq, Groenlàndia). També ha estat descrita al massís d'Odikhincha (Krai de Krasnoiarsk, Rússia) i al complex alcalí de Pilanesberg (Província del Nord-oest, Sud-àfrica). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.