Thich Nhat Hanh -Nhất Hạnh, en vietnamita, Thích és un títol- [1] de nom premonàstic Nguyễn Xuân Bảo (11 d'octubre de 1926, Thua Thien, Vietnam, és un monjo budista vietnamita activista per la pau. És un dels més coneguts promotors del budisme zen a occident. Thich Nhat Hanh és un mestre respectat a tot el món, un escriptor, un poeta, un erudit i un home de pau. És considerat la segona autoritat del budisme al món després del Dalai Lama» [1]</ref>
En 1942 entra al monestir zen de Tu Hieu. És ordenat monjo en 1949. Abandona el seu monestir per instal·lar-se poc desprès en un temple abandonat a Saigon. De 1960 a 1963, estudia religió comparada a la Universitat de Princeton (Estats Units). En 1964, funda la Universitat Budista de Van Hanh. En 1966 pren el camí de l'exili cap a occident. Comença la seva incansable tasca pacifista durant la guerra de Vietnam, serà proposat per Martin Luther King per a premi Nobel de la pau de 1967. Refugiat polític a França en el 1972, dirigeix una branca del budisme zen que cerca la atenció plena del ésser. Durant els anys 1976 a 1978, crea una xarxa d'ajuda a refugiats polítics.
Thich Nhat Hanh ensenya l'art de viure plenament el present posant l'accent en el estat meditatiu de atenció plena. Resideix a la comunitat de meditació budista Plum Village[2] en Lot-et-Garonne, que ell mateix va fundar el 1982, amb la monja Chân Không. Viatja constantment per tot el mon impartint ensenyances i conferencies.
En 2005, retorna a Vietnam per primera vegada en 39 anys.
| « |
Si tingués que triar entre budisme i la pau, triaria la pau. |
» |
| « |
Els cristians son els meus germans. Jo no vull fer de ells nous budistes. Jo vull ajudar-los a aprofundir-ne en la seva pròpia tradició. |
» |
| « |
El miracle no és caminar sobre les aigües, és caminar sobre la terra verda en el present i gaudir la bellesa i la pau que ja son ara . |
» |
| « |
És molt important escoltar amb compassió. Escoltar amb compassió, és escoltar amb la voluntat d'alleujar l'altre del seu patiment, sense jutjar ni cercar enfrontaments. |
» |
| « |
Cada formació mental –la ira, l’enveja, la desesperança, etc.- és sensible a la plena consciencia, de la mateixa manera que la vegetació és sensible al sol. Al cultivar l’energia de ser conscients, pots guarir-ne el teu cos i la teva consciencia; és l’energia del buda. |
» |
| « |
La Pau és a cada passa. Aquest lluent sol roig és el meu cor. Cada flor somriu amb mi. Què verds i frescs són aquests camps. Què càlida és la brisa. La Pau és a cada passa. Segueix la infinita senda de l'alegria. |
» |
- Cap a la pau interior (2009 Àngle Editorial)
- La pràctica de la meditació caminant, en col·laboració amb Anh-Huong, Nguyen (2012 Viena Edicions)
Enllaços externs[modifica]
.jpg)
