Timecode

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTimecode
Fitxa
DireccióMike Figgis Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMike Figgis Modifica el valor a Wikidata
GuióMike Figgis Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAnthony Marinelli Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMike Figgis Modifica el valor a Wikidata
ProductoraScreen Gems Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorScreen Gems i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena2000 Modifica el valor a Wikidata
Durada93 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLos Angeles Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0220100 Filmaffinity: 640513 Allocine: 26828 Rottentomatoes: m/timecode Letterboxd: timecode Mojo: timecode Allmovie: v198542 TCM: 444069 Metacritic: movie/timecode TV.com: movies/timecode AFI: 61880 TMDB.org: 36234 Modifica el valor a Wikidata

Timecode és una pel·lícula experimental estatunidenca de l'any 2000 escrita i dirigida per Mike Figgis i amb un repartiment coral, incloent Salma Hayek, Stellan Skarsgård, Jeanne Tripplehorn, Suzy Nakamura, Kyle MacLachlan, Saffron Burrows, Holly Hunter, Julian Sands, Xander Berkeley, Leslie Mann i Meva Maestro.

La pel·lícula està construïda amb quatre plans seqüència continus de 93 minuts de durada cadascun, mostrant-se de forma simultània en la pantalla a tot moment, ja que aquesta apareix dividida en quatre parts iguals.[1] La pel·lícula descriu la interacció de diversos grups de persones a Los Angeles mentre estan preparant la producció d'una pel·lícula. Les peculiaritats del rodatge provoquen que gran part del diàleg entre els personatges sigui improvisat. A destacar la mescla de so de la pel·lícula, ja que està dissenyada de tal forma que l'àudio predominant a cada moment serà el que tingui més importància per a la història; d'aquesta forma, l'espectador només sent el so que prové d'una de les quatre accions simultànies que se li presenten.

Inspiració[modifica]

Encara que la idea de presentar una pel·lícula com diversos plànols continus simultanis dividint la pantalla en parts iguals pugui resultar innovadora, la veritat és que Timecode no és la primera obra cinematogràfica que utilitza aquest recurs. L'any 1976 el director polonès Zbigniew Rybczynski va rodar un curt de 10 minuts titulat Nowa książca en el qual s'explica una història dividint la pantalla en 9 seccions iguals, mostrant en cadascuna d'elles un plànol sense corts.[2] El director Mike Figgis es va basar en l'estructura narrativa d'aquest curt per rodar Timecode.[3]

Repartiment (per ordre alfabètic)[modifica]

Referències[modifica]

  1. Williams, Richard «Once upon a Time Code». The Guardian, 11-08-2000 [Consulta: 3 juny 2013].
  2. Nowa książka
  3. «¿Qué es un plano secuencia? Análisis de los 20 más impactantes». Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 10 novembre 2017].

Enllaços externs[modifica]