Tractat de Tarascó (1176)
| Tipus | tractat de pau de Tarascó  | ||
|---|---|---|---|
| Data | abril 1176 | ||
| Localització | Tarascó (França) | ||
| Estat | Corona d'Aragó | ||
| Participant | |||
La Pau de Tarascó fou una pau concertada entre Ramon V de Tolosa i Alfons el Cast l'abril de l'any 1176 a Tarascó on, a canvi del pagament de trenta mil marcs d'argent, el comte de Tolosa renunciava a les seves pretensions sobre Provença, el Gavaldà i el Carladès.[1] Aquesta pau resultà de l'enfortiment a Occitània de la posició d'Alfons el Cast, que havia consolidat entre 1168 i 1173 aprofitant el conflicte de Ramon V amb Enric II d'Anglaterra.
Antecedents[modifica]
El 1166, Ramon Berenguer III de Provença va morir en el setge de la ciutat de Niça, que s'havia rebel·lat, deixant només una filla, Dolça de Provença. La regència catalano-aragonesa, al·legant la manca de descendència masculina, va obtenir que el comtat de Provença passés a Alfons el Cast, cosí germà de Ramon Berenguer III. Per conservar Provença, fou necessari vèncer amb l'ajuda de la flota genovesa els alçaments atiats a la Camarga i a Argença pels partidaris de Ramon V de Tolosa, que dominaven la plaça forta d'Albaron, recuperada per la facció barcelonina. El 1167, comptant amb el suport dels vescomtes de Montpeller, de l'episcopat provençal i de la Casa de Baus, que havia abandonat la seva anterior política anti-barcelonina, els regents catalano-aragonesos van poder considerar consolidat el domini sobre Provença, a més de signar el 1175 el tractat de l'Emparança, pel que el que es vinculava la vall d'Aran amb la Corona.
Referències[modifica]
- ↑ {{Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 242.