Turki ibn Saïd
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 juny 1832 Masqat i Oman |
| Mort | 4 juny 1888 (56 anys) Masqat |
| Sepultura | Masqat |
| Sultà d'Oman | |
| ← Thuwayni ibn Said – Faisal bin Turki → | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Família | Al Bu-Saïd |
| Fills | Faisal bin Turki, Turkiya bint Turki Al Said (en)  |
| Pare | Saïd ibn Sultan |
Premis | |
Turkí o Torki ibn Saïd al-Busaïdí (àrab: تركي بن سعيد البوسعيدي, Turkī b. Saʿīd al-Būsaʿīdī; balutxi: ترکی بن سعید) (1832-4 de juny de 1888) va ser sultà de Masqat i Oman del 30 de gener de 1871 al 4 de juny de 1888. Era el cinquè de Saïd ibn Sultan.[1] Va accedir al tron després de la seva victòria sobre l'imam Azzan ibn Qais a la batalla de Dhank l'octubre de 1870.[2] A la mort de Turki, el va succeir el seu segon fill, Faisal ibn Turki.
Biografia[modifica]
Turki ibn Saïd va ser governador de Suhar de 1854 a 1868 i de Gwadar de 1868 a 1871.[2]
Després de la mort del seu pare Said ibn Sultan (1804-1856), Turki havia impugnat el govern d'Oman pel seu germà Thuwayni ibn Saïd (1856-1866). Quan el seu germà va morir Azzan ibn Qais va prendre el poder del sultanat i Turki s'hi va oposar.[2] El 1870, amb l'ajuda dels xeics dubaitians d'Ajman i Ras al-Khaimah, i el suport financer de Zanzíbar, va aconseguir derrotar Azzan ibn Qais (1868-1870) al Uadi Dhank prop d'Ibri.[1]
A partir d'aquell moment va poder assumir el control de Masqat i Oman. El seu regnat va estar marcat per la decadència econòmica del país i les rivalitats entre els principals grups tribals hinawi i ghafiri. A més, va haver de seguir contenint els seguidors d'Azzan ibn Qais. Amb tota aquest situació, només va poder mantenir-se al poder amb el suport dels britànics.
El 14 d'abril de 1873 va signar un tractat amb els britànics en el qual es va comprometre a tancar tots els mercats públics d'esclaus, protegir els esclaus alliberats i a que, a partir de llavors, totes les persones que entressin als seus dominis haurien de ser lliures.[1]
Va morir al seu palau de Masqat el 1888 i el va succeir el seu fill Faisal ibn Turki (1888–1913).[3]
Descencència[modifica]
Turki ibn Saïd va tenir cinc fills:[3]
- Saïd Muhammad ibn Turki al-Saïd (1860–?)
- Saïd Faisal ibn Turki al-Saïd (1864–1913)
- Saïd Fahad ibn Turki al-Saïd (?-1894)
- Saïda Turkia ibnt Turki al-Saïd que es va casar amb un cosí, el sultà de Zanzíbar Hamad ibn Thuwaini al-Saïd
- Saïda (nom desconegut) ibnt Turki al-Saïd, que es va casar amb Talal ibn Abdullah al-Rashid, emir de Jabal Xammar.
Honors[modifica]
Orde de l'Estrella de l'Índia (atorgat l'1 de gener de 1886)[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «The Al-Busaid Dynasty - 7» (en anglès). royalark.net. [Consulta: 13 desembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Lorimer, 1915, p. 729.
- ↑ 3,0 3,1 «The Al-Busaid Dynasty - 3» (en anglès). royalark.net. [Consulta: 13 desembre 2022].
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Lorimer, John. Gazetteer of the Persian Gulf (en anglès). Bombai: Govern Britànic, 1915.
Sultans d'Oman, des de 1749 | ||
|---|---|---|
 | ||
♦ Com a sultà de Zanzíbar | ||
