Faisal ibn Turki

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFaisal ibn Turki

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) فيصل بن تركي بن سعيد Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juny 1864 Modifica el valor a Wikidata
Bombai Modifica el valor a Wikidata
Mort4 octubre 1913 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Masqat Modifica el valor a Wikidata
Sultà d'Oman
4 juny 1888 – 9 octubre 1913
← Turki bin Said – Taimur ibn Feisal → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAl Bu-Saïd Modifica el valor a Wikidata
FillsTaimur ibn Feisal, Nadir bin Faisal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareTurki bin Said Modifica el valor a Wikidata
Premis

Faisal ibn Turki (àrab: فيصل بن تركي, Fayṣal ibn Turkī) (Bombai, 8 de juny de 1864 - Masqat, 4 d'octubre de 1913)[1] va ser sultà de Masqat i Oman del 4 de juny de 1888 al 4 d'octubre de 1913. Va succeir el seu pare Turki ibn Saïd com a sultà. A la seva mort, el 1913, el va succeir el seu fill gran Taimur ibn Faisal.

Era el sogre d'Ali ibn Hamud, sultà de Zanzíbar.

Biografia[modifica]

Tant la seva mare com la mare del seu pare pertanyien al poble surma d'Etiòpia. Va rebre una educació privada i abans d'accedir al tron va ser governador de Nizwa.

En assumir el poder l'any 1888, Faisal ibn Turki va veure que la seva autoritat a l'interior s'havia anat debilitant a mesura que els líders tribals havien anat percebent la seva creixent dependència dels consellers britànics. Va haver d'afrontar dificultats financeres durant tot el seu regnat, i el 1895 i el 1897 va haver de demanar préstec als britànics a l'Índia per a les despeses del tresor. Segons el major britànic S.G. Knoxe, el sultà Faisal era «sens dubte un governant feble, però per la seva amabilitat i obertura va guanyar certa popularitat».[2]

El 1895 es va veure obligat a buscar refugi al fort de Jalali després de l'ocupació de Masqat. Els agents polítics britànics van frustrar els seus esforços per recuperar Masqat i el van obligar a cortejar els francesos. Va concedir als francesos les instal·lacions de carbó per a la seva flota de Bandar Jissah, prop de Masqat.

Decidits a frustrar qualsevol creixement de la presència francesa en el que els britànics consideraven la seva esfera d'influència, el Regne Unit va presentar a Faisal ibn Turki un ultimàtum el 1899 ordenant-li que s'embarqués en el vaixell insígnia britànic o Masqat seria bombardejada. Tenint pocs recursos, Faisal ibn Turki va capitular.[3] Humiliat públicament, la seva autoritat va quedar danyada de manera irreversible. El 1903 va demanar permís a Lord George Nathaniel Curzon, virrei de l'Índia, per abdicar, però la seva petició va ser denegada. El control de la capital es va delegar a Saïd ibn Muhammad al-Saïd, mentre que els afers de l'interior van recaure en un exesclau, Sulayman ibn Suwaylim. El 1913 es va perdre completament el control de l'interior i un imamat refet va tornar a amenaçar per a Masqat. El maig de 1913, Salim ibn Raixid al-Kharusi va ser elegit imam a Tanuf i va encapçalar una revolta contra el soldà que comibnava els grups tribals hinawi i ghafiri.

A la mort de Faisal, el va succeir el seu segon fill, Taimur ibn Faisal. El sultà Haitham d'Oman és un descendent directe de Faisal ibn Turki.

Descendència[modifica]

Faisal ibn Turki va tenir 24 fills:[1]

  1. Sàyyid Badran ibn Faisal al-Saïd
  2. Sultà Taimur ibn Faisal al-Saïd
  3. Sàyyid Nadir ibn Faisal al-Saïd
  4. Sàyyid Muhammad ibn Faisal al-Saïd
  5. Sàyyid Hamad ibn Faisal al-Saïd
  6. Sàyyid Hamud ibn Faisal al-Saïd
  7. Sàyyid Salim ibn Faisal al-Saïd
  8. Sàyyid Ali ibn Faisal al-Saïd
  9. Sàyyid Malik ibn Faisal al-Saïd
  10. Sàyyid Shihab ibn Faisal al-Saïd
  11. Sàyyid Abbas ibn Faisal al-Saïd
  12. Sàyyid Matar ibn Faisal al-Saïd
  13. Sàyyida … bint Faisal al-Saïd
  14. Sàyyida Burda bint Faisal al-Saïd
  15. Sàyyida Rahma bint Faisal al-Saïd
  16. Sàyyida Ruma bint Faisal al-Saïd
  17. Sàyyida Taimura bint Faisal al-Saïd
  18. Sàyyida Aliya bint Faisal al-Saïd
  19. Sàyyida Walyam bint Faisal al-Saïd
  20. Sàyyida Shatu’ bint Faisal al-Saïd
  21. Sàyyida Saraya bint Faisal al-Saïd
  22. Sàyyida Taimura bint Faisal al-Saïd
  23. Sàyyida Shirin bint Faisal al-Saïd
  24. Sàyyida Shuruqa bint Faisal al-Saïd

Honors[modifica]

Honors nacionals[modifica]

Honor estrangers[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «The Al-Busaid Dynasty - OMAN» (en anglès). .royalark.net. [Consulta: 17 desembre 2022].
  2. ↑ Peterson, 1978, p. 65.
  3. ↑ Lucas, 1997, p. 197.
  4. ↑ «India Office, 15 April 1904». The London Gazette, 15-04-1904.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Lorimer, John. Gazetteer of the Persian Gulf (en anglès). Bombai: Govern Britànic, 1915. 
  • Lucas (15 June), ,, с. 197, ISBN, Ivor. A Road To Damascus: Mainly Diplomatic Memoirs from the Middle East (en anglès). The Radcliffe Press, 1997, p. 256. ISBN 978-1-86064-152-7. 
  • Peterson, John E. Oman in the Twentieth Century: Political Foundations of an Emerging State (en anglès). Croom Helm, 1978, p. 286. ISBN 9780856646294. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Faisal_ibn_Turki&oldid=32073182»