Taimur ibn Feisal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTaimur ibn Feisal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r gener 1886 Modifica el valor a Wikidata
Masqat Modifica el valor a Wikidata
Mort28 gener 1965 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Bombai (Índia) Modifica el valor a Wikidata
Sultà d'Oman
9 octubre 1913 – 10 febrer 1932
← Faisal bin Turki – Saïd ibn Taimur → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAl Bu-Saïd Modifica el valor a Wikidata
CònjugeKiyoko Al-Said (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsSaïd ibn Taimur, Tariq bin Taimur, Buthaina bint Taimur Al-Said (en) Tradueix, Shabib bin Taimur (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareFaisal bin Turki Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Taimur ibn Feisal ibn Turki o Taymur ibn Fàysal ibn Turkí (àrab: تيمور بن فيصل بن تركي, Taymur b. Fayṣal b. Turkī) (Masqat, 1886 – Bombai, 28 de gener de 1965)[1] va ser soldà de Masqat i Oman del 5 d'octubre de 1913 a l'10 de febrer de 1932.[2] Va succeir el seu pare Faisal ibn Turki com a sultà de Masqat i Oman.

Biografia[modifica]

Quan va assumir la sobirania del país, va heretar un deute públic extern elevat i una rebel·lió generalitzada entre les tribus. Entre 1915 i 1920, el suport financer i material dels britànics va ser clau per ajudar les forces del soldà contra les tribus rebels. Tanmateix, malgrat es va poder contenir la rebel·lió no hi va haver una victòria total. Existia una situació incòmoda de no guerra ni pau, amb el soldà controlant Masqat i les ciutats costaneres (l'antic Sultanat de Masqat) i l'imam governant l'interior (Oman pròpiament dit). Això va ser codificat tàcitament al Tractat d'As Sib del 1920 entre el soldà i les tribus, representades pel xeic Isa ibn Salih al-Harthi, líder de la tribu Al-Harth, i tutoritzat per un agent polític britànic.[3]

A canvi d'una plena autonomia, les tribus de l'interior es van comprometre a deixar d'atacar la costa. El Tractat d'As Sib va ser un acord de partició de facto entre Masqat i Oman, servint l'interès de la Gran Bretanya a preservar el seu poder a través de l'oficina del sultà sense enviar tropes britàniques a la regió. El Tractat d'As Sib va assegurar una quiescència política entre Masqat i Oman que va durar fins a la dècada de 1950, quan l'exploració petroliera a l'interior va reintroduir el conflicte. A canvi d'acceptar un truncament de la seva autoritat, el soldà va rebre un préstec del govern de l'Índia Britànica amb un període d'amortització de deu anys, suficient per pagar els seus deutes amb els comerciants. Quan el sultà Taimur ibn Feisal va abdicar per motius financers el 1932, Said ibn Taimur, de vint-i-dos anys, va heretar una administració que estava endeutada.

Un butlletí del Departament d'Estat dels Estats Units sobre el soldà de Masqat i Oman el febrer de 1938 descriu la situació en què es trobava el sultà Said ibn Taimur després d'assumir el poder: "El jove sultà va trobar el país pràcticament en fallida i els seus problemes es van complicar encara més pels aldarulls tribals. i la conspiració d'alguns dels seus oncles, un dels quals va aprofitar l'ocasió per establir immediatament un règim independent. El sultà va abordar la situació amb resolució i al cap de poc temps l'oncle traïdor havia estat sotmès, els disturbis sufocats i, el més important de tot, les finances havien estat portades sobre una base molt més sòlida".

Abdicació[modifica]

El 1932 va abdicar a favor del seu fill gran Saïd ibn Taimur quan es va casar amb Kiyoko Ooyama, una dona japonesa.[4] A partir de la seva abdicació, Ibn Feisal va viure a l'estranger, sobretot a l'Índia britànica. El 1965, va morir a Bombai.[1]

Ibadisme[modifica]

L'època de Taimur va ser el període en què l'ibadisme, el màdhhab predominant d'Oman, jugava un paper important en els afers socials del país. Per exemple, el govern que liderava des de Masqat havia intercanviat cartes amb els poders governants de l'interior, que consistia en un imamat ibadita.[3]

Descendència[modifica]

Taimur ibn Feisal va tenir quatre mullers i dues concubines, i va tenir sis fills:[5]

  1. Sultà Said ibn Taimur al-Said
  2. Sàyyid Majid ibn Taimur al-Sa’id
  3. Sàyyid Tariq ibn Taimur al-Sa’id
  4. Sàyyid Fahr ibn Taimur al-Sa’id
  5. Sàyyid Shabib ibn Taimur al-Sa’id
  6. Sàyyida Buthaina ibnt Taimur al-Sa’id

L'actual sultà d'Oman, Haitham ibn Tariq al-Saïd, és el seu net.

Honors[modifica]

Honors nacionals[modifica]

Honor estrangers[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Taimur Bin Feisal» (en anglès). OVGuide. Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 18 desembre 2022].
  2. ↑ «Oman (1912-present)» (en anglès). Universitat d'Arkansas Central. [Consulta: 18 desembre 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 Peck, 2010, p. 277.
  4. ↑ 4,0 4,1 «The Al-Busaid Dynasty - OMAN» (en anglès). royalark.net. [Consulta: 18 desembre 2022].
  5. ↑ Peterson, 1978.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Lorimer, John. Gazetteer of the Persian Gulf (en anglès). Bombai: Govern Britànic, 1915. 
  • Lucas (15 June), ,, с. 197, ISBN, Ivor. A Road To Damascus: Mainly Diplomatic Memoirs from the Middle East (en anglès). The Radcliffe Press, 1997, p. 256. ISBN 978-1-86064-152-7. 
  • Peck, Malcolm C. The A to Z of the Gulf Arab States (en anglès). Scarecrow Press, 2010. ISBN 978-0810876361. 
  • Peterson, John E. Oman in the Twentieth Century: Political Foundations of an Emerging State (en anglès). Croom Helm, 1978, p. 286. ISBN 9780856646294. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taimur ibn Feisal
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Taimur_ibn_Feisal&oldid=32111736»