Tvalchrelidzeïta
 Tvalchrelidzeïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Hg₃SbAsS₃ |
| Localitat tipus | dipòsit d'As-Sb-Hg de Gomi, districte d'Oni, Geòrgia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.GC.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.GC.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.13 |
| Dana | 3.8.3.1 |
| Heys | 5.4.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,5526 Å; b = 4,3852 Å; c = 156373 Å; β = 91,845(2)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | gris-plom, vermell molt fosc |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | negre-vermell |
| Impureses comunes | Cu |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1974-052 |
| Any d'aprovació | 1974 |
| Símbol | Tva |
| Referències | [1] |
La tvalchrelidzeïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom d’Alexander Anton Tvalchrelidze (19 de novembre (1 de desembre) de 1881, Stanitsa Batalpashinskaya, Imperi Rus (actual Cherkessk, Rússia) - 29 de juliol de 1957, Tbilisi, Geòrgia), acadèmic i fundador de l'escola mineralogico-petrogràfica, l'Acadèmia de Ciències de Geòrgia, el 1919. Va escriure els primers manuals de cristal·lografia en georgià. També va dirigir nombroses expedicions que van descobrir jaciments útils de metalls, marbre, i en particular, jaciments d'argila.
Característiques[modifica]
La tvalchrelidzeïta és una sulfosal de fórmula química Hg₃SbAsS₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1974, sent publicada per primera vegada un any més tard. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tvalchrelidzeïta pertany a «02.GC - Poli-sulfarsenits» juntament amb els següents minerals: hatchita, wal·lisita, sinnerita, watanabeïta, simonita, quadratita, manganoquadratita, smithita, trechmannita, aleksita, kochkarita, poubaïta, rucklidgeïta, babkinita, saddlebackita i mutnovskita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al dipòsit d'arsènic, antimoni i mercuri de Gomi, situat al districte d'Oni, Geòrgia. També ha estat descrita a Rússia, el Kirguizstan, el Canadà i els Estats Units.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tvalchrelidzeïta |
- ↑ «Tvalchrelidzeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 maig 2021].