Usuària:ARCavallé/proves4

{{esborrany}}

Miguel Ángel Campano Mendaza ( Madrid , 11 de febrer de 1948 - Cercedilla , 5 d'agost de 2018 ) va ser un reconegut pintor situat per la crítica dins la «generació de la renovació de la pintura espanyola», guardonat, entre altres premis, amb el Nacional d'Arts Plàstiques el 1996.

Biografia

Va estudiar belles arts a València i d'arquitectura a Madrid. Va iniciar la seva trajectòria artística el 1969 amb una exposició individual a Bilbao. El 1971 va exposar en diferents localitats espanyoles —Pamplona, Santander i València— i aquest mateix any va conèixer el pintor abstracte Fernando Zóbel, un dels impulsors del denominat Grup de Conca, fundador del Museo de Arte Abstracto Español. Va continuar exposant a Madrid i Sevilla i va conèixer el pintor José Guerrero, a qui s'assenyala com una influència fonamental. L'any 1976 es va traslladar a París, ciutat que es va convertir, juntament amb Sóller (Mallorca), en lloc de residència habitual de l'artista. A França va conèixer l'obra de pintors que el van inspirar en diferents moments com Cezanne o Delacroix.

En la dècada de 1980 va participar en les grans exposicions col·lectives dels joves artistes referents de la renovació de la pintura espanyola. Era un nou art per a un temps de democràcia i obertura, nous mercats, fires com ARCO Madrid i noves galeries. Amb els artistes d'aquest grup Miquel Barceló, José Manuel Broto, Ferran García Sevilla o José Maria Sicilia va exposar a Espanya, França i Estats Units. Campano va tenir exposicions individuals per tot Espanya — Navarra, Barcelona, Madrid o Granada—, així com a França —Nimes i París— o a Brussel·les (Bèlgica).

El conjunt de la seva obra s'ha considerat un espai d'experimentació i transgressió. Se l'ha vinculat a l'automatisme en els seus inicis, i després a l'abstracció geomètrica i l'informalisme. Es destaca en la seva producció la reinterpretació en diverses sèries de la pintura de Cezanne i de Poussin, així com del cubisme. La seva estada en 1994, 1995 i 1996 a l'Índia va donar com a resultat un nou interès pel color en la seva obra posterior. Les dues exposicions més destacades han estat les celebrades a València per l'IVAM al Centre del Carme el 1990-1991, la que va tenir lloc al Palau de Velázquez a Madrid entre juny i setembre de 1999 i la titulada "Idea, pintura y fuerza" al Museu Reina Sofia de Madrid el 2013. A Catalunya va exposar regularment a la Galeria Carles Taché, entre 1992 i 2012.

En 1996 va ser guardonat a Espanya amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques per «la seva decisiva contribució al debat de la nova pintura espanyola» i el «rigor i la valentia amb les quals ha desenvolupat una obra en la qual s'alien exemplarment construcció i expressivitat». Obres de Campano es troben en museus com el Reina Sofia de Madrid, el d'Art Abstracte de Conca, el de Belles arts de Bilbao, el ARTIUM Centro-Museu Basc d'Art Contemporani, l'Institut Valencià d'Art Modern, El MACBA de Barcelona, La col.lecció de la Fundació La Caixa de Barcelona, el Centre Georges Pompidou a París o la col·lecció de la Hastings Foundation a Nova York.

El 1996 va sofrir un ictus cerebral del qual es va recuperar i va poder continuar treballant i exposant però va patir diverses recaigudes que li van provocar un grau important d'invalidesa. El 2018 va morir víctima d'un nou vessament cerebral.