Usuari:Castellbo/proves/
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Castellbo. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
L'Estat Lliure Associat (anglès: Commonwealth -United States insular area-; castellà: Estado Libre Asociado) és la forma de govern dels territoris insulars nord-americans de Puerto Rico[1] i les Illes Mariannes del Nord. Abans d'assolir la seva independència, la Mancomunitat de les Filipines també va constituir-se en un Estat Lliure Associat dels Estats Units.
En la terminologia de les àrees insulars dels EUA, un Estat Lliure Associat ó Commonwealth es un territori depenent però no incorporat. La definició d'Estat Lliure Associat d'acord amb la política del Departament d'Estat dels EUA (segons ve indicat en el Manual d'Afers Exteriors del departament) diu: "El terme 'Commonwealth' no descriu o dona cap relació o condició política específica. Quan s'utilitza en relació amb les zones sota sobirania dels Estats Units que no són estats, el terme descriu àmpliament una àrea que és autònoma sota una constitució de la seva adopció i estableix que el seu dret d'autogovern no podrà ser retirat de forma unilateral pel Congrés."[2]
Estats Lliures Associats actuals[modifica]
Actualment hi ha dues àrees insulars dels Estats Units amb l'estatus de la Commonwealth: les Illes Mariannes del Nord i Puerto Rico.
L'Estat Lliure Associat de Puerto Rico[modifica]
La Llei 600 (PL 81-600), aprovada pel Congrés dels Estats Units va autoritzar al poble de Puerto Rico a desenvolupar la seva pròpia Constitució estatal igual que als altres estats. Aquesta llei li va atorgar al poble de Puerto Rico el control de les activitats del govern intern. No obstant això, aquesta llei va deixar intactes varis dels articles de la Llei Jones i de la Llei Foraker, així com el tractat de París que va posar fi a la guerra hispano-estatunidenca.
Després que l'Assemblea Constituent redactés la Constitució, el poble la va ratificar mitjançant un referèndum. El Congrés dels Estats Units, seguint el procediment requerit per la Llei de Relacions Federals, va aprovar la Constitució que va entrar en vigor el 25 de juliol de 1952. En aquest any s'estableix la comunitat política anomenada en anglès «Commonwealth» i traduïda al castellà pel Partit Popular Democràtic (PPD) com «Estat Lliure Associat». Tot i que el congrés federal li va atorgar poders per a crear una constitució, no va derogar l'estatus territorial de Puerto Rico continuant fins al dia d'avui sotmès als poders plenaris del Congrés dels Estats Units. És a dir que Puerto Rico té un govern local igual als Estats Federats de la Unió amb un governador i una legislatura.
La Constitució de Puerto Rico inclou una Carta de Drets que segueix la tradició de la Carta de Drets Humans de les Nacions Unides. La forma republicana de govern imita la Constitució dels Estats Units. Un governador dirigeix el poder executiu mentre que dues cambres legislatives, el Senat i la Cambra de Representants, formen el poder legislatiu. El Tribunal Suprem de Puerto Rico és l'últim tribunal d'apel·lacions en la majoria dels casos judicials.
Puerto Rico manté un estatus territorial dins de la constitució dels Estats Units. La Cort Suprema dels Estats Units per mitjà dels Casos insulars, va indicar que Puerto Rico pertany a, però no forma part, dels Estats Units. Per tant Puerto Rico queda constituït com un territori dels Estats Units en crear-se l'Estat Lliure Associat de Puerto Rico o el Commonwealth (en anglès). (Vegeu Mora v. Torres, 113 F. Supp. 309)
Debat sobre el seu futur polític[modifica]
El debat sobre l'estatus polític de Puerto Rico ha estat continu en moltes esferes nacionals (Puerto Rico), federals (Estats Units) i internacionals (Nacions Unides). El 2007, un comitè de treball de la Casa Blanca va concloure que Puerto Rico continua subjecte a l'autoritat del Congrés dels EUA sota la Clàusula Territorial.[3]
L'Administració del president Barack Obama ha ratificat en el seu més recent informe que Puerto Rico segueix subjecte als poders del congrés federal. A més esmenta que l'estatus actual no té possibilitats de desenvolupament de poders causa de l'estructura legal de la constitució federal, reafirmant que les opcions de desenvolupament són la independència, una lliure associació reformulada i l'estaditat.
El Partit Popular Democràtic, que va impulsar el "Estat Lliure Associat", assegura que l'any 1952 hi va haver un pacte entre Puerto Rico i els Estats Units que li va donar al país un govern autònom i el va treure de la llista de colònies de l'Organització de Nacions Unides. Insisteix que aquest pacte va ser reafirmat pel poble en el plebiscit de 1967, avalat pel govern federal, on l'status quo guanyà per sobre 20 punts percentuals. Hi han hagut dos plebiscits addicionals fets tot i no comptar amb l'aval del govern federal. El 1993 l'Estat Lliure Associat va guanyar novament el statu quo per un marge mínim de 2%.
En el plebiscit de 1998 l'opció guanyadora va ser "cap de les anteriors" referint-se a les opcions d'estaditat federada, statu quo, lliure associació i independència. Encara que en aquest últim l'estat lliure associat no va guanyar en fet, l'efecte jurídic seria mantenir l'statu quo, aquest cop guanyant per un marge de gairebé 4%. Cal assenyalar que aquest plebiscit va ser realizat pel Partit Nou Progressista (PNP), principal partit opositor del Partit Popular Democràtic (PPD), mentre governava el país i sense cap consens a l'hora de definir les alternatives d'estatus. Això va portar al PPD a defensar l'opció de "Cap de les Anteriors" que explicaria els resultats obtinguts en aquest procés.
El Comitè de Descolonització de l'ONU va adoptar per unanimitat l'octubre del 2008, una resolució presentada per Cuba que reafirma el dret del poble de Puerto Rico a la lliure determinació i independència i demana als Estats Units que acceleri el procés perquè els porto-riquenys exerceixin aquest dret.[4]
El governador de Puerto Rico va proposar dos dates per celebrar els dos referèndums d'estat: "El primer referèndum demanarà als votants si volen mantenir l'actual Estat Lliure Associat sota la clàusula territorial de la Constitució dels EUA, o si prefereixen una opció no territorial. Si la majoría d'electors voten l'opció no territorial, la segona votació es celebrarà donant tres opcions d'estatus: estaditat, independència o lliure associació"[5]
Un projecte de llei va ser presentat davant l'Assemblea Legislativa de Puerto Rico el 2011 que va ser aprovat el 28 de desembre de 2011. Tots dos referèndums es van dur a terme en una sola volta el 6 de novembre de 2012.[6] L'oposició política va denunciar aquest procés com un manegat, sense valor democràtic, i esbiaixat cap a l'alternativa de la culminació de la colònia, és a dir, l'estaditat.
Atesa la necessitat de activar una solució al dilema de l'estatus polític del país. el governador Alejandro García Padilla va proposar que si el Congrés Federal no actuava dins el primer any del seu mandat (2013) llavors promouria un procés d'Assemblea Constitucional d'Estatus on delegats representants polítics definirien les possibilitats de cadascuna d'aquestes opcions de manera que es pugui anar al Congrés Federal amb una sola veu. Alguns detractors del procés democràtic han impulsat la idea que no es comptin els vots en blanc segons es va sol·licitar per part del PPD al seu electorat. Un altre sector del mateix partit va sol·licitar que es votés per l'opció del Estat Lliure Associat Sobirà. En sumar les dues quantitats la Estaditat rep un rude cop en quedar enrere per sobre 108,000 vots.
Plebiscits 1967, 1993, 1998 i 2012[modifica]
Els resultats electorals dels plebiscits, amb milers de vots (% del total).[7]
| 1967[8] | 1993.[8] | 1998[9] | 2012 | |
|---|---|---|---|---|
| Independència | 4.248 (0,6%) | 75.620 (4,4%) | 39.838 (2,6%) | 72.500 (05.5%) |
| Estat Liure Associat | 425.132 (60,4%) | 826.326 (48,6%) | 993 (0.1%) | NA |
| Estadidad | 274.312 (39,0%) | 788.296 (46,3%) | 728.157 (46,6%) | 809.653 (61.13%) |
| Lliure Associació | NA | NA | 4,536 (0,3%) | NA |
| Cap de les opcions anteriors | NA | NA | 787.900 (50,5%) | NA |
| Estat Lliure Associat Sobirà | NA | NA | NA | 436.900 (33.3%) |
| Participació | 74% | 71% | 77% |
A la cimera de Moviment de Països No Alineats organitzat a Teheran, Iran, el 2012, diversos països membres d'aquest grup van brindar el seu suport a la independència de Puerto Rico aixi com la mateixa Organització de Nacions Unides.[10]
Mancomunitat de les Illes Mariannes del Nord[modifica]
El 1976, el Congrés va aprovar el Pacte mútuament negociat per establir una Comunitat de les Illes Marianes del Nord (CNMI) en unió política amb els Estats Units.[11] Abans del 28 de novembre del 2009, la Llei d'Immigració i Nacionalitat (INA) no era aplicable al CNMI. Més aviat existia un sistema d'immigració independent en el CNMI. Aquest sistema va ser establert en virtut del Pacte per establir una Comunitat de les Illes Marianes del Nord en unió política amb els Estats Units d'Amèrica, que es va signar el 1975 (ref. 48 USC § 1801). El Pacte va ser modificat unilateralment per la Llei de Recursos Naturals Consolidats de 2008 CNRA aprovat pel Congrés dels Estats Units el 8 de maig de 2008, alterant així el sistema d'immigració de la CNMI. Específicament, CNRA § 702 (a) modificarà el Pacte afirmar que "les disposicions de les lleis d'immigració '' (com es defineix en la secció 101 (a) (17) de la Llei d'Immigració i Nacionalitat (8 USC 1101 (a) (17 ))) s'aplicaran a la Mancomunitat de les Illes Mariannes del Nord. "2 A més, sota CNRA § 702 (a), les" lleis d'immigració ", així com les modificacions en el Pacte," es ... anul·la i substitueix tota lleis, disposicions o programes de la Comunitat relatives a l'admissió d'estrangers i l'expulsió d'estrangers de la Commonwealth ".[12]
Transició a la Llei d'Immigració dels Estats Units va començar el 28 de novembre de 2009 a la Comunitat de les Illes Marianes del Nord (CNMI). Les lleis d'immigració de CNMI han estat substituïts pel INA i altres lleis d'immigració dels Estats Units.[13][14]
Representació al Congrés dels EUA[modifica]
Les àrees insulars nord americanes no gaudeixen de representació directa en la legislatura federal, ja sigui al Senat o a la Cambra de Representants.
Article I, Secció 3 de la Constitució: disposa que cada Estat dels Estats Units té dret a dos senadors, però no preveu la representació de les àrees insulars al Senat.
Article I, Secció 2 de la Constitució: reparteix els escons a la Cambra de Representants entre els Estats Units per la població, de tal forma que cada Estat tingui dret a almenys un representant, però no preveu la representació de les àrees insulars a la Cambra. Les Àrees insulars gaudeixen de representació limitada a la Cambra per un delegat que podrà votar a la comissió, però no en el ple de la Cambra.[15]
Antics Estats Lliures Associats[modifica]
Mancomunitat de les Filipines[modifica]
La Mancomunitat de les Filipines era una àrea insular que va mantenir l'estatus d'estat lliure associat del 24 de març de 1934 fins al 4 de juliol de 1946. Els Estats Units va reconèixer la futura independència de les Filipines el 1934, però van demanar un període de transició a partir de 1934 fins a 1946, quan va ser plenament independent, després de la Segona Guerra Mundial.[16]
Referències[modifica]
- ↑ Baiges, Siscu «Catalunya, estat lliure associat». El Periodico de Catalunya, 14-09-2014.
- ↑ «7 fam 1120 acquisition of u.s. nationality in u.s. territories and possessions» (PDF). U.S. Department of State Foreign Affairs Manual Volume 7- Consular Affairs. U.S. Department of State, 05-01-2006. [Consulta: 24 gener 2010].
- ↑ Report By the President's Task Force On Puerto Rico's Status (December 2007)
- ↑ http://www.soitu.es/soitu/2008/06/10/info/1213052284_917371.html El Comité de Descolonización de la ONU pide examinar la libre determinación de Puerto Rico
- ↑ Fortuño calls for status vote next August. John Marino. Caribbean Business. Released on October 4, 2011. Retrieved December 8, 2011. Fortuño calls for status vote next August.]
- ↑ «Ley Numero 283 del 28 de diciembre de 2011.», 28-12-2011. [Consulta: 28 juny 2015].
- ↑ «IV-Historical Review». A: Report by the President's Task Force on Puerto Rico's Status, 2007, p. 3-4.
- ↑ 8,0 8,1 Nohlen, Dieter. Elections in the Americas: A data handbook, Volume I, 2005, p. 552. ISBN 978-0-19-928357-6.
- ↑ «Resultados históricos». [Consulta: 22 setembre 2015].
- ↑ Islamía
- ↑ «Covenant». Commonwealth Law Revision Commission. CNMI-LRC. [Consulta: 28 febrer 2013].
- ↑ O'Leary, Brian M. «The Transition to the Immigration and Nationality Act in the Commonwealth of the Northern Mariana Islands». U.S. Department of Justice. [Consulta: 28 febrer 2013].
- ↑ Eugenio, Haidee V. «CNMI loses immigration control in 2009». Saipan Tribune, 01-01-2010.
- ↑ Misulich, Robert J.. «A Lesser-Known Immigration Crisis: Federal Immigration Law in the Commonwealth of the Northern Mariana Islands». Pacific Rim Law & Policy Journal Association, 2011.
- ↑ «Sablan WIll Stand For NMI Delegate Position». .; Resident Commissioner; election 48 U.S.C. § 891.
- ↑ The Philippines independence Act (Tydings-McDuffie Act, Approved March 24, 1934, Section 10.(a), Chan Robles Law Library.