Usuari:Davidpar/exempleMontornès

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Ermita de Santa Anna de Montornès
Imatge
Dades
Tipusermita
Construcció1373 - 
Característiques
Estil arquitectònicgòtic
Localització geogràfica
LocalitzacióPrenafeta (Conca de Barberà)

L'ermita de Santa Anna de Montornès està situada a 4 km de Barberà de la Conca, a la partida de Montornès, que comparteixen els termes de Montblanc i Barberà. La primera pedra de la construcció fou posada probablement el 1373 pel rei Pere III i l'arquebisbe de Tarragona Pere de Clasquerí.[1] Estigué afiliada (tot i que per pocs anys, fins el 1416),[2] al monestir de Santa Anna de Barcelona, seu central de l'orde del Sant Sepulcre a Catalunya.[3] Pertany a la parròquia de Barberà però està dins del terme de Prenafeta, municipi de Montblanc.

Al llarg dels segles XII i XIII la jurisdicció eclesiàstica del lloc passà al rector de Barberà i la civil a Poblet.[4] A partir del segle XIV, Montornès fou un dels membres de la baronia populetana de Prenafeta, i així seguí fins a la desamortització (1835) en què fou repartit entre els termes de Barberà i Montblanc.[5] L'ermita es va convertir en lloc de culte i trobada per a diversos pobles veïns, sobretot Barberà de la Conca, Montblanc i Prenafeta.

L'edifici de l'ermita presenta un model típic del gòtic català: una sola nau coberta amb una estructura de fusta que s'aguanta sobre arcs diafragmàtics de pedra. La façana, situada a ponent, és molt senzilla i la presideix una portalada de mig punt, dovellada, amb guardapols motllurat, construïda probablement el segle XVI car la porta primitiva (actualment tapiada) és al costat de migdia. Al davant hi havia una creu de terme gòtica amb capitell renaixentista que avui es troba al Museu Comarcal de Montblanc. A finals del segle xx, l'ermita estava abandonada i en estat ruïnós però, des de fa poc (2007), es du a terme una campanya de recuperació -liderada pel rector de Barberà de la Conca, mossèn Albert Palacín, i l'historiador Joan Fuguet i Sans- que ha aconseguit restaurar l'església i col·locar una reproducció de l'antiga creu de terme.[6]

Referències[modifica]

  1. Fuguet 1987: p. 40
  2. Josep Porta i Blanch. Arreplec de dades per a la història de Barberà, Ajuntament de Barberà, Barberà de la Conca, 1984, pp.332-337
  3. Nikolas Jaspert. Stift und Stadt, das Eiliggrabpriorat von Santa Anna und das Regularkanonikerstift Santa Eulalia del Camp (1145-1423), Duncker & Humbolt, Berlin, 1996, p.405 i 407
  4. Fuguet 1987: p. 24
  5. DDAA 2008: p. 38
  6. Fuguet 1987: p. 24

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]