Usuari:Ealbesa/prova1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Undine Eliza Anna Smith Moore (25 d’agost de 1904 – 6 de febrer de 1989), considerada la degana de les compositores afroamericanes, va ser una compositora i professora de música estatunidenca durant el segle XX. Encara que Moore va formar-se com a pianista clàssica, es va desenvolupar majoritàriament en el gènere vocal.[1] Així mateix, gran part de la seva obra està inspirada en els spirituals afroamericans i música folklòrica. Va ser una professora de renom, ella mateixa reivindicava que “la tasca docent és un art en si mateixa”.[2] Durant la seva vida va rebre diversos premis i reconeixements per la seva tasca educativa.[3]



Biografia[modifica]

Infantesa[modifica]

Undine Smith Moore va ser la més jove dels tres fills de James William Smith i Hardie Turnbull Smith. Era neta d’esclaus.[3] Encara que ella va néixer a Jarrat l’any 1904, només quatre anys després, el 1908, la seva família es va mudar a Petersburg, Virgínia.[4] On va néixer i va passar els primers anys de la seva vida, era una població, pràcticament en la seva totalitat, de persones afroamericanes. És per això que Moore afirmava conservar records de la comunitat cantant i resant a la Morningstar Baptist Church. Destaca que durant la seva infantesa la música “regnava per sobre de qualsevol altra cosa”.[5]

Educació[modifica]

Quan tenia set anys, Undine Smith Moore va començar a rebre classes de piano amb Lillian Allen Darden com a professora. Va ser aquesta última qui també la va encoratjar perquè estudiés a la Fisk University, on va acabar estudiant piano i orgue amb Alice M. Grace i llenguatge musical amb Sara Leight Laubenstein.[6] Moore va rebutjar una oferta de beca al Petersburg’s Virginia Normal Institute per tal d’assistir a Fisk, ja que era una universitat històricament afroamericana.[7] Més endavant, l’any 1924, sí que va acceptar una beca de la Julliard School, convertint-se en la primera persona estudiant a Fisk que en rebia una. D’aquesta manera va poder continuar amb els seus estudis, graduant-s’hi amb cum laude l’any 1926.[6]

L’any 1931, durant l’anomenada Harlem Renaissance, Moore va cursar un Master of Arts i un diploma de músic professional al Columbia University’s Teachers College. [8] Posteriorment, cap als anys 50, va estudiar teoria i composició amb Howard Murphy a la Manhattan School of Music i, de manera freqüent, va començar a assistir a tallers i conferències de l'Eastman School of Music.[9]

Carrera professional[modifica]

Malgrat que els seus professors li van recomanar que continués els seus estudis i es matriculés a la Juilliard School, Undine Smith Moore, en comptes d'això, va agafar una feina de supervisora de la música en les escoles públiques en Goldsboro, Carolina del Nord per tal de poder guanyar-s'hi la vida i mantenir-se per ella sola.[10]

L'any 1927, Moore va ser contractada com a professora de piano i organista de la universitat al Virginia State Collage (actualment Virginia State University) de Petersburg. També ensenyava contrapunt i teoria, classes per les quals va començar a agafar renom. Durant el seu primer any, ja va encarregar-se del D. Webster Davis Laboratory High School Chorus, un dels cors de la universitat. Sobretot degut a la manca de recursos econòmics, Moore va començar a escriure les seves pròpies obres per al cor, de manera que també s’ajustaven a les capacitats i necessitats dels alumnes.[11] Va donar classes a la Virgina State University durant quaranta-cinc anys. La seva música va tenir una difusió considerable, tenint en compte context en el qual vivia i el fet que era una dona afroamericana. A més de les classes universitàries, també va fer nombroses conferències sobre música afroamericana.[12]

Moore va ser, juntament amb Altona Trent Johns, cofundadora i codirectora del Black Music Center de la Virginia State University, que va atraure nombrosos artistes i compositors afroamericans entre els anys 1969 i 1972. [13] L’objectiu d’aquest centre era sensibilitzar i educar sobre la contribució de la cultura afroamericana a la música dels Estats Units i de la resta del món. A part de la seva tasca docent, Moore considerava el centre una de les seves aportacions més importants a la divulgació de la cultura afroamericana. El centre va tancar l’any 1972, quan Undine Smith Moore va retirar-se.[14]

A més de la seva presència a la Virginia State University, Moore va viatjar i va ser professora col·laboradora al Carleton College i al College of Saint Benedict, així com a la Virgin Union University, durant els anys setanta. [15]Malgrat haver-se retirat l’any 1972, va continuar donant classes a la Virginia Union University fins l’any 1976, així com a diverses universitats de Minnesota. Alguns dels seus alumnes més destacats serien Camilla Williams, Leon Thompson, Billy Taylor, Phil Medley i Robert Fryson.[16]

Reconeixement[modifica]

L'any 1973, Undine Smith Moore va ser guardonada amb el premi humanitari de la Fisk University.[3] Dos anys després, el 1975, Moore va rebre un important reconeixement de l'Estat de Virgínia, i la National Association of Negro Musicians (Associació Nacional de Músics Afroamericans) va nomenar "una educadora excepcional". L'any següent, la Indiana University va atorgar-li un doctorat honorari. Les contribucions de Moore a la música van ser reconegudes pel National Black Caucus i l'any 1981, la compositora va ser convidada a fer el discurs principal al primer National Congress on Women in Music (Congrés sobre Dones en Música) de la New York University.[17] Entre els seus premis es pot destacar el Candance Award de la National Coalition of 100 Black Women (Coalició Nacional de 100 dones afroamericanes) l'any 1984.[18] L'any següent, 1985, també va rebre el Virginia Governor's Award in the Arts (premi del governador de Virgínia en les Arts).[3]

Vida personal[modifica]

Undine Smith Moore va casar-se l’any 1938 amb James Arthur Moore, qui era professor del departament d’educació física de la Virginia State University. A més de treballar a la mateixa universitat, la parella sovint actuava conjuntament en recitals, ja que James Moore tenia formació musical de cant. El 4 de gener de 1941, va néixer Marie Hardie Moore, l’única filla que va tenir la parella.

Mort[modifica]

El dia 6 de febrer de 1989, als 84 anys, Undine Smith Moore va morir a causa d’un ictus.[6] Al seu funeral es van tocar diversos dels seus Sipirituals arranjats.[6] Està enterrada al cementiri d’Eastview a Petesburg, Virgínia, i, l’any 2017, va ser nomenada una de les Virginia Women in History, un programa anual per a la reivindicació de figures femenines, tant actuals com històriques.[19] El compositor Adolphus Hailstork va fer una composició en memòria de Moore, titulada I Will Lift Up Mine Eyes, la qual es va estrenar el mateix any 1989.[20] Des de l’any 2010, hi ha una placa commemorativa de la figura de la compositora a la ciutat de Petesburg, Virgínia.[21]

Música[modifica]

Estil[modifica]

Basant-se en els seus anys a la Fisk University, Undine Smith Moore descrivia les seves primeres composicions, especialment les de piano, com a semblants a l’estil musical de Leopold Godowsky. [22] El seu estil compositiu inicial no incloïa elements afroamericans, i Moore tampoc va produir gaire música fins a l’any 1953, quan estava estudiant amb Howard Murphy. A partir d’aquell punt, el seu estil va anar canviant, ja que va començar a transcriure melodies que cantava la seva mare i va començar a inspirar-se en aquestes, a més dels spirituals afroamericans. [23] Respecte a les melodies tradicionals i l’ús que en va fer ella, Moore justifica que «les cançons que la meva mare cantava mentre feia el dinar o les melodies que el meu pare taral·lejava després de la feina, m’emocionaven. En fer els arranjaments, el meu objectiu no era millorar aquestes músiques. Em semblaven tan boniques que volia que es poguessin transmetre de maneres diferents: en concerts de cors, solistes o grups instrumentals.»[24]

L’any 1953, Moore va escriure una peça per piano sol titulada Before I’d be a Slave, una de les més importants dintre la seva obra. Descrita com a potent i dissonant, es caracteritza pels clústers tonals, la bitonalitat i les harmonies per quartes, trets característics allunyats de les seves peces vocals tonals.[25] Moore reconeix que gairebé sempre es pot trobar una forta influència contrapuntística a la seva música, la qual va agafar un gir cap a l’atonalitat a partir de l’any 1953. [26]

Helen Walker-Hill, l’autora del llibre From Spirituals to Symphonies, descriu els inicis de l’estil musical de Moore com a basats en el seu ensenyament de música clàssica, sense incloure elements de la música afroamericana. Gran part d’aquestes obres eren encàrrecs d’instituts, cors d’esglésies o altres cors amateurs. El seu estil va començar a canviar a partir de l’any 1953, quan va començar a estudiar amb el compositor Howard Murphy, amb el qual va començar a experimentar amb tècniques dels segles XIX i XX com per exemple l’estil de cançons lied, l’atonalisme o el serialisme, però sempre mantenint unes certes referències als estils imitatius als quals solia retornar. Amb el temps va anar combinant totes les tècniques i estils amb els quals havia anat escrivint: el contrapunt, les dissonàncies, el serialisme, les influències afroamericanes, la bitonalitat, etc.[27]

Els principals elements que utilitzava del llenguatge musical afroamericà es podrien sintetitzar en els ritmes sincopats, l’estructura de les escales, la forma de pregunta-resposta antífona, la riquesa dels timbres, l’ús predominant de l’interval de tercera, les textures no homofòniques i l’ús “deliberat de punts culminants sorprenents i gairebé completament descontrolats”.[27] Encara que Moore, per ella mateixa, només designava la música folk afroamericana i Bach com a les seves influències directes,[28] l’autor Carl Harris, en un fragment de The Choral Journal, inclou el ragtime, el blues, el jazz i el gòspel com a influències en la música de la compositora.[29]

Respecte al vessant més social de la seva música, Undine Smith Moore va dir: «Retrospectivament, sembla que sovint m’he preocupat per l’aspiració, la intensitat emocional associada amb la vida de les persones afroamericanes expressades a través dels diversos rituals de l’església i la vida afroamericana en general. El desig d’una expressió abundant i plena, tal i com es podria anticipar o esperar d’un grup de gent oprimida que està determinada a sobreviure.»[30]

Obra[modifica]

L’obra d’Undine Smith Moore abraça molts tipus d’estils, passant pels Spirituals, cançons solistes, música de cambra instrumental i altres obres de diversos moviments per cors, solistes i instruments.[27] Encara que va compondre més de cent peces entre 1925 i 1987, només vint-i-sis d’aquestes van ser publicades quan ella encara era viva.[31] Moore va escriure més de cinquanta obres corals, vint-i-una composicions per a veu i acompanyament i divuit altres obres instrumentals; la major part escrites després de 1950.[32] Els seus anys més prolífics van ser els anys setanta, en els quals va escriure vint-i-set obres.[33]

Una de les seves obres més significatives es va estrenar oficialment el mes d’abril de 1981 al Carnegie Hall amb la Richmond Symphony Orchestra: Scenes from the Life of a Martyr (Escenes de la vida d’un màrtir). Encara que l’estrena oficial va ser a l’abril, ja s’havia tocat una versió sense orquestrar el gener d’aquell mateix any. [34] Aquest oratori, que va ser nominat a un Premi Pulitzer, té setze parts, està basat en la vida de Martin Luther King Jr. i està escrit per a cor, orquestra, veus solistes i narrador.[35] Considerant-la la seva obra més significativa, la compositora va dedicar-hi gairebé cinc anys i fins i tot va escriure’n el llibret. Se’n pot destacar l’ús d’un narrador com a fil conductor de l’obra i l’aparició de motius rítmics afroamericans.[22]

Pensament[modifica]

Undine Smith Moore va ser partidària en compartir els seus pensaments sobre el moviment afroamericà pels drets civils i de l’impacte que tenia la música en aquest.[27] Va parlar-ne d’una manera molt oberta, explicant les seves experiències com a dona afroamericana, en els esdeveniments i patrons de comportament que havia presenciat i viscut tant durant el seu procés de creixement com per la seva vida d’adulta a l’estat de Virgínia.[6]

Durant la seva joventut, Moore va ser víctima de les lleis segregació de l’era de Jim Crow, les quals van eliminar pràcticament tots els artistes afroamericans del món de les arts en viu. Moore reconeix que la societat racista en què vivia la va educar perquè se sentís com una persona externa a aquesta. És per això que, més endavant va afirmar el següent:

«Un dels pitjors efectes que ha tingut el racisme en la meva època, ha sigut la limitació que ha imposat en les aspiracions de la població afroamericana. És per això que, encara que des de sempre hagi estat “inventant-me” i composant música, en la meva infantesa o fins i tot els meus anys universitaris, mai vaig arribar a pensar que podia anomenar-me a mi mateixa una compositora ni encara menys aspirar a ser-ho.» [6]

En termes més generals, també afegia que «Tota alliberació està connectada... sempre que algun segment de la societat es vegi oprimit, la resta de la societat també patirà. [...] Els efectes del racisme “fereixen”, almenys espiritualment, tant als afroamericans com als blancs» [6]

Moore estava a favor de la inclusió de la música afroamericana en els estudis musicals, tant dels instituts com de les universitats. Malgrat que era partidària de l’addició de nous referents musicals que sortissin del cànon dels compositors homes blancs, advertia que aproximar-se a altres músiques com afroamericana de la mateixa manera i sota els mateixos criteris que amb la tradició clàssica europea podia ser perjudicial. Argumentava clarament en contra de l’estereotipació dels artistes afroamericans i de la seva música.[36]

Moore va ser una forta defensora de la promoció de la música i l’art afroamericans. Opinava que l’art es podia utilitzar com a una eina per al canvi social.[37] Així i tot, Moore tenia presents les problemàtiques socials i els estereotips que hi havia al voltant de la música i l’art afroamericans. És per això que es justificava de la següent manera:

 «Utilitzo el terme música afroamericana per descriure música creada per gent que es considera a ella mateixa afroamericana i les composicions de les quals, parcialment o en el seu complet, mostren l'ús significatiu d’elements provinents de l’herència afroamericana.»[38]

Un altre dels temes que Undine considerava importants és el de la memòria, així com l’art com a mitjà de preservació d’aquesta. Tal com s’ha pogut conservar gràcies a entrevistes, Moore considera la memòria com a una font de força i esperança per a la supervivència i, alhora, una part fonamental de procés creatiu. Per ella, l’art «preserva la vida d’una manera molt especial: les memòries moren amb nosaltres, però l’art preserva els valors i les experiències… les quals no es preserven per cap altra memòria viva o fet històric.»[39]

Catàleg d'obres [40][modifica]

Llista d'obres escrites per la compositora, ordenades cronològicament des de 1925 fins a 1987.

Títol Any Instrumentació
Sir Olaf and the Erl King's Daughter 1925 Cor de dones (SSA), Piano
A Pretty Ducke 1926 Desconegut (veu?)
Heart Have You Heard the News? 1926 Soprano, Piano
Up-Hill 1926 Soprano, Piano
Scherzo for piano 1930 Piano
Valse Caprice 1930 Piano
Set Down, Set Down 1931 Desconegut (veu?)
The Blind Man Stood on the Way and Cried 1932 SATB
No Condemnation 1935 Cor d'homes (TTBB)
I'm Going Home 1948 SATB (o cor de dones, SSA)
Is There Anybody Here? 1949 Cor de dones (SSA)
Into My Heart's Treasury 1950 SATB (o cor de dones, SSA)
Fare You Well 1950 SATB, Soprano i tenor solistes
I Just Came from the Fountain 1950 SATB, Soprano solista
Set Down! 1951 Soprano, Piano
Romance 1952 2 Pianos
Reflections for Organ and Piano 1952 Orgue, Piano
A Romantic Young Clown 1952 Piano
Fugue in F Major for Piano or Strings Trio 1952 Piano (o Trio de corda)
Daniel, Daniel, Servant of the Lord 1952 SATB (doble cor)
Thou Hast Made Us for Thyself 1952 SATB
Introduction and Allegro 1953 Clarinet, Piano
Before I'd Be a Slave 1953 Piano
Teach Me to Hear Mermaids Singing 1953 Cor de dones (SSA)
Who Shall Separate Us from the Love of Christ? 1953 SATB, Piano/Orgue
Mother to Son 1955 Cor desdoblat (SSAATTBB), contralt solista
Hail Warrior 1957 SATB
The Lamb 1958 Cor de dones (SS)
Three Pieces for Flute (or Clarinet) and Piano 1958 Flute (o Clarinet), Piano
I Would be True 1958 SATB (o SAB/SSA), piano
Sinner, You Can't Walk My Path 1958 SATB
Striving After God 1958 SATB
When Susanna Jones Wears Red 1958 SATB
Bound for Caanan's Land 1960 SATB, Tenor solista
Let Us Make a Man in Our Image 1960 SATB, Soprano solista
Long Fare You Well 1960 SATB
Love Let the Wind Cry 1961 Soprano, Piano
How I Got Over 1966 SATB
Lord Make Us More Holy 1966 Cor, Piano
O, Spirit Who Dost Prefer Before All Temples 1966 Cor (Uníson), Orgue/Piano
Walk Thorugh the Streets of the City 1966 SATB
Second Spring 1968 Veu Solista
Afro-American Suite 1969 Flute/Alto flute, Cello, Piano
A Christmas Alleluia 1970 Cor de dones (SSA)
Alleluia: for Woman's Voices 1970 Cor de dones, Soprano solista
Lord, We Give Thanks to Thee 1971 SATB
Watch and Pray 1972 Soprano, Piano
To Be Baptized 1973 Soprano, Piano
Tambourines to Glory 1973 SATB
Benediction 1974 SATB
Choral Prayers in Folk Style 1974 SATB
I Belive This is Jesus 1974 SATB
Oh, That Bleeding Lamb 1974 SATB
Glory to God 1974 Cor d'homes (TTBB), Flauta, Piano/Orgue, Percussió, Vent Metall (opcional), Narrador
I Want to Die While You Love me 1975 Contralt, Piano
Alleluia 1975 Cor de dones/SATB (orgue opcional)
Scenes form the Life of a Martyr 1975 Orquestra, cor, veus solistes i narrador
String Sentence 1975 Quartet de corda
I Am in Doubt 1975 Soprano, Piano
Lyric for True Love 1975 Soprano, Piano
Two Easter Pieces for Mrs. Gamby 1976 Desconegut (veu?)
Organ Variations on Nettleton 1976 Orgue
Prelude 1976 Piano
String Quartet 1976 Quartet de corda
O Come Let Us Sing Unto the Lord 1976 SATB
A Time for Remembering 1976 SATB, Piano
Come Along on Jesus' Name 1977 SATB
We Shall Walk Through the Valley 1977 SATB
Come Down Angels and Trouble the Water 1978 Soprano, Piano
Conversation for Trumpet and Piano 1978 Trumpet, Piano
Three Bahai Prayers 1978 Veu Solista, Flauta, 2 Trompetes, Oboè, Cello
Lord, Have Mercy 1978 SATB
Think on These Things 1979 Desconegut (cor?)
Let No Flower of Spring Pass by You 1979 Desconegut (veu?)
A Little Memory of Southside Virginia 1979 Desconegut (veu?)
Organ Variations on There is a Fountain 1979 Orgue
Ring Game II 1979 Orquestra
Alleluia, Christ is Risen 1979 SATB
Glory to God in the Hisghest 1979 SATB
For My People Everywhere 1979 SATB (piano opcional)
Be Strong, I WIll Fill this House with Glory 1979 SATB, Piano
Rise Up, Shepherd, and Follow 1979 Cor d'homes (TTBB)
Be Strong, All Ye People 1980 Desconegut (cor?)
Let Us Sing 1980 Desconegut (cor?)
This Man is a Good Man 1980 Desconegut (cor?)
Remember Now Thy Creator 1980 SATB
I Never Felt Such Love in My Heart Before 1981 SATB
I, Too, America 1981 SATB, Piano
Is There Anybody Here that Love My Jesus? 1981 Soprano, Piano
On Imagination 1981 SATB, Orquestra/Piano
Glory Be to God Who by His Love Has Brought Us to This Day 1982 SATB
Three Centennial Pieces 1982 SATB, 3 trompetes, 3 trombons, Timbales, Orgue
From the Southside 1983 Desconegut (veu?)
Twas on One Sunday Morning 1983 Desconegut (veu?)
Truce 1983 Desconegut (veu?)
The Church's One Foundation 1984 Desconegut (cor?)
A Streen in Bronzville 1984 Desconegut (veu?)
Sojourner Speaks 1984 Mezzo-soprano, Piano
I Will Trust in the Lord 1984 SATB
Make Us a New Song 1985 Desconegut (cor?)
Fanfare and Processional 1985 SATB (percussió i vent metall opcionals)
Many Thousand Gone 1986 Piano
Lamentosa 1987 Violí, Cello, Piano
Soweto 1987 Violí, Cello, Piano
Plenty good Room 1989 (?) SATB, soprano i tenor solistes
Children, Don't Get Weary Desconegut Cor
O the Morning Stars Sang Together Children Desconegut Desconegut (cor?)
Rededications (AKA Song) Desconegut Desconegut (cor?)
Awake, O North Wind. Desconegut Desconegut (veu?)
If I Know Desconegut Desconegut (veu?)
It Was a Lover and His Lass Desconegut Desconegut (veu?)
A Little Spring Soliloquy Desconegut Desconegut (veu?)
My True Love Hath My Heart Desconegut Soprano, Piano
Change Desconegut Veu Solista
Two Pieces for Women's Voices and Clarinet Desconegut Cor de dones, Clarinet

Gravacions[modifica]

  • "Daniel, Daniel, Servant of the Lord," a Steal Away: The African American Concert Spiritual (2016).[41]
  • Suite for Flute, Cello, and Piano a Songs for the Soul: Chamber Music by African American Composers (2010).[42]
  • "Before I'd be a Slave" a Soulscapes (2007).[43]
  • "Mother to Son" (1955), "We Shall Walk Through the Valley" (1977), "Tambourines to Glory" (1973), a Vocalessence Witness - Dance Like the Wind (2004).[44]
  • "To Be Baptised" (1973), "Set Down!" (1951), "I Want To Die While You Love Me" (1975), "Come Down Angels" (1978), on Ah! Love, But a Day - Songs and Spirituals of American Women (2000).[45]
  • “To be Baptized” and "Watch and Pray." a The Angels Bowed Down: African American Spirituals.[46]
  • "Come Down Angels and Trouble the Water" (1978), "I am in Doubt" (1981), "Watch and Pray" (1973), "Love Let the Wind Cry How I Adore Thee" (1961), a Watch and Pray (1994).[47]
  • “Tambourines to Glory” and "We Shall Walk through the Valley." a Dance like the Wind: Music of Today’s Black Composers.[48]

Referències[modifica]

  1. ↑ Walker-Hill, Helen. From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002. 54, 65.
  2. ↑ Moore, Undine Smith, David N. Baker, and Lida M. Belt. “The Black Composer Speaks: An Interview with Undine Smith Moore.” Helicon Nine, no. 14/15 (1986): 172–85. via EBSCO.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Walker-Hill, Helen. From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002. 60.
  4. ↑ «Undine Moore, Composer of Note and Innovative Music Teacher». African American Registry.
  5. ↑ Walker-Hill, Helen. From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002. 55.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Walker-Hill, Helen. From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002. 55. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «:0» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  7. ↑ Ibid.
  8. ↑ Ibid, 57-59.
  9. ↑ Ibid.
  10. ↑ Ibid, 58.
  11. ↑ Ibid, 57.
  12. ↑ Southern, Eileen. Historia de la música negra norteamericana. AKAL Música, 2001. 
  13. ↑ Eileen., Southern,. Historia de la música negra norteamericana. AKAL Ediciones, 2001.  566
  14. ↑ Horne, Aaron. Brass Music of Black Composers: a bibliography. Greenwood Press.  191
  15. ↑ "Undine Smith Moore Papers". Emory Libraries & Information Technology. Emory University.
  16. ↑ Harris, Carl. “The Unique World of Undine Smith Moore: Teacher-Composer-Arranger.” The Choral Journal 16, no. 5 (January 1976): 6-7. via JSTOR.
  17. ↑ Ibid.
  18. ↑ Error en arxiuurl o arxiudata.«CANDACE AWARD RECIPIENTS 1982-1990, Page 3». National Coalition of 100 Black Women.
  19. ↑ «Working Out Her Destiny. Women's History in Virginia». The Library of Virginia.
  20. ↑ Spaeth, Jeanne (29 October 1990). "Boys Choir of Harlem". The Washington Post. Archived from the original on 20 November 2018. – via HighBeam Research.
  21. ↑ «Undine Smith Moore Historical Marker». The Historical Marker Database.
  22. ↑ 22,0 22,1 Moore, Undine Smith, David N. Baker, and Lida M. Belt. “The Black Composer Speaks: An Interview with Undine Smith Moore.” Helicon Nine, no. 14/15 (1986): 182. via EBSCO.
  23. ↑ Walker-Hill, Helen. From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002. 65.
  24. ↑ Harris, Carl; Moore, Undine Smith «Composer and Master Teacher». The Black Perspective in Music, 13, 1, 1985, pàg. 79. DOI: 10.2307/1214794. ISSN: 0090-7790.
  25. ↑ Moore, Undine Smith. “Before I’d be a Slave.” In Black Women Composers: A Century of Piano Music (1893-1990). Bryn Mawr, Pennsylvania: Hildegard Publishing Company, 1992.
  26. ↑ Harris, Carl, and Undine Smith Moore. "Composer and Master Teacher." The Black Perspective in Music 13, no. 1 (1985): 85. doi:10.2307/1214794.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 Walker-Hill, Helen. From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002. 64.
  28. ↑ Walker-Hill, Helen. From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002. 67.
  29. ↑ Harris, Carl. “The Unique World of Undine Smith Moore: Teacher-Composer-Arranger.” The Choral Journal 16, no. 5 (January 1976): 7. via JSTOR.
  30. ↑ Moore, Undine Smith, David N. Baker, and Lida M. Belt. “The Black Composer Speaks: An Interview with Undine Smith Moore.” Helicon Nine, no. 14/15 (1986): 175. via EBSCO.
  31. ↑ Ibid, 60, 64-65.
  32. ↑ Ibid.
  33. ↑ Ibid.
  34. ↑ Walker-Hill, Helen. From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and Their Music. University of Illinois Press, 2007, p. 73–74. ISBN 9780252074547. 
  35. ↑ Ibid.
  36. ↑ Walker-Hill, Helen. From spirituals to symphonies: African-American women composers and their music. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002.  62
  37. ↑ Helen., Walker-Hill,. From spirituals to symphonies : African-American women composers and their musc. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002.  Pàg. 63
  38. ↑ Walker-Hill, Helen. From spirituals to symphonies: African-American women composers and their music. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002.  62
  39. ↑ WALKER-HILL, Helen. From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002. 54
  40. ↑ Elaborat a partir de: WALKER-HILL, Helen. From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and their Music. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2002. 76-83
  41. ↑ «Steal Away: The African American Concert Spiritual». ArkivMusic. [Consulta: 1r febrer 2016].
  42. ↑ Moore, D. «Songs for the Soul». American Record Guide, vol. 73, 6, November 2010, pàg. 276–277.
  43. ↑ Becker «Soulscapes». American Record Guide, vol. 70, 2, May 2007, pàg. 201.
  44. ↑ «Vocalessence Witness - Dance Like The Wind». ArkivMusic. [Consulta: 1r febrer 2016].
  45. ↑ «Ah! Love, But A Day - Songs And Spirituals Of American Women». ArkivMusic. [Consulta: 1r febrer 2016].
  46. ↑ “To be Baptized.” On The Angels Bowed Down: African American Spirituals. Yolanda Rhodes, soprano, Deanne Tucker, piano, LaDoris Hazzard Cordell, piano. Cambria CD 1237.
  47. ↑ Walker-Hill, Helen. Music by Black Women Composers: A Bibliography of Available Scores. Columbia College, 1995. ISBN 9780929911045. 
  48. ↑ “Tambourines to Glory.” On Dance like the Wind: Music of Today’s Black Composers. VocalEssence Ensemble Singers, Phillip Brunelle, conductor. Collins Classics 14762.

Enllaços externs[modifica]

[[Categoria:Alumnes del Teachers College]] [[Categoria:Alumnes de la Juilliard School]] [[Categoria:Alumnes de la Universitat Fisk]] [[Categoria:Pedagogs musicals estatunidencs]] [[Categoria:Compositors estatunidencs del segle XX]] [[Categoria:Morts el 1989]] [[Categoria:Category:Compositores]]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Ealbesa/prova1&oldid=28740343»