Usuari:Grup Mas i Mas
Grup Mas i Mas, Barcelona.
La història de l’empresa començà el 1986 amb la inauguració del Mas i Mas Bar, un local situat al carrer Marià Cubí de Barcelona que, des que es va crear, va centrar la seva oferta musical en els estils d’arrel negra: funk, soul, blues, R&B... Tot i que els seus inicis van ser difícils, amb el temps, aquest bar musical es va anar guanyant un lloc important dins la zona d’oci de Sarrià-Sant Gervasi, esdevenint un punt de trobada d’un públic molt heterogeni: discjòqueis, encarregats de sales, dissenyadors, periodistes...
L’èxit d’aquest primer local, va portar l’empresa a anar més lluny. Així, el 1987 es va obrir el Mas i Mas Cafè al carrer Còrsega, una cafeteria-restaurant que va funcionar fins el maig del 2002. Tot i que aquest nou negoci anava força bé, el món de la restauració no era ben bé l’objectiu primordial del grup, sinó que el que pretenia l’empresa era estendre la música en viu a la ciutat de Barcelona i és per això que van decidir embarcar-se un projecte més ambiciós: La Boîte.
L’abril de 1991 van obrir aquesta sala a l’avinguda Diagonal -al local que anteriorment havia ocupat l’antic Zacarias-. La idea era crear un espai que combinés dues línies diferents d’actuació: els concerts en directe i les sessions de discoteca. Poc a poc, va convertir-se en un lloc de culte pels amants del millor blues, tot i que durant els seus primers anys d’història també va donar sortida a altres estils, com el jazz, el flamenc, el rock o la salsa. Músics de la talla de Jimmy Smith, Elvin Jones, Lou Bennett, Eliane Elias, Jack DeJohnette, Ray Brown, Bill Evans, Tete Montoliu, Kenny Barron o Gary Bartz van passar per l’escenari d’aquesta sala i molts altres grups nacionals van néixer i créixer gràcies al suport d’aquest local.
Veient que l’acollida del públic era molt positiva, Mas i Mas va decidir reobrir – el 1993 – dues sales més: el Jamboree i els Tarantos, situades a la plaça Reial. El primer, un club de jazz emblemàtic durant els anys 60, va començar a fer una programació estable amb músics nacionals i internacionals de gran talent i, d’aquesta manera, va anar-se guanyant el respecte de mitjans de comunicació, públic i professionals del sector. A base de molt treball, risc i il·lusió, avui dia el Jamboree ja és tot un clàssic de la ciutat de Barcelona i compta amb un gran prestigi, tant a nivell nacional com internacional.
La feina de Mas i Mas gestionant els Tarantos també va anar enfocada a revitalitzar la música en directe, en aquest cas, el flamenc. Amb músics tant importants com Niña Pastori, Duquende o Diego “El Cigala”, la sala va adquirir renom i, en l’actualitat, dóna sortida diàriament a grups joves, a propostes innovadores pensades per agradar a tothom, tant als amants del flamenc més clàssic com al públic no expert.
El següent pas de l’empresa va focalitzar-se envers la música electrònica. El juliol de 1998, va prendre les rendes de l’antic cabaret Villarosa al carrer Arc del Teatre i el va transformar en el club Moog, amb la finalitat de crear un espai dedicat al techno i el house de qualitat, no només com a discoteca sinó oferint sessions en directe en què la creativitat i experimentació tinguessin un paper fonamental.
El novembre de 2001, el grup va inaugurar l’últim dels seus locals: La Cova del Drac-Jazzroom. Aquesta històrica sala, situada al carrer Vallmajor de Barcelona, havia passat per etapes de dificultats econòmiques i, amb la gestió de Mas i Mas, va veure un nou ressorgir. Músics com Kurt Rosenwinkel, Chano Domínguez, Kurt Elling, Miguel Zenón o Kenny Garrett van oferir actuacions brillants sobre el seu escenari.
La darrera iniciativa que ha engegat el grup és la Fundació Mas i Mas, nascuda el 2007 com a promotora de concerts de cambra, esdevenint un important agent privat que programa aquest tipus de música en espais com La Pedrera, L’Ateneu Barcelonès o L’Auditori.
Cal també fer esment del Mas i Mas Festival, que des del 2003 ofereix, durant el mes d’agost, una programació ambiciosa als locals de Mas i Mas i a diferents indrets de la ciutat, com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana o L’Auditori, espai on també ha ofert diverses temporades de música en viu.
Tota aquesta activitat en favor de la música de qualitat no ha estat només un negoci per Mas i Mas. Ha estat una passió, un projecte vital que ha perseguit dotar Barcelona d’un circuit musical de primer nivell i recolzar, alhora, el talent dels artistes d’aquesta terra.
