Usuari:Linkin~cawiki

Vittorio Storaro (Roma, 24 de juny de 1940). Fill de un projeccionista de cinema, Storaro va començar estudiant fotografia als 11 anys, i els estudis formals de cinematografia, als 18. Va treballar com a operador de càmera durant molts anys, el seu primer film com a director de fotografia va ser Giovinezza, Giovinezza (Youthful, Youthful) al 1968.

Ha treballat amb destacats directors de cinema, com per exemple Bernardo Bertolucci, amb el qual va establir un estreta i llarga col•laboració, així com Francis Ford Coppola i Warren Beatty.

Alguns dels seus treballs més destacats son: Novecento, El Conformista, El último tango en París, El Último Emperador, Apocalypse Now, , One From the Heart, Rojos, Bulworth, El cielo protector, Tucker: The Man and His Dream.

El primer èxit nord americà de Storaro va ser Apocalypse Now, dirigida per Francis Ford Coppola l’any 1979, obra amb la qual va guanyar els seu primer Oscar. Coppola va a Storaro total llibertat a l’hora de recrear l’atmosfera visual de film, fet amb el que, segon molts crítics, s’ha convertit amb una de les pel•lícules més espectaculars de tots els temps a nivell visual. Storaro ha rebut dos Oscar més, un per Rojos (1981) i un per El Último Emperador (1989). Va rebre la seva quarta, i fins el moment darrera nominació als Oscar per els seu treball a Dick Tracy (1990) de Warren Beatty.

Storaro es considerat com el mestre de la direcció de fotografia en el cinema, el seu treball s’inspira en la teoria dels colors de Johann Wolfgang von Goethe, centrada en l’efecte psicològic que tenen els diferents colors i la manera que aquests influeixen en la percepció de les diferents emocions. Juntament amb el seu fill, Fabrizio Storaro, ha creat Univisium, format que pretén unificar totes les futures produccions televisives i cinematogràfiques en una única relació d’aspecte: 2.00:1. En 2002, Storaro acabà els primer d’una sèrie de llibres sobre la seva filosofia sobre la cinematogràfica.