Usuari:Llumeureka/proves

La Biblioteca i Arxiu de Montserrat és la biblioteca del Monestir de Montserrat, actualment una de les més importants de Catalunya tant per la seva magnitud com per l’antiguitat de moltes de les obres.

Contingut

Disposa d’un fons integrat per més de 275.000 volums, 30.000 fullets, 3.700 llibres del segle xvi, 1.380 manuscrits, 369 incunables, 17 000 gravats, 72 atles i 500 mapes antics.

Història

Apareix documentada ja al segle xi, encara que l’incendi provocat l’any 1811 per les tropes napoleòniques dirigides pel mariscal Suchet durant la guerra del Francès feu desaparèixer bona part dels llibres. Llevat d’algunes peces, el fons actual de la biblioteca s’inicià durant el període de reconstrucció del monestir, especialment durant l’abadiat d'Antoni Maria Marcet i Poal, i continuà creixent amb els abadiats posteriors. Entre la gran quantitat de llibres conservats es pot trobar una àmplia varietat temàtica, presidida per la teologia i les ciències humanístiques. El document manuscrit més important de la biblioteca és el Llibre Vermell de Montserrat, que prové de l’Scriptorium montserratí del segle xiv. És una veritable enciclopèdia sobre el monestir de Montserrat medieval pel seu interès històric, litúrgic, doctrinal, geogràfic, astronòmic, teratològic i historicoliterari.

La Biblioteca de Montserrat anterior a l’incendi del 1811 fou notabilíssima pel nombre de volums i la qualitat de les obres impreses i manuscrites que contenia. Fou considerada la més important de Catalunya després de la de Santa Caterina de Barcelona. Entre els seus llibres abundaven especialment els que tractaven de ciències eclesiàstiques. Malgrat no haver-se conservat cap catàleg especificat d’aquesta antiga biblioteca, la quantitat de llibres salvats de l’incendi, els índexs de còdexs conservats a l’Academia de la Historia de Madrid, els petits catàlegs de manuscrits i d’incunables redactats pel P. Benet Ribes, i, sobretot, el nombre prodigiós d’autors citats en les obres dels pares Lloret i Capellades, juntament amb altres referències, evidencien que tant la quantitat de llibres de l’antic fons de la Biblioteca de Montserrat com la seva qualitat eren considerables. El creixement s’accelerà amb la producció de la impremta montserratina, inaugurada al principi del 1499, i amb importants donacions, com la que feu l’emperador Carles V, que oferí 2 000 escuts per a l’adquisició de llibres.

Les grans donacions i adquisicions han permès així mateix el creixement de la biblioteca actual, com també ho han fet les constants publicacions de la mateixa comunitat monàstica a partir de la segona meitat del s. XIX. Aquesta és també rica avui en dia pel nombre d’incunables i de manuscrits. L’any 1928 entrà a la Biblioteca de Montserrat bona part dels fons de Josep de Togores i Sanglada, comte d’Aiamans i baró de Lloseta, de Palma, que tenia 37 incunables. El 1930 el monestir de Montserrat comprà una gran col·lecció de llibres impresos i manuscrits del convent de les Carmelites de Burgo de Osma, i també adquirí diversos incunables.

De la col·lecció actual d’incunables que integren la Biblioteca de Montserrat, solament 12 sortiren de la impremta del monestir. Molts dels manuscrits foren traspassats de l’arxiu a la biblioteca, però destaquen importants donacions, com la que feu Francesca Bonnemaison de bona part de l’obra manuscrita de Jacint Verdaguer, oncle del seu marit Narcís Verdaguer i Callís; i la de Josep M. López-Picó.

L’any 1905 entrà a Montserrat un nombre important de manuscrits del Monestir de Sant Feliu de Guíxols que incrementà l’interès històric de la biblioteca, al qual s’afegí l’adquisició, el 1924, d’un fons de llibres impresos i manuscrits procedents de Cervera i de la seva universitat. Tant pel nombre de volums i còdexs com per la importància dels fons, la biblioteca actual supera la incendiada el 1811. La figura del bibliotecari P. Antoni M. Tobella contribuí d’una manera especial a la formació d’aquesta magna biblioteca, que actualment és en procés d’informatització, dintre de les actuacions que està portant a terme la Fundació de l’Abadia de Montserrat per a la seva ampliació i modernització, amb vista a la celebració del mil·lenari de l’abadia. L’ús d’aquesta nova metodologia permetrà que les referències dels títols de la biblioteca incorporin un format estàndard per a localitzar els registres, i que siguin accessibles des d’Internet. El projecte suposa la conversió a suport digital de més de dos-cents mil registres, un per cada volum.

Tant la biblioteca com l’arxiu de Montserrat són un referent de primer ordre dins de la cultura escrita del país. Com la biblioteca, l’arxiu fou afectat també per l’incendi del 1811, que comportà la pèrdua d’una gran quantitat de documentació original sobre el monestir. Les flames s’endugueren segles d’història montserratina, escriptures de donació, de privilegis i concessions reials, de butlles i breus pontificis. A més, l’arxiu conservava fons documentals de diferents famílies nobles i d’abadies benedictines que havien anat a parar a Montserrat. Manuscrits antiquíssims, còdexs il·luminats, incunables i llibres rars, especialment estampats a l’abadia, foren també engolits per les flames. No obstant això, algunes còpies de la documentació antiga del monestir transcrites per arxivers se salvaren, cosa que ha permès reconstruir parcialment la història de Montserrat. Aquest arxiu esmicolat per les flames i per les successives confiscacions protagonitzades pels governs desamortitzadors, els quals en traslladaren una part a la Delegació d’Hisenda de Barcelona, que el 1918 passà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, tornà a excel·lir després de produir-se notables adquisicions documentals. Actualment s’hi pot consultar força documentació del mateix monestir (s. XIII-XX), del monestir de Sant Benet de Bages (s. XIV-XIX), de la Congregació Claustral Tarraconense i Cesaraugustana (s. XIV-XIX), de la Província Hispànica de la Congregació Sublacense (s. XIX-XX), de les visites apostòliques als monestirs de benedictines catalans i hispànics (s. XX) i, sobretot, un important fons de 4.575 pergamins, 233 dels quals es refereixen al monestir de Montserrat (s. X-XX), 2.275 al monestir de Sant Benet de Bages (s. X-XVIII), agregat a Montserrat l’any 1593, 507 al monestir de Sant Cugat del Vallès (s. IX-XVII) i 107 al monestir de Sant Llorenç del Munt (s. X-XV). L’arxiu actual, molt lluny quantitativament i qualitativament del seu precedent incendiat el 1811, és també un dels grans arxius monàstics de Catalunya, d’un gran valor historiogràfic per als estudiosos de la Catalunya Central.

Bibliografia

• Albareda i Ramoneda, Anselm Maria. Història de Montserrat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 1988.
• Olivar i Daydí, Alexandre. Els incunables conservats a la Biblioteca de Montserrat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 1990.
• Olivar i Daydí, Alexandre. Catàlegs dels manuscrits de la Biblioteca del Monestir de Montserrat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 1990.