Usuari:Lourdes.rierola/Casa Comella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
CASA COMELLA
Imatge
Dades
TipusPalau (Casa Senyorial)
ArquitecteGaietà Buïgas i Monravà
Cronologia1896 (Segle XIX)
Característiques
Estil arquitectònicModernista
MaterialFerro forjat i pedra esculpida
Localització geogràfica
LocalitzacióPlaça Major de Vic Catalunya Espanya

La Casa Comella és un dels edificis modernistes més importants que conserva la ciutat de Vic. Es va construir l’any 1896 per l’arquitecte Gaietà Buïgas Monravà (1851-1919), qui va ser cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. És conegut per ser també l'autor del disseny del monument a Cristòfor Colom de Barcelona i per representar un dels casals més importants de la burgesia vigatana de finals del segle xix.

Localització[modifica]

La Casa Comella està situada a l’illa urbanística entre el Carrer Jacint Verdaguer, la Rambla de l’Hospital, el Carrer de Sant Josep i el Carrer de la Riera de la ciutat de Vic. L'edifici està format per la façana principal que dóna al Carrer de Jacint Verdaguer núm. 1, 3 i 5, i les façanes laterals que donen al Carrer de la Riera núm. 11 i a la Rambla de l’Hospital núm. 1. L’edifici queda situat a la cantonada sudoest de la Plaça Major de Vic, en un indret cèntric i privilegiat de la ciutat.

L'edifici[modifica]

La Casa Comella és una casa senyorial construida l'any 1896 de planta rectangular. Es distribueixen simétricament dues vivendes per planta. El conjunt de la façana és equilibrat i destaca la porta d'entrada d'arc semicircular. Les tribunes de les plantes són trapezoidals. Les obertures són iguals als dos primers pisos, però les del tercer pis són diferents. Té un acabat amb un gran joc de pendents molt aconseguit. Entre les obertures hi ha gravats que representen les quatre estacions de l'any. Quant els materials, es va emprar pedra natural a les llosanes i llindes a les obertures, mentre que a les baranes trobem una combinació de pedra i ferro forjat. L’estructura de l’edifici està feta, en general, amb parets de càrrega de maçoneria i d’obra de fàbrica de diferents gruixos, i disposa de forjats de biguetes de fusta i de ferro.

Buïgas va dissenyar un edifici amb influències medievalistes i goticistes, les quals va heretar dels seus mestres i companys arquitectes de l’època. La utilització a la façana de ferro forjat, pedra esculpida, motllures, tribunes, arcs, gelosies, estucats i esgrafiats creen un conjunt harmònic i majestuós. A la façana principal destaquen els esgrafiats de colors que formen quatre figures femenines representant les quatre estacions de l’any. L’interior de l’edifici també va ser dissenyat amb ornamentacions florals tant en els sostres com en els paviments. En algunes portes i finestres destaquen els vitralls de colors també amb motius florals. L’edifici està coronat per una torre principal que sobresurt del conjunt, oferint un mirador al centre de la ciutat. Al llarg dels 116 anys d’existència fins a l’actualitat, la Casa Comella ha sigut un testimoni directe i excepcional de la transformació de la ciutat de Vic.

Elements arquitectònics destacables[modifica]

  • Els esgrafiats de la façana
  • Els elements de pedra
  • Les tribunes
  • Les llindes de les finestres
  • Els balcons i les baranes
  • La torre de planta quadrada del teulat
  • L'escala de l'entrada principal
  • La barana de pedra natural
  • Les finestres amb vitralls de colors i reixes de ferro forjat

Figures femenines de la façana[modifica]

Les figures femenines de la façana són al·legories de les quatre estacions de l'any.

Plantes[modifica]

  • Planta baixa: En la Planta baixa, a part dels tres accessos del Carrer de Jacint Verdaguer núm. 1, 3 i 5, hi ha situats set locals comercials diferents.
  • Planta altell (Entresòl): En aquesta planta hi ha situats tres altells diferents, annexos als Locals 2, 5 i 6 respectivament, i el Local 9, utilitzat pel Casino de Vic.
  • Planta primera: A la Planta primera hi ha l’habitatge principal de la Casa Comella, la qual ocupa gairebé la totalitat de la planta, excepte a la banda est on hi ha situat un pis independent.
  • Planta segona: En aquesta planta hi ha situats quatre pisos particulars diferents, dos situats a l’escala comunitària de l’accés núm. 1 i dos situats a l’escala comunitària de l’accés núm. 5 del Carrer de Jacint Verdaguer.
  • Planta tercera: A la Planta tercera hi ha situats cinc pisos particulars diferents, tres situats a l’escala comunitària de l’accés núm. 1 i dos situats a l’escala comunitària de l’accés núm. 5 del Carrer de Jacint Verdaguer.
  • Planta sota coberta: En aquesta planta hi ha situats sis trasters, amb diverses estances interiors, i un àtic.
  • Coberta: La coberta de l’edific està feta amb bigues de fusta i de ferro i té una inclinació del 30%. Les seves teules són de ceràmica i estàn coronades per teules de carener. La majoria de les xemeneies són de ferro forjat.
  • Torre principal: Situada a l'est de l’edifici, la torre principal disposa de dues plantes, i en el cim es pot gaudir d’un mirador que proporciona una vista única de la Plaça Major i de tota la ciutat de Vic.
  • Façana principal: Disposa d’una gran quantitat d’elements arquitectònics de composició modernista i d’influència medievalista i gòtica. La façana és majoritàriament simètrica respecte un eix central i està emmarcada per bandes de cadenat d’estuc.
  • Façanes laterals: Situades al Carrer de la Riera i a la Rambla de l’Hospital. Els balcons de la façana del Carrer de la Riera són de ferro forjat amb ornamentacions florals, mentre que el balcó principal de la Rambla de l’Hospital està delimitat per dos pedestals ornamentats on veurem un animal alat de pedra esculpida.

Can Mastrot[modifica]

La fortuna de la família Comella va sortir de les propietats urbanes i de la fàbrica tèxtil Comella Soler S. A., coneguda popularment com Can Mastrot, que tenien al Carrer del Pla de Balenyà, i la qual disposava d’una tintoreria i d’una petita fàbrica d’electricitat.

La fàbrica es va originar a Manlleu l’any 1853 gràcies a una inversió inicial de 60.000 duros per part dels Comella i de la incorporació de l’empresa tèxtil d’Isidre Llanas. Amb la col·laboració d’ambdós, van especialitzar parcialment l’empresa en panes i en l’ús de l’energia hidràulica procedent del salt d’aigua del Molí de la Cavalleria.

Al llarg dels anys, l’empresa va canviar moltes vegades la seva denominació jurídica i el seu accionariat, on van destacar els llinatges dels Comella i els Pericas. No obstant això, els Comella van continuar liderant la fàbrica de Can Mastrot sota el nom de Comella Soler S.A., fins a la seva desaparició a la dècada de 1970 a conseqüència de la crisi econòmica.

Bibliografia[modifica]

[[Categoria:Llistes de monuments d'Osona]] [[Categoria:Patrimoni monumental de Vic]] [[Categoria:Edificis modernistes de Barcelona]]