Usuari:Mcapdevila/Cabellera (pentinat)

Home amb cabellera

La cabellera és el conjunt de cabells que les persones tenen al cap. Es fa referència a cabellera normalment com conjunt de cabell gruixut i dur, quan són llargs i abundants.

Història

Els hebreus duien els cabells llargs i només els sacerdots se'ls feien tallar. Els grecs més antics els duien també molt llargs i els arrissaven sobre el front formant un tupè (coymbión). Quant a les dones, empraven un pentinat compadíssim i eminentment artístic com resulta de les estàtues de fusta arcaiques descobertes en les excavacions de l'Erectèon.

Els antics romans portaven els cabells llargs fins a l'any 454 de la fundació d'aquella ciutat però després els van dur curts i les cabelleres llargues van passar a ser senyal d'efeminament.

Entre els gals i els francs, la cabellera llarga significava noblesa. Molts pobles germans unien els seus llargs cabells en una trena darrere del cap. Així entre ells com en altres pobles antics, un cap rasa era senyal d'esclavitud i d'aquí l'abdicació del rei Wamba a qui com tothom sap, li van tallar els cabells estant adormit.

Al Regne de França, es van dur els cabells llargs fins al regnat de Francesc I que a fi de guarir-se una ferida del cap va introduir la moda de portar-los curts. Va acabar amb aquesta moda Lluís XIII de França la qual cosa va fer s'introduís l'ús de les perruques que van adquirir gran desenvolupament sota Lluís XIV de França. En temps de Lluís XV de França va començar l'ús de les perruques empolvorades i de la cua, en ús fins a finals del segle xviii en l'època va aparèixer el pentinat al Tit en honor a els clàssics records de Roma i consecutivament es van posar de moda els diferents pentinats avui en ús.

Vegeu també

• Khokhol

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Cabellera

• Aquest article conté material del diccionari enciclopèdic popular il·lustrat Salvat de la dècada del 1906 a 1914 que es troba en el domini públic (article: cabellera).