Usuari:Mcapdevila/Crani de vidre

{{usuarificat}

Crani de vidre al Museu Britànic a Londres, Anglaterra

Un crani de vidre és un model d'un crani humà tallat en vidre de quars. Hi ha 13 d'aquests cranis al món amb origen desconegut.

Els supòsits poders guaridors i sobrenaturals dels cranis de vidre mai s'han provat científicament. La comunitat científica no ha trobat cap prova de fenòmens inusuals en els cranis ni cap raó per continuar-hi investigant.

Estudis realitzats

El crani que es troba en el Museu Britànic va ser comprat el 1897 com un exemple d'artesania precolombina genuïna, però la seva autenticitat ha estat subjecta a una creixent especulació des de la dècada de 1930. En un article publicat el 18 de maig de 2008 pel Journal of Archaeological Science, l'estudi realitzat sobre aquest crani i sobre un de més gran donat a l'Institut Smithsonian en revela les tècniques de fabricació, usant un microscopi d'escombrat electrònic per a examinar les marques sobre les superfícies i comparant-lo amb material mesoamericà provinent de contextos segurs. Un orbe de vidre i un grup de perles asteques/mixteques no mostren evidència de l'ús de l'entorn. Aquestes peces van ser treballades probablement amb roca i fusta carregada amb abrasius, alguns dels quals van poder haver estat tan durs com el corindó. Evidència textual de les tècniques lapidàries mexicanes durant el període colonial primerenc, recolzat per evidència arqueològica limitada, també indica tecnologia sense la roda, probablement basada en materials i eines naturals.

En contrast, tots dos cranis van ser tallats utilitzant torns. El crani del Museu Britànic va ser treballat amb forts abrasius com corindó o diamant. Així mateix, la difracció de raigs X va revelar traços de carborúndum (sic), un abrasiu sintètic modern, sobre el crani de l'Institut Smithsonian. La investigació sobre inclusions de fluids i sòlids en el quars del crani del Museu Britànic, usant microscopi i espectroscopi de Raman, mostra que el material va ser format en un entorn metamòrfic mesotermal equivalent a fàcies de verds exquisits, això suggereix que el quars va ser obtingut a Brasil o Madagascar, àrees molt llunyanes a les xarxes comercials precolombines. Investigacions de fitxer recents revelen que el crani del Museu Britànic va ser rebutjat com un artefacte modern pel Museu Nacional de Mèxic el 1885, quan va ser ofert a la venda pel col·leccionista i comerciant Eugene Boban.

Això porta a la conclusió que el crani del Museu Britànic va ser manufacturat a Europa durant el segle xix. El crani de l'Institut Smithsonian va ser probablement manufacturat poc abans de ser comprat a la ciutat de Mèxic el 1960; grans trossos de quars blanc van poder haver estat disponibles en dipòsits de Mèxic i EUA.

El crani Mitchell-Hedges

El crani Mitchell-Hedges és, segurament, el més conegut i enigmàtic. Actualment pertany a Anna Mitchell-Hedges. El seu pare, F. A. Mitchell-Hedges, va ser un aventurer i arqueòleg aficionat especialitzat en les antigues civilitzacions de Llatinoamèrica i en l'estudi de l'Atlàntida.

F. A. Mitchell-Hedges afirmava haver trobat el crani en una cova durant una de les seves expedicions a Lubaantun el 1924, però els seus detractors insisteixen que el va comprar en una subhasta a Sotheby's (Plantilla:Demostrar). El venedor ho va aconseguir dels seus amos a Alemanya.

Mitchell-Hedges, i alguns altres, afirmen que el crani és massa intricat i perfecte per haver estat tallat de pressa recentment, i insisteixen que el crani va haver d'haver estat tallat durant dècades en un passat remot. Un inspector del crani, segons sembla, va estimar que haurien fet falta 200 anys perquè humans ho creessin. Mitchell-Hedges afirmava que es va trigar 150 anys a tallar-lo i que tenia 3.600 anys d'antiguitat, encara que no va oferir cap font o raó per a aquestes dates.

Els crítics de les especulacions de Mitchell-Hedges contesten que la tecnologia moderna ha proveït hàbils artesans amb les eines necessàries per a produir escultures amb relativa facilitat.

Investigacions forenses recents demostren que no va ser trobat realment a Belize, ni la seva fabricació ha estat mesoamericana, sinó adquirida en una subhasta, i el rebut ja ha estat igualment trobat. Els registres apunten que Mitchell-Hedges mai va estar a Belize per les dates en què s'afirmava inicialment.

Els cranis en la cultura popular

• En un episodi de Stargate SG-1 (3,21 Crystal Skull), l'argument gira a l'entorn de l'origen extraterrestre dels cranis referits en l'episodi com a calaveres, i la seva funció com a mitjà de transport entre la Terra i el planeta d'origen dels seus creadors: els déus asteques.
• En House II, la trama gira al voltant d'una calavera asteca tallada en vidre, origen d'estranys fenòmens i desitjada per un vell zombi cowboy.
• En Veritas: The Quest, (3. Skulls) es parla de la recerca d'una calavera de vidre que Hitler posseïa i que podria canviar la ciència molecular.
• En Tomb Raider: The Last Revelation, en la primera escena es troben calaveres de vidre que en el lliurament anterior (Tomb Raider III) apareixien en una de les habitacions de la mansió de Lara.
• En Jake Long: El drac occidental, part de la segona temporada, tracta sobre tretze místics cranis de vidre d'origen asteca que en ajuntar-se poden atorgar desitjos irreversibles a qui els manipuli.
• En el tercer lliurament de la saga Devil May Cry, hi ha un nivell on es demana un crystal skull ('crani de vidre') per poder obrir una porta.
• Al final d'Assassin Creieu, es fan referències a la calavera de Mitchell-Hedges, i a les 13 calaveres existents al món, reconegudes com un artefacte que permet al portador comunicar-se psíquicament amb un posseïdor d'una altra calavera en qualsevol part del globus. El denominaven "un canal segur de comunicació".
• En el joc de Facebook Project legacy es fa referència al crani de vidre, robat als asteques per Juan Borgia (1498), que el furta a un sacerdot asteca matant-lo.
• La pel·lícula Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall (2008) té com a element central de la trama una calavera de vidre de forma no humana d'origen extraterrestre.
• En un llibre de l'escriptor Clive Cussler anomenat El secret de l'Atlàntida, es fa referència a unes calaveres d'obsidiana tallades fa 9.500 anys per uns humans anomenats amenes, que vivien en l'actual Antàrtida, però que per culpa d'una col·lisió d'un cometa es van extingir.
• En el videojoc Ninja Gaiden 2 es parla de 30 cranis de vidre, a més d'un crani gegant, i en ajuntar-los s'obtenen diversos assoliments de karma (energia espiritual humana).
• En l'episodi número 10 de l'Equip A (A Team, Brigada A, Magnífics), en la cinquena temporada.
• En el programa mexicà Extranormal, el 27 de febrer de 2011, es dóna a conèixer una calavera de jadeïta trobada a Mèxic juntament amb un ceptre, aparentment reials.
• En els episodis 6 i 7 de Yu-Gi-Oh! 5D es juga la carta "calavera de vidre" al costat d'altres cartes de naturalesa similar.
• Properament, existirà l'arquetip OOPart en Yu-Gi-Oh! ZEXAL. L'arquetip inclou OOPart Calavera de cristall.
• En el llibre El nigromant, de la sèrie Els secrets de l'immortal Nicolas Flamel, de Michael Scott, Nicolas Flamel i Perenelle posseeixen un crani de vidre, que, segons Prometeu, va pertànyer a una ètnia anterior als arconts immemorials i la seva germana, la bruixa d'Endor, passa gran part de la seva vida destruint-los, perquè s'alimenten de l'aura de qui els vulgui activar. Són cúmuls d'informació de la història del món abans del temps.

Referències

• Aldred, Lisa «.jstor.org/stable/1185908 Plastic Shamans and Astroturf Sun Dances: New Age Commercialization of Native American Spirituality». American Indian Quarterly. Universitat de Nebraska Press [Lincoln], 24, 3, 2000, pàg. 329-352. ISSN: 0095-182X. OCLC: 184746956.
• British Museum. Rock crystal skull. Trustees of the British Museum [Consulta: 25 abril 2011]. 
• British Museum. Study of two large crystal Skulls in the collections of the British Museum and the Smithsonian Institution. Trustees of the British Museum, nd-b [Consulta: 25 abril 2011]. 
• British Museum. The crystal skull. Trustees of the British Museum, nd-c [Consulta: 25 abril 2011]. 
• Calligaro, Thomas; Yvan Coquinot, Ina Reiche, Jacques Castaing, Joseph Salomon, Gerard Ferrand, Yves Le Fur «Dating study of two rock crystal carvings by surface microtopography and by ió beam analyses of hydrogen». Applied Physics A: Materials Science & Processing. Springer Verlag [Berlin], 94, 4, March 2009, pàg. 871-878. DOI: 10.1007/s00339-008-5018-9. ISSN: 0947-8396. OCLC: 311109270.
• Connor, Steve «The mystery of the British Museum s crystal skull is solved. It 's a fake». The Independent. Independent News & Media [London], 07-01-2005 [Consulta: 25 abril 2011].
• Craddock, Paul. Scientific Investigation of Copies, Fakes and Forgeries. Oxford, UK and Burlington, MA: Butterworth-Heinemann, 2009. ISBN 978-0-7506-4205-7. OCLC 127107601. 
• Digby, Adrian «Comments on the Morphological Comparison of Two Crystal Skulls». Man. Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland [London], 36, July 1936, pàg. 107-109. DOI: 10.2307/2789342. ISSN: 0025-1496. OCLC: 42646610.
• Garvin, Richard. The Crystal Skull: The Story of the Mystery, Myth and Magic of the Mitchell-Hedges Crystal Skull discovered in a Lost Mayan City During a Search for Atlantis. New York: Doubleday, 1973. ISBN 0385094566. OCLC 553587. 
• Hammond, Norman «Secrets of the crystal Skulls are lost in the Mists of forgery». The Times. News International [London], 28-04-2008 [Consulta: 25 abril 2011].
• Hewlett-Packard (magazine editorial staff) «History or hokum? Santa Clara s crystals lab helps tackle the case of the hard-headed Honduran ...» (PDF en línia facsímil a HParchive). Measure (staff magazine). HP [Palo Alto (Califòrnia)], February 1971, pàg. 8-10 [Consulta: 11 abril 2008].
• Hidalgo, Pau. The Lost Chronicles of Young Indiana Jones. StarWars.com, 2008.04.07 [Consulta: 3 maig 2008]. 
• Holmes, William H. «The trade in spurious Mexican Antiquities». Science, new sèries. The Science Company, and Moses King [Cambridge (EUA)], ns-7, 159S, 19-02-1886, pàg. 170-172. DOI: 10.1126/science.ns-7.159S.170. ISSN: 0036-8075. OCLC: 213776464. PMID: 17787662.
• Hruby, Zachary. «.mesoweb.com/reports/indy.html Critical Notes on "Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull"». Mesoweb Reports & News, 2008. [Consulta: 25 abril 2011].
• Jenkins, Philip. Dream Catchers: How Mainstream America discovered Native Spirituality. Oxford / New York: Oxford University Press, 2004. ISBN 0-19-516115-7. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Crani de vidre

• Reial Science Monograph on Examinations of both the BM & BH Skulls.
• skepdic.com: crystalskull.
• El misteri de les calaveres de cristall.
• Valentina Summa, Il Mistero dei Teschi di Cristallo , in "Terre di Confine" (en italià).
• Llegenda de les 13 calaveres de vidre.