Sobre el concepte d'història[modifica]

“Sobre el concepte de la història” o “Tesis sobre la filosofia de la història” (1940) és una obra inacabada de Walter Benjamin (1892-1940) formada per dues dotzenes de fragments. Les Tesis no estaven destinades a ser publicades, però avui es consideren una de les obres principals de Benjamin.

Benjamin va començar a escriure les tesis a principis del 1940 a França, sota la impressió del Pacte Mólotov-Ribbentrop en el context de l'agressió militar de Hitler i la sensació que una catàstrofe mundial era inevitable. Benjamin va criticar ferotgement el feixisme alemany i el comunisme estalinista. Però, l'eix central de la crítica es centra amb la socialdemocràcia i les seves idees del progrés com a suposat moviment natural de la historia que ens portarà cap a l'objectiu final, inherents tant al pensament “burgès” com al “ materialisme històric ”; idees positivistes sobre el coneixement històric objectiu (“historicisme”), la continuïtat de la cultura i l'homogeneïtat del temps històric.

La interpretació de l'obra es veu complicada per l'estil figuratiu, poètic i fragmentari de l'autor, moltes cites i referències intertextuals, sovint ocultes. La retòrica del text combina motius messiànics de l'alliberació ( judaisme ) i la destrucció revolucionària ( anarquisme ). Les "Tesis" comencen amb una descripció d'una màquina d'escacs, en la qual s'amaga un nan ( teologia ) que estira els fils d'una nina ("materialisme històric"). La catàstrofe del progrés es presenta a la imatge central de "Tesis": l'àngel de la història, la interpretació de l'autor de la pintura de Paul Klee "Angelus Novus". L'àngel es deixa portar pel vent del progrés cap al futur, observant horroritzat la muntanya que creix sense parar de les ruïnes de la història.

A les Tesis , el model evolutiu de la història ("temps homogeni i buit") representava la tradició dels opressors i vencedors i trobava la seva plasmació definitiva en el feixisme . L'autor la va contrastar amb la "força messiànica feble" de la tradició dels oprimits, que expressava les demandes del passat per a la realització de la felicitat i la salvació en el present, i Jetztzeit -un model de temps messiànic, obert i no lineal. temps de ruptura, basat en les formes d'experiència col·lectiva inherents a la modernitat (modernitat) -un llampec fugaç de la imatge del passat i la memòria alliberadora (Eingedenken).