Usuari:Pallares/Jessica Tandy

Biografia

Jessica Tandy va néixer a Londres en 1909 i va ser educada en el Dame Alice Owen's School d'Islington.

Carrera

Es va casar dues vegades: la primera, entre 1932 i 1942, amb l'actor britànic Jack Hawkins amb qui va tenir una filla, Susan Hawkins (nascuda el 1934); la segona, entre 1942 i fins al dia de la seva mort, amb l'actor canadenc Hume Cronyn. D'aquest matrimoni van néixer els seus fills, Christopher Cronyn i l'actriu Tandy Cronyn.

El 1990, se li va detectar un càncer d'ovari, contra el qual va combatre durant quatre anys, però que al final va acabar amb la seva vida en 1994. Malgrat estar malalta, va continuar treballant fins al final dels seus dies.

Després de treballar al món de la interpretació durant 65 anys, Tandy va arribar al estrellat cinematogràfic en els seus últims anys, interpretant papers en pel·lícules de grans estudis i drames intimistes.

Ja des de jove, Tandy tenia la determinació de dedicar-se al món de la interpretació, i la seva primera actuació va ser el 1926 en el teatre a Londres. Sobre els escenaris, va donar la rèplica a actors de la talla de Sir Laurence Olivier en l'obra de William Shakespeare "Enric V", o a Sir John Gielgud en "El rei Lear".

Després de separar-se del seu primer marit es va traslladar a Nova York, on va conèixer al que seria el seu segon espòs Hume Cronyn, actor canadenc amb el qual va compartir escenari i pantalla en múltiples ocasions. El 1944 va fer el seu debut cinematogràfic als Estats Units en la pel·lícula "The Seventh Cross", i va aparèixer en pel·lícules com "La vall del destí" (1945), "Els anys verds" (1946), en la qual interpretava a la filla de Cronyn, o "Ambiciosa" (1947). Després de guanyar un premi Tony per la interpretació de Blanche DuBois en la producció original de l'obra de Tennessee Williams "Un tramvia anomenat desig", es va concentrar en el teatre i només va fer aparicions esporàdiques en pel·lícules com "The Light in the Forest" (1958) o la mítica "Els ocells" (1963) d'Alfred Hitchcock.

El començament dels anys 80 va contemplar el ressorgir de la carrera de Tandy, amb papers en pel·lícules com "El món segons Garp", "Amics molt íntims", "Sota sospita" (totes el 1982), "Les bostonianes" (1984), o l'èxit "Cocoon" (1985), al costat del seu marit, amb qui va tornar a coincidir en "Els nostres meravellosos aliats" (1987) i "Cocoon: El retorn" (1988). El 1987 va guanyar un premi Emmy, pel seu paper en la pel·lícula de televisió Foxfire. No obstant això, el paper que la va portar a ocupar un dels llocs d'honor en la història de Hollywood va arribar el 1989. Aquest any va interpretar a Daisy Werthan, una cabuda anciana meridional i jueva en la pel·lícula "Conduint a Miss Daisy", que la va fer creditora de l'Oscar a la millor actriu. Ha estat la persona més longeva que ha guanyat aquest premi, batent en gairebé un any l'anterior marca que tenia en el seu poder l'actor George Burns. Dos anys més tard va aconseguir una nova nominació, aquesta vegada en la categoria de millor actriu de repartiment, pel seu paper en "Tomàquets verds fregits" (1991). Aquell mateix any va protagonitzar "Used People" (on interpretava a la mare jueva de Shirley MacLaine) i va coprotagonizar el telefilm "The Story Lady" (1991) al costat de la seva filla en la vida real, Tandy Cronyn. Posteriorment, "Ni un pèl de ximple" (1994) i "Camilla" també el 1994, i en la qual va coincidir per última vegada amb el seu marit. Camilla va ser la seva última interpretació, i va ser tan audaç com per, amb 84 anys i sabent que s'estava morint, tenir una breu escena nua.

Va morir a la seva casa d'Easton, Connecticut l'11 de setembre de 1994, amb 85 anys a causa d'un càncer d'ovari.

[[Categoria:Actors de cinema anglesos]] [[Categoria:Actors de teatre anglesos]] [[Categoria:Morts el 1994]] [[Categoria:Guanyadores del premi Oscar a la millor actriu]] [[Categoria:Londinencs]]