Usuari:UlisesRey/Proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La primera intifada (1987-1993) va ser un aixecament del poble palestí contra la ocupació per part d'Israel dels territoris ocupats. La revolta es va iniciar al camp de refugiats de Jabalia i es va extendre rapidament a Cisjordània i Gaza.

Continua tu amb la intro...

Causes generals[modifica]

Des del final de la guerra dels sis dies de 1967, amb l'ocupació per part d'Israel de Gaza, Cisjordània i la península del Sinaí, la frustració dels palestins en els territoris ocupats va anar creixent. El 1985, Israel va començar l'anomenat "Cop de puny de ferro" contra el nacionalisme palestí, que va anar acompanyat d'un alt increment en el nombre d'assentaments a Cisjordània, que va passar de 35.000 (1984) a 64 (1988), arribant a 130.000 a mitjans dels anys noranta. [10]

Durant la decada dels vuitanta, polítics de primera línia com el ministre de defensa Michael Dekel, Mordaechai Zippori (del cabinet de ministres) i Yosef Shapira del ministeri de governació, entre altres, van fer referència a polítiques per transferir els palestins fora dels territoris ocupats, fet que va fer que entre la població palestina creixés la por a ser evaquats.[10]

Preguntat Benny Morris refers to the "all-pervading element of humiliation", caused by the protracted occupation which he says was "always a brutal and mortifying experience for the occupied" and was "founded on brute force, repression and fear, collaboration and treachery, beatings and torture chambers, and daily intimidation, humiliation, and manipulation"[12]

Background[modifica]

Anna

Explosió ¿Catalysts?[modifica]

Els palestins i els seus partidaris veuen la intifada com una protesta contra la repressió del govern d'Israel, contra les morts extrajudicials, les detencions massives, la demolició de cases, les deportacions i un llarg et.[15]Si bé les demolicions de cases per part d'Israel van adquirir més importància a partir de la primera intifada, els Israelis creien que la demolició de cases tenia un"deterrent value". Després de l'inci de la intifada la Organització per l'alliberament de Palestina (PLO de les sigles en anglès) va començar a indemnitzar les famílies víctimes de demolicions i aquestes van esdevenir un estímul per a la resistència. Altres causes a considerar són la retirada d'Egipte de la Franja de Gaza i els intents de la monarquia de Jordània de demanar Cisjordània com a part del seu territori[citation needed]

Liderartge[modifica]

Anna

La Intifada[modifica]

El 6 de Desembre de 1987, un empresari Israeli va ser assassinat mentre comprava a Gaza[citation needed]. Dos dies després, van morir quatre residents del camp de refugiats de Jabalya (el més gran dels 8 camps de refugiats que hi ha a la Franja de Gaza) van morir en un accident que va involucrar un camió Israelí.[citation needed] Rapidament van circular rumors que relacionaven l'accident amb un acte deliberat de revenja per l'apunyalament? (stabbing) de l'empresari. Després d'això, un nen palestí va ser mort per un tret a mans d'un soldat israelí després d'haver llençat un Còctel Molotov a una patrulla de l'exèrcit d'Israel. Immediatament després, el 9 de desembre, van sorgir manifestacions massives que es van extendre per Jerusalem i Cisjordània [citation needed]. En pocs dies els territoris ocupats es van veure immersos en una escalada de manifestacions i vagues sense precedents, on hi van participat desenes de milers de persones, incloent-hi dones i nens. Les forces de seguretat d'Israel van fer servir totes les mesures per evitar les DISTURBANCES: cudgels, nightsticks, gas lacrimògen, cannons d'aigua, bales de goma i trets de debò?. Malgrat això les **disturbances** només ¿¿only gathered momentum??.[24]

Soon there was widespread rock-throwing, road-blocking and tire burnings throughout the territories. By 12 December, six Palestinians had died and 30 had been injured in the violence. The next day, rioters threw a gasoline bomb at the U.S. consulate in Jerusalem though no one was hurt.[citation needed]

Other rumors circulated that Palestinian youths wounded by Israeli soldiers were being taken to an army hospital near Tel Aviv and "finished off." Another rumor, claimed Israeli troops poisoned a water reservoir in Khan Yunis. A UN official said these stories were untrue. Only the most seriously injured Palestinians were taken out of the Gaza Strip for treatment, and, in some cases, this probably saved their lives. The water was also tested and found to be uncontaminated.[citation needed]

The Israel Defense Forces reported more than 3,600 Molotov cocktail attacks, 100 hand grenade attacks and 600 assaults with guns or explosives. The attacks were directed at both soldiers and Israeli civilians.[citation needed]

Demonstrations evolved from random disturbances to more organized attacks instigated by the Palestinian leadership. By 1988, the Islamist Palestinian movements, Hamas and Islamic Jihad, emerged. The organizations were responsible for hundreds of violent acts, including kidnapping soldiers and killing Israeli civilians.[citation needed]

The Israeli response to the Palestinian uprising was also deadly. The IDF killed many Palestinians at the beginning of the Intifida, the majority killed during demonstrations and riots. Palestinian protests were unpredictable and often violent and IDF troops were untrained in controlling them. This led to many Palestinian deaths. Israel used mass arrests of Palestinians while Palestinian leaders closed down elementary schools and women and children confronted Israeli soldiers on the border.[25]


Referències[modifica]