Vicenç Damian i Algueró
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 abril 1885  Barcelona |
| Mort | 11 febrer 1963 (77 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
Vicenç Damian i Algueró (Barcelona, 25-4-1885 / 11-2-1963) fou un escultor català.
De ben jove comença estudis de dibuix i escultura a La Llotja (1901-1905)
Treballa per encàrrec als tallers dels germans Bechini a Barcelona (1903-1950), al carrer Roger de Flor, 162.[1]
Amb el temps es converteix en un dels escultors artesans més preuats. Al llarg de la seva vida combina la feina d'escultor amb el seu treball de funcionari a Correus.
Obres[modifica]
Treballa en el Primer Misteri de Glòria de Montserrat (Josep Llimona i Dionís Renart)
Obres per encàrrec de Josep Llimona, Frederic Marès, Josep Clarà, Maria Llimona…
1917: Rèplica en marbre del Desconsol, Llimona (Parc Ciutadella, actualment al Palau de la Generalitat)
1928: Nens cavalcant peixos, de Frederic Marès (Font Gran Via – Rbla. Catalunya)
1928 - 1931: La deessa, de Clarà. Obra original de 1928 sobre un model de 1911 (Còpia de 1931: Museu dels Agustinians de Tolosa)
1930: Monument a Soler i Rovirosa, de Frederic Marès (Gran Via, entre Pg. de Gràcia i Rbla. Catalunya)
1945: Reconstrucció monument a Joan Güell (Gran Via – Rambla Catalunya)
1952: Restauració de la Dama del paraigua (reconstrucció del braç). Encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona.
1952: La Musa,[2] de Maria Llimona en homenatge al Dr. Andreu
Obra pròpia:
1942: Plor (Fosa en bronze als Tallers Bechini; original en guix, destruït). Col·lecció privada
Referències[modifica]
- ↑ Doñate Font, Mercè Doñate Font. Els Bechini, marbristes i fonedors. Barcelona: Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi,, 2015, p. 113-133. ISBN 2340-3802.
- ↑ «Monuments commemoratius de Catalunya». Institut d'Estudis Catalans, novembre 2015. [Consulta: 19 juliol 2020].