Vicens Vacca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista.
El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Infotaula de personaVicens Vacca

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1954 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Granollers (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióartista Modifica el valor a Wikidata
Lloc webvacca.cc Modifica el valor a Wikidata
Vicens Vacca i ZERO COPIA

Vicens Vacca (Granollers, 1954) és un artista català considerat com un dels referents en el camp de l'art sonor.[1]

Fill del músic de Jazz i esportista Vicenç Vacca i Roca,[2] la seva família sempre va estar vinculada a la música[3] i a alguns escriptors i intel·lectuals com Eugeni Xammar, Josep Pla o Carles Sindreu.[4] Les seves primeres manifestacions artístiques van ser durant la dècada dels anys 80 treballant diferents aspectes de l'art conceptual.[5] Des dels seus primers treballs d'art sonor, que es remunten a 1990, el so mai és un complement addicional, sinó un element corpori amb qualitats plàstiques, materialitzant-se a l'espai de l'acció com a objecte escultòric.[6] Entre les seves col·laboracions destaquen artistes com Pep Agut,[7] Jordi Benito,[8] Pep Duran,[9] Carlos Pazos[10] i Javier Peñafiel;[11] o comissaris com Manel Clot.[12]

Els seus treballs han estat exposats al Museu Picasso de Barcelona,[13] el Museo Patio Herreriano de Valladolid,[14] Arts Santa Mònica,[15] La Virreina Centre de la Imatge,[16] Iklectik (Londres),[17] Errant Sound (Berlín) o l'Espai d'Art Contemporani de Castelló.[18] L'any 2021, es va presentar en el Centre d'Art Tecla Sala l'exposició Fora de cap lloc[19] en la qual s'abastava més de 35 anys de la trajectòria de l'artista en els que ha experimentat amb la incidència del so com a mitjà artístic. En aquesta exposició s'incloïen algunes de les seves primeres produccions com Literatura universal (1986); treballs de referència en la seva trajectòria com Història de la música (1996); o apps sonores per a telèfons mòbils com Zen (2016-2018) i Grand Hall Lament (2013), entre d'altres.[cal citació]

En el text que va escriure Valentín Roma, escriptor, historiador de l'art, comissari d'exposicions, per al catàleg de l'exposició SOS[20] a l'Espai d'Art Contemporani de Castelló, Roma deia sobre Vacca: "Hay algo equívoco –y por ello fascinante– en cómo el propio artista se describe o describe sus propuestas. En su manera de atender a lo fallido, en sus formas de señalar lo ausente, en su inclinación a sobre indicar qué sitios epistemológicos ha abandonado. Esto, unido a lo huidizo de su propia figura para cualquier inquietud sistémica, fundamentalmente para los sistemas del arte, hacen de Vacca un caso perfecto con el que tranquilizar las asperezas que implica cualquier heterodoxia. Pero precisamente por eso, porque Vacca no milita en ninguna capilla ni en ningún nicho de época, su obra, o mejor su desobra, resulta tan apabullante y de tanta rotundidad”.[21]

El crític i comissari d'exposicions Luis Francisco Pérez es referia a l'artista en el catàleg de l'exposició Fora de cap lloc de la següent manera: "Vicens Vacca ha estat sempre, essencialment, artista per plaer i per coneixement de la matèria, però un artista molt «rar», és a dir, lliure, i que en totes les ocasions que ha tingut l'oportunitat de mostrar el seu treball (menys de les que haurien hagut de ser si el sistema de l'art d'aquest país estigués més normalitzat) ha aconseguit expandir la seva idea i interpretació de la creació artística mitjançant un univers objectual tan complex com intel·lectualment sofisticat. Essencialment pel seu interès a re-estructurar i alterar el signe enunciador d'aquest objecte, i això sense abandonar la segura afirmació d'estar creant una escultura altra, que en absolut traeix la seva pròpia herència, ans al contrari: la dilata en qüestionaments interns, la descompon en els seus processos i finaliitats, la destrueix com a territori de significació per invertir i transformar (mai, mai, per tergiversar o confondre gratuïtament) la dimensió oculta i conceptual de qualsevol objecte d'art".[22]

El treball de Vicens Vacca forma part de la Col·lecció Nacional d'Art Contemporani de la Generalitat de Catalunya.[23]

Referències[modifica]

  1. ↑ Bosco, Roberta «Vicens Vacca i el so fet art. El centre Tecla Sala acull la primera gran retrospectiva del referent de l’art sonor català». El País. Quadern, 21-12-2021.
  2. ↑ «Tot recordant Vicens Vacca | Revista Digital del Vallès» (en espanyol europeu). [Consulta: 7 gener 2019].
  3. ↑ «Granollers i la febre del jazz.» (en catalán). Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers.. Centre d'Estudis de Granollers., 2010. [Consulta: 7 gener 2019].
  4. ↑ Entre la destresa i el desastre. Museu de Granollers. Granollers: Museu de Granollers, 2010, p. 13-14. ISBN 9788493705947 [Consulta: 7 gener 2019]. 
  5. ↑ Entre la destresa i el desastre. Museu de Granollers. Granollers: Museu de Granollers, 2010, p. 16-19. ISBN 9788493705947 [Consulta: 7 gener 2019]. 
  6. ↑ «VACCA. Cómo abrir un horizonte de significados». ARTECONTEXTO, 14, 2007, pàg. 123 [Consulta: 7 gener 2019].
  7. ↑ «Dossier del artista» (en castellano). Galeria Àngels Barcelona, 2010. Arxivat de l'original el 2016-02-04. [Consulta: 7 gener 2019].
  8. ↑ Quan l'art es deu a l'energia de l'art. Catàleg 10 anys d'MXEspai. 1a edición. Barcelona: 1010, 2008, p. 2-4 [Consulta: 7 gener 2019]. 
  9. ↑ Mudo (amb drippings sonors de Vacca). 1a edició. Vic: Eumogràfic, D.L., 2005 [Consulta: 7 gener 2019]. 
  10. ↑ «Cuadros y Cuadra» (en castellano). Arteinformado. Espacio Iberoamericano de arte., 01-08-2016. [Consulta: 7 gener 2019].
  11. ↑ «003 javier peñafiel / vacca :: salomé cuesta / bárbaro miyares». Arts al Palau. Estiu. Gandia, 2005, pàg. 1-30. Arxivat de l'original el 2007-10-10 [Consulta: 7 gener 2019]. Arxivat 2007-10-10 a Wayback Machine.
  12. ↑ Utopies persistents. Col·lecció d'art contemporani del Museu de Granollers. 1a edició. Granollers: Museu de Granollers, Octubre de 2017, p. 25-26, 33, 85-91.. ISBN 978-84-87790-85-0 [Consulta: 7 gener 2019]. 
  13. ↑ «Temporal al Museu Picasso de Barcelona». TEMPORAL al MUSEU PICASSO, 09-03-2018. [Consulta: 7 gener 2019].
  14. ↑ «Exposiciones Museo Patio Herreriano» (en castellano). Espacio. Sonido. Silencios, 05-06-2017. Arxivat de l'original el 2017-06-08. [Consulta: 29 juny 2018].
  15. ↑ «Temporal. Arts Santa Mónica». [Consulta: 7 gener 2019].
  16. ↑ «Welthauch (2001)/Vacca: Somnivm (2018) | La Virreina Centre de la Imatge». [Consulta: 7 gener 2019].
  17. ↑ «L’artista Vicens Vacca, referent de l’art sonor, mostra la seva obra al centre d’art contemporani Iklektik de Londres». Just, Dig and Love & Psyche, 31-05-2022. [Consulta: 6 març 2023].
  18. ↑ Cano, Sara «L'ARTISTA CATALÀ PORTA EL SEU ART SONOR FINS A L'EACC Vicens Vacca: "Mai he format part d'un gremi, he sigut un franctirador que creava fins a fer diana"». CastellónPlaza, 29-10-2020.
  19. ↑ Palau, Maria «Vacca, l’artista ‘outsider’». El Punt Avui, 04-10-2021.
  20. ↑ Gras, Irene «Vicens Vacca, un artista des de la dissidència». El Periódico Medierráneo, 19-11-2020.
  21. ↑ Roma, Valentín. Generalitat Valenciana. Conselleria d'Educació, Cultura i Esports. Los detalles del diablo. Una aproximación crítica a Vacca (en castellano y valenciano). Depósito Legal V- 2021-2020, 2020, p. 10-17. 
  22. ↑ Pérez, Luis Francisco. D'altres i noves afinitats electives. Escenaris i estratègies de representació en les constel·lacions de Vicens Vacca. (en català). L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Art Tecla Sala (Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat), p. 34. ISBN 978-84-123745-6-8. 
  23. ↑ «El Departament de Cultura destina prop de 2,4 milions d’euros a la Col·lecció Nacional, la inversió més gran dels últims anys» (en català), 17-02-2023. [Consulta: 6 març 2023].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vicens_Vacca&oldid=33199786»