Victòria Alsina i Burgués

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Victòria Alsina i Burgués

Retrat oficial de Victòria Alsina (2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 febrer 1983 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputada provincial de Barcelona
13 juliol 2023 –
Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
2023 –
Consellera d'Acció Exterior i Transparència
26 maig 2021 – 10 octubre 2022
← Bernat Solé i BarrilMeritxell Serret i Aleu →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2021-2025

Delegada del Govern de la Generalitat als Estats Units
30 octubre 2018 – 3 setembre 2019
← Andrew S. DavisIsidre Sala i Queralt → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Pompeu Fabra
Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolitòloga, professora d'universitat, diplomàtica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorDepartament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic
Escola de Govern John F. Kennedy
Institut Barcelona d'Estudis Internacionals
Universitat Pompeu Fabra
ESADE Business School
Universitat Politècnica de Nova York Modifica el valor a Wikidata
PartitJunts per Catalunya (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesClaudi Alsina Català Modifica el valor a Wikidata  i Carme Burgués Flamarich Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter (X): _VictoriaAlsina LinkedIn: alsinaburgues Modifica el valor a Wikidata

Victòria Alsina i Burgués (Barcelona, 21 de febrer de 1983) és una politòloga, investigadora i professora d'universitat catalana, consellera d'Acció Exterior i Transparència de la Generalitat de Catalunya entre maig del 2021 i octubre del 2022.

Vida personal[modifica]

Nascuda al barri de Gràcia, a Barcelona, el 21 de febrer de 1983. Es filla dels professors d'universitat i matemàtics Claudi Alsina i Carme Burgués. El seu interès pel món de la gestió pública el deu al catedràtic i autor Carles Ramió, a qui considera el seu mestre.

Estudis[modifica]

Va realitzar els seus estudis a L'Escola Garbí Pere Vergés a Esplugues de Llobregat, i posteriorment es llicencià en Ciències Polítiques i Administració Pública a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on també es doctorà en Ciències Polítiques i Socials. A més a més, té un màster en Gestió Pública per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un altre en Direcció Pública d’ESADE.

Trajectòria professional[modifica]

Fou professora de ciències polítiques a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat de Nova York (NYU), on també ha estat directora acadèmica del Center for Urban Science & Progress (CUSP) i assessora sènior del The Governance Lab (GovLab).[1]

Anteriorment, havia treballat com a professora i investigadora a la Harvard Kennedy School (2014-2020). En el camp internacional, ha treballat als cinc continents amb les organitzacions internacionals més rellevants: la Unió Europea, el Consell d’Europa, les Nacions Unides, el Banc Mundial i el Banc Interamericà de Desenvolupament.

Darrerament, ha liderat un grup de treball publico-privat al Fòrum Econòmic Mundial (l’Aliança Global de Ciutats Intel·ligents per la Governança Tecnològica del G20) (2020-), ha co-presidit el Grup de consulta i divulgació del Comitè d’Intel·ligència Artificial del Consell d’Europa (2020-), i coordinadora del grup d'experts «Catalunya 2022», grup de treball per presentar propostes per la sortida de la crisi del coronavirus i per la reconstrucció del país.[2]

Ha exercit d’assessora de nombrosos gabinets governamentals, institucions privades i organitzacions internacionals de tot el món sobre qüestions relacionades amb la reforma del sector públic, la col·laboració publico-privada i la innovació democràtica. Alsina també va guanyar la beca post-doctoral Marie Skłodowska-Curie de la Comissió Europea (2018), la més prestigiosa de tot Europa. El seu àmbit d'especialització i recerca és la innovació en el sector públic.[3]

Trajectòria política[modifica]

El 2018 fou nomenada delegada del Govern de Catalunya als Estats Units i Canadà,[4] a partir d'un concurs públic organitzat pel Departament d'Acció Exterior on fou escollida d'entre 57 candidatures presentades.[5]

Consellera d'acció exterior[modifica]

El maig de 2021 fou nomenada Consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya.[6] En la seva primera entrevista com a consellera es va marcar com a prioritat aconseguir les complicitats amb la Unió Europea i els Estats Units, i a protegir els treballadors del seu departament de qualsevol cas d'abús de poder o d'assetjament, i treballar per millorar el sistema de vot exterior.[7]

L'octubre de 2022 es va fer militant de Junts per Catalunya per defensar que el seu partit es mantingués al Govern de Pere Aragonès, després d'una crisi de govern.[8]

Activitat municipal[modifica]

Forma part de l'equip de Xavier Trias per aconseguir l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de 2023.[9]

Referències[modifica]

  1. «Els deures del govern català». [Consulta: 26 maig 2021].
  2. Martí, Pere. «El govern crea el grup Catalunya 2022 per dissenyar la sortida a la crisi del coronavirus». VilaWeb, 02-06-2020. [Consulta: 2 maig 2021].
  3. Orriols Guiu, Núria. «Victòria Alsina es perfila com a consellera d'Exteriors». Diari Ara, 22-05-2021. [Consulta: 22 maig 2021].
  4. «La delegada del Govern als EUA critica les «ingerències» de Borrell en l'acció exterior catalana». Nació Digital, 18-07-2019. [Consulta: 22 maig 2021].
  5. «El Govern fa oficial el nomenament de Victòria Alsina i Daniel Camós com a delegats als EUA i a França». El Punt Avui, 30-10-2018. [Consulta: 22 maig 2021].
  6. «La consellera». [Consulta: 31 maig 2021].
  7. Ràdio, Catalunya. «Victòria Alsina: "La unilateralitat no aconsegueix complicitats internacionals"». [Consulta: 31 maig 2021].
  8. Agències. «Alsina es fa militant de Junts». [Consulta: 3 octubre 2022].
  9. «Xavier Trias: “El gran error de Colau ha estat convertir l’Eixample en un impossible”». El Nacional, 20-02-2023. [Consulta: 21 febrer 2023].