Xirak

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Xirak o Xirakavan fou una regió d'Armènia dins la província del Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.

Ciutats importants foren Xirakavan o Erazgavorq (a uns 15 km al nord-est d'Ani), la primera capital, que li va donar el nom, i Xirakashat (uns 10 km al nord d'Ani).

El segle IV la regió era un feu dels Kamsarakan que malgrat això tenien la capital principal a Ervandashat, al Arsharuniq. El 389 el rei armeni Arshak III d'Armènia va ocupar Vanand però fou derrotat i va haver de fugir i va morir d'esgotament en arribar a Erzindjan. El país fou annexionat a l'Imperi i l'administració confiada (391) a un comites (més tard un dux), amb un consell de nakharars presidit per Gazavon Kamsarakan de Xirak.

El 581 Pahlav, marzban d'Armènia (581-588) va guanyar una batalla al Xirak i el cap nacional Vardan II Mamikonian es va retirar a territori bizantí i va passar al servei de l'emperador amb els seus fidels i els nakharars aliats.

El 604 l'exèrcit persa, dirigit per un general anomenat pels grecs Dadoes (Datoyean pels armenis) va envair la part bizantina d'Armènia i va ocupar el campament grec de Xirakavan; els bizantins es van retirar a la plana d'Akanix prop del llogaret de Getik on es va produir la batalla, que els perses van guanyar.

El 626 Heracli va entrar a la província de Xirak i des allí va passar cap a l'est d'Armènia.

El 645 una expedició àrab dirigida per Habib Ibn-Maslama i amb ajut del nakharar Vardik de Mokq va saquejar Xirak i altres districtes (i va ocupar Dwin).

El 771 va esclatar la revolució armènia dirigida per Artavasdes Mamikonian que com a primer acte va matar al recaptador fiscal del districte del Xirak, a la vila de Kumair. Però els àrabs eren molt forts i va haver de fugir cap a Kartli.

El 772 Ashot I Msaker Bagratuni, després de la derrota de la revolució armènia, es va refugiar a les seves terres a les fonts del Araxes, a Dariunq prop de la frontera bizantina (que cal no confondre amb la fortalesa del mateix nom al Kagovit, mes a l'est) i gràcies a les seves mines de plata va poder comprar les terres del Xirak i Arsharuniq als Kamsarakan (que després de la derrota no podien pagar els impostos i tributs) i així es va poder establir a la fortalesa de Bagaran al Arsharuniq, a tocar del Xirak que ara també li pertanyia. Xirak va ser el centre del futur gran principat i després regne d'Armènia.

El 862 es va celebrar a Xirakavan un concili que va rebutjar les tesis del concili de Calcedònia. El 890 Sembat I el màrtir va establir la capital a Xirakavan. Ocupat el país pels sadjides el 914, fou alliberat el 915 o 916 per la resistència encapçalada pel rei Ashot II Erkath. El 930 el rei Abas I d'Armènia va fer construir una catedral a Xiravakan que es va acabar el 937.

Vers el 965 va morir el patriarca armeni Ananià i es va reunir un concili a Xirakavan presidit per Hovhannes, patriarca d’Aghuània i pel bisbe de Siunia Vahanik (el petit Vahan) que finalment fou elegit patriarca.

Les relacions del rei Sembat II Tiezerakal amb son oncle Mushel rei de Kars foren tenses. La fortalesa de Shatik, que era de Mushel, fou ocupada per Sembat, i Mushel va demanar ajut al curopalata de Klardjètia David (990-1001) que va venir a Armènia i va acampar a Bavatsdzor al Xirak. Sembat va haver de tornar a Mushel la fortalesa de Shatik, i es va establir la pau.

Després del 961 la capital es va establir a Ani que amb les successives particions va donar nom al regne que va romandre independent fins al 1045 en què fou incorporat a l'Imperi Bizantí.

L'emir Abul Uswar de Dwin i Gandja va atacar Xirak i va conquistar alguna fortaleses i viles (1044) aliat amb els bizantins, però quan aquests van entrar a Ani, el nou governador del Xirak Miguel Iasites, titulat duc d'Ibèria, el va obligar a tornar-les.

Coord.: 40° 50′ N, 43° 55′ E / 40.833°N,43.917°E / 40.833; 43.917

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xirak