Yo, puta
Whore  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | María Lidón |
| Protagonistes | Daryl Hannah Denise Richards Joaquim de Almeida María Jiménez Gallego Pierre Woodman Dora Venter Rita Faltoyano Bibian Norai Valérie Tasso Cristina Bella Kovi (en)  Brittany Andrews Eve Angel (en) Allysin Chaynes Christophe Clark Sophie Evans Max Hardcore Steve Holmes Christi Lake Jacklyn Lick Jodie Moore Mónica Naranjo Carrasco Monica Sweet (en) Julia Taylor
|
| Producció | Dolo Magan Jose Magan |
| Guió | Adela Ibáñez |
| Música | Javier Navarrete |
| Fotografia | Ricardo Aronovitch |
| Muntatge | Bernat Vilaplana |
| Productora | Planeta DeAgostini |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 2004 |
| Durada | 87 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Pressupost | 6.000.000 $ |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
         | |
Yo, puta és una pel·lícula espanyola de 2004 dirigida per Maria Lidon, elaborada a partir del llibre Jo, puta, d'Isabel Pisano, que en el moment de la seva publicació va ser un supervendes a Espanya i Itàlia.[1]
Argument[modifica]
La pel·lícula ens mostra diversos aspectes del negoci de la prostitució. Fusionant realitat amb ficció, permet al públic tenir una visió d'aquest món ocult que desperta curiositat i morbositat. Inclou testimoniatges dolorosos, tocs d'humor i experiències reals. És també una ficció documental en la qual tres intèrprets narradors experimenten amb la prostitució de luxe: una actriu vinguda a menys (Daryl Hannah) que sedueix a amants rics; una estudiant que escriu un llibre en el qual entrevista diferents personatges (Denise Richards); i un client voyeur, atractiu i seductor (Joaquim de Almeida), que recorre als serveis de la primera i intenta arrossegar a la segona a aquest món.
Es va estrenar a Espanya el 7 de maig de 2004 i el 17 de desembre d'aquest mateix any als Estats Units.
Repartiment[modifica]
- Daryl Hannah - Adriana
- Denise Richards - Rebecca
- Joaquim de Almeida - Pierre
- Cristina Bella i moltes altres actrius del cinema porno.
Recepció[modifica]
La pel·lícula va ser durament criticada per la premsa estatunidenca sent valorada com la pitjor pel·lícula espanyola estrenada aquí de la història i una de les pitjors de la història[2] de tal manera que va rebre un dels premis a la pitjor direcció als Premis YoGa 2005.[3]
| « | "Batibull postmodern (...) Dramatúrgicamente mai funciona la mescla (...) en el seu desig de cridar l'atenció a qualsevol preu, Lidón no dubte a utilitzar recursos francament indignes."[4] | » |
Referències[modifica]
- ↑ Yo, puta a letraslibres.com
- ↑ «'Tomatazos' a la española: las películas nacionales peor valoradas en 'Rotten Tomatoes'». Cinemanía, 25-08-2011. Arxivat de l'original el 29 d'agost de 2011. [Consulta: 25 agost 2011].
- ↑ Desde un terremoto hacia arriba, El País, 11 de març de 2005
- ↑ Batiaburrillo postmoderno, crítica de M. Torreiro a El País
