Peritonitis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaPeritonitis
Tipusmalaltia de l'aparell digestiu, infecció intraabdominal, malaltia inflamatòria, malaltia peritoneal, símptoma de la pell i del teixit tegumentari i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesvòmit, abdominal tenderness (en) Tradueix i nàusea Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
ceftriaxona, cefotetan, cefotaxima, amfotericina B, meropenem (en) Tradueix i cefoxitina Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Localitzacióperitoneu Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11DC50 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10K65 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9567.8, 567.89 i 567.82 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0131187 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB9860 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001335 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1952823 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKIntra-abdominal-Sepsis-and-Abscesses Modifica el valor a Wikidata
MeSHD010538 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0031154, C0029823 i C0031154 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:8283 Modifica el valor a Wikidata

Peritonitis és la inflamació aguda o crònica, generalitzada o focal, de la membrana del peritoneu. Aquesta inflamació pot ser provocada espontàniament per bacteris (peritonitis bacteriana primària o d'origen extra-abdominal)[1] o bé ser secundària a un traumatisme directe -moltes vegades penetrant- a la zona de l'abdomen,[2] per acció del suc gàstric i les sals biliars. Adesiara, el seu origen és la ingesta d'objectes de naturalesa molt dispar,[3][4] la febre tifoide,[5] els bezoars,[6] l'esquistosomiasi[7] la tuberculosi[8] la diverticulosi,[9] la sarcoïdosi,[10] la cistitis gangrenosa,[11] la ruptura vesical,[12] la ruptura d'una hèrnia de Richter[13] o la perforació d'una úlcera pèptica.[14]

El terme peritonitis terciària es fa servir per referir-se a una inflamació peritoneal d'etiologia infecciosa amb afectació sistèmica que persisteix 48 h després d'una intervenció quirúrgica practicada satisfactòriament i en condicions adequades amb el propòsit de tractar una peritonitis secundària o primària.[15] No és una entitat clínica freqüent, però representa la forma més greu de peritonitis i té un maneig força difícil, amb una mortalitat que oscil·la entre el 30% i el 60%.[16]

La peritonitis quilosa és una de les possibles complicacions de la pancreatitis aguda.[17] En pacients pediàtrics no sempre és fàcil distingir una peritonitis d'origen pancreàtic d'un abdomen agut de causa apendicular.[18]

La peritonitis mecònica és una reacció inflamatòria del peritoni fetal d'etiologia química, sense presència microbiana, produïda generalment per una perforació intestinal intrauterina. Pot aparèixer en casos de fibrosi quística.[19]

Eventualment, les peritonitis poden ser conseqüència d'un incident iatrogènic.[20][21] En aquest context, la incidència de les peritonitis granulomatoses postoperatòries causades per la disseminació de partícules de midó provinents dels guants quirúrgics és molt baixa.[22]

Les peritonitis agudes solen manifestar-se amb dolors abdominals, nàusees i vòmits, hipertèrmia, hipotensió arterial, taquicàrdies, disminució o absència dels moviments peristàltics i set. L'abdomen es torna molt sensible i rígid.[23]

Les peritonitis cròniques es deuen a una evolució de les agudes si no s'han guarit bé, però no solen ser habituals. És més normal que s'originen com a conseqüència d'altres malalties, de la infecció d'un cateterisme[24][25] o de l'administració de fàrmacs de forma continuada per via intraperitonial.

La peritonitis pot provocar deshidratació greu, obstrucció intestinal, síndrome del destret respiratori agut,[26] sèpsia,[27] xoc sèptic i fallida multisistèmica, la qual cosa pot produir la mort del malalt.[28]

A principis del segle xx, la mortalitat associada a la peritonitis sèptica arribava al 90% dels casos. Amb l'aplicació dels principis establerts pel traumatòleg alemany Kirschner (eliminació de la font infecciosa i dels detritus intraabdominals),[29] el percentatge es reduí fins al 50%.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Holguín Cardona, A; Hurtado Guerra, JJ; Restrepo Gutiérrez, JC «Una mirada actual a la peritonitis bacteriana espontánea» (en castellà). Rev Col Gastroenterol, 2015 Jul-Set; 30 (3), pp: 315-324. ISSN 0120-9957 [Consulta: 3 desembre 2019].
  2. ↑ Waheed, A; Burns, B «Penetrating Abdominal Trauma» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Feb 17; NBK459123 (rev), pàgs: 6. PMID: 29083811 [Consulta: 25 octubre 2019].
  3. ↑ Choi Y, Kim G, Shim C, Kim D, Kim D «Peritonitis with small bowel perforation caused by a fish bone in a healthy patient» (en anglès). World J Gastroenterol, 2014 Feb 14; 20 (6), pp: 1626-1629. DOI: 10.3748/wjg.v20.i6.1626. PMC: 3925874. PMID: 24587641 [Consulta: 21 novembre 2019].
  4. ↑ Verma S, Shinde S, Gupta CR «Multiple magnet ingestion: An uncommon cause of peritonitis» (en anglès). J Indian Assoc Pediatr Surg, 2013 Oct; 18 (4), pp: 160-161. DOI: 10.4103/0971-9261.121126. PMC: 3853861. PMID: 24347873 [Consulta: 21 novembre 2019].
  5. ↑ George P, Ahmed A, Maroli R, Tauro LF «Peritonitis secondary to ruptured splenic abscess: a grave complication of typhoid fever» (en anglès). Asian Pac J Trop Med, 2012 Des; 5 (12), pp: 1004-1006. DOI: 10.1016/S1995-7645(12)60191-6. ISSN: 2352-4146. PMID: 23199723 [Consulta: 21 novembre 2019].
  6. ↑ Sotoudeh E, Hussain S, Shafaat O, Sotoudeh H «Fungal Peritonitis with Fungus Balls, a Complication of Trichobezoars and Rapunzel Syndrome» (en anglès). Am J Case Rep, 2019 Maig 13; 20, pp: 685-688. DOI: 10.12659/AJCR.915517. PMC: 6530519. PMID: 31080235 [Consulta: 4 desembre 2019].
  7. ↑ Aldossary MY, Almabyouq F, Mashhour M, Hassan K «Schistosomal appendicitis presenting as acute peritonitis: A case report and literature review» (en anglès). J Health Spec, 2017 Oct; 5 (4), pp: 225-227. Arxivat de l'original el 25 de novembre 2020. DOI: 10.4103/jhs.JHS_35_17. ISSN: 2321-6298 [Consulta: 21 novembre 2019].
  8. ↑ Martín-Fortea MP, Aibar MA, de Escalante B, Olivera S, et al «Peritonitis tuberculosa: revisión de 16 años en un hospital general» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2010 Mar; 28 (3), pp: 162-168. DOI: 10.1016/j.eimc.2009.07.001. ISSN: 1578-1852. PMID: 19913951 [Consulta: 21 novembre 2019].
  9. ↑ Hequera JA, Avella G, Obregón GJ «Peritonitis diverticular» (en castellà). Rev Mex Coloproctol, 2005 Gen-Abr; 11 (1), pp: 23-32. ISSN: 1405-3759 [Consulta: 21 novembre 2019].
  10. ↑ Lee SW, Lee MH, Lee JE, Choi SY, et al «Peritoneal sarcoidosis: A case report» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2019 Jun; 98 (24), pp: e16001. DOI: 10.1097/MD.0000000000016001. PMC: 6587601. PMID: 31192941 [Consulta: 21 novembre 2019].
  11. ↑ Kotoulas K, Georgellis C, Kigitzi E, Liappis A, et al «Acute Diffuse Peritonitis Caused by Urinary Retention: A Rare Case of Gangrenous Cystitis» (en anglès). Case Rep Urol, 2018 Jun 6; 2018, pp: 4948375. DOI: 10.1155/2018/4948375. PMC: 6011169. PMID: 29984034 [Consulta: 4 desembre 2019].
  12. ↑ Mischianu D, Bratu O, Ilie C, Madan V «Notes concerning the peritonitis of urinary aetiology» (en anglès). J Med Life, 2008 Gen-Mar; 1 (1), pp: 66-71. ISSN: 1844-122X. PMC: 3018956. PMID: 20108482 [Consulta: 4 desembre 2019].
  13. ↑ Memon ZA, Aisha M, Qadar LT, Ochani RK, Ali Asghar S «Rare Case of Peritonitis due to Ileal Perforation Secondary to Richter's Type of Obturator Hernia» (en anglès). Cureus, 2019 Mar 21; 11 (3), pp: e4289. DOI: 10.7759/cureus.4289. PMC: 6538228. PMID: 31183270 [Consulta: 11 desembre 2019].
  14. ↑ Fretes, D; Martínez, A; Fernández, U; Benítez, M; Cardozo, R «Síndrome de Valentino - Úlcera pèptica perforada» (en castellà). Rev Cir Parag, 2018 Des; 42 (3), pp: 40-41. DOI: 10.18004/sopaci.2018.diciembre.40-41. ISSN: 2307-0420 [Consulta: 21 novembre 2019].
  15. ↑ Martín-López A, Castaño-Ávila S, Maynar-Moliner FJ, Urturi-Matos JA «Peritonitis terciaria: tan difícil de definir como de tratar» (en castellà). Cir Esp, 2012 Gen; 90 (1), pp: 11-16. DOI: 10.1016/j.ciresp.2010.11.005. ISSN: 1578-147X. PMID: 21269607 [Consulta: 11 desembre 2019].
  16. ↑ Rosero Reyes, C; Aulestia, JC; Marcelo Herrera, J «Peritonitis terciaria: conceptos actuales» (en castellà). Rev Fac Cien Med (Quito), 2014; 39 (1), pp: 72-78. ISSN: 2588-0691 [Consulta: 11 desembre 2019].
  17. ↑ Georgiou GK, Harissis H, Mitsis M, Batsis H, Fatouros M «Acute chylous peritonitis due to acute pancreatitis» (en anglès). World J Gastroenterol, 2012 Abr 28; 18 (16), pp: 1987-1990. DOI: 10.3748/wjg.v18.i16.1987. PMC: 3337577. PMID: 22563182 [Consulta: 21 novembre 2019].
  18. ↑ Mangas L, Bordallo MF, Fonseca R, Couselo M, García Sala C «Cuando una peritonitis no parece una peritonitis» (en castellà). Cir Pediatr, 2012 Jul; 25 (3), pp: 163-165. ISSN: 2445-2807. PMID: 23480015 [Consulta: 4 desembre 2019].
  19. ↑ Saitua, F; Lopetegui, S; Soto, F «Peritonitis meconial. Experiencia clínica» (en castellà). Rev Chil Pediatr, 2011 Jun; 82(3), pp: 10-14. DOI: 10.4067/S0370-41062011000300007. ISSN: 0370-4106 [Consulta: 22 novembre 2019].
  20. ↑ Gould AL, Chahla E, Hachem C «Peritonitis following Endoscopy in a Patient on Peritoneal Dialysis with a Discussion of Current Recommendations on Antibiotic Prophylaxis» (en anglès). Case Rep Gastroenterol, 2015 Set 16; 9 (3), pp: 302-306. DOI: 10.1159/000437291. PMC: 4608652. PMID: 26483616 [Consulta: 23 novembre 2019].
  21. ↑ Cottin P, Mebtouche N, Pourcher G, Devaquet N, et al «Iatrogenic peritonitis following an incident during ablation of a pedicle screw» (en anglès). Orthop Traumatol Surg Res, 2018 Maig; 104 (3), pp: 421-423. DOI: 10.1016/j.otsr.2017.12.008. ISSN: 1877-0568. PMID: 29355744 [Consulta: 23 novembre 2019].
  22. ↑ Juaneda I, Moser F, Eynard H, Diller A, Caeiro E «Peritonitis granulomatosa por el almidón en guantes quirúrgicos» (en castellà). Medicina (B Aires), 2008; 68 (3), pp: 222-224. ISSN: 1669-9106. PMID: 18689154 [Consulta: 4 desembre 2019].
  23. ↑ Samaniego, C; Rodríguez, C; Laconich, D; Flores, J «Peritonitis aguda generalizada: presentación clínica, causas y diagnóstico preoperatorio» (en castellà). Rev Cir Parag, 2012 Jun; 36 (1), pp: 10-14. ISSN: 2307-0420 [Consulta: 25 octubre 2019].
  24. ↑ Akoh, JA «Peritoneal dialysis associated infections: An update on diagnosis and management» (en anglès). World J Nephrol, 2012 Ag 6; 1 (4), pp: 106-122. DOI: 10.5527/wjn.v1.i4.106. PMC: 3782204. PMID: 24175248 [Consulta: 24 octubre 2019].
  25. ↑ Aroca-Ferri M, Suárez-Hormiga L, Bosch-Benitez-Parodi E, Bolaños-Rivero M «Peritonitis por Clostridium innocuum asociada a diálisis peritoneal» (en castellà). Rev Esp Quimioter, 2019 Abr; 32 (2), pp: 192-193. ISSN: 1988-9518. PMC: 6441992. PMID: 30868838 [Consulta: 24 octubre 2019].
  26. ↑ Varela ML, Mogildea M, Moreno I, Nunez D «From the Pharynx to the Abdomen: A Case of Primary Peritonitis» (en anglès). Acta Med Port, 2018 Des 28; 31 (12), pp: 774-777. DOI: 10.20344/amp.10053. ISSN: 1646-0758. PMID: 30684375 [Consulta: 24 octubre 2019].
  27. ↑ Brown, D; Caballero Alvarado, JA «Sepsis (Septic), Peritonitis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Oct 27; NBK526129 (rev), pàgs: 4. PMID: 30252385 [Consulta: 24 octubre 2019].
  28. ↑ Ordoñez CA, Puyana JC «Management of peritonitis in the critically ill patient» (en anglès). Surg Clin North Am, 2006 Des; 86 (6), pp: 1323-1349. DOI: 10.1016/j.suc.2006.09.006. PMC: 3413265. PMID: 17116451 [Consulta: 25 octubre 2019].
  29. ↑ Fernández Vázquez JM, Camacho Galindo J «Martin Kirschner (1879-1942)» (en castellà). Acta Ortop Mex, 2007 Gen-Feb; 21 (1), pp: 45-46. ISSN: 2306-4102. PMID: 17695209 [Consulta: 27 octubre 2019].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peritonitis

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Peritonitis&oldid=32635064»