Eric Gill: diferència entre les revisions
m Robot posa l'article correcte a l'església |
m Bot: corregint els barbarismes (2), ela geminada (2) i els apòstrofs (5) |
||
| Línia 32: | Línia 32: | ||
El [[25 d'octubre]] de [[1902]], Eric coneix a Ethel Mary Moore i el [[6 d'agost]] estava casat amb Ethel Moore<ref>Veure biografia: [http://manuelepe.blogspot.com/2008/11/eric-gill.html]</ref> pel seu pare, a qui ajuden el Dr. Codrington i el Spencer Walker reverend, a l'Església Subdeanery a [[Chichester (West Sussex)|Chichester]]. |
El [[25 d'octubre]] de [[1902]], Eric coneix a Ethel Mary Moore i el [[6 d'agost]] estava casat amb Ethel Moore<ref>Veure biografia: [http://manuelepe.blogspot.com/2008/11/eric-gill.html]</ref> pel seu pare, a qui ajuden el Dr. Codrington i el Spencer Walker reverend, a l'Església Subdeanery a [[Chichester (West Sussex)|Chichester]]. |
||
El naixement de la seva filla major, Elizabeth, va ser l'[[1 de juny]]. Un mes més tard ell i la seva família |
El naixement de la seva filla major, Elizabeth, va ser l'[[1 de juny]]. Un mes més tard ell i la seva família s'havien instal·lat al nº 20 de Black lion lane, Hammersmith, amb una quadra convertida com a taller. |
||
L'agost Eric es nomenava professor de maçoneria monumental i lettering per a esculpidors al LCC Paddington Institue.<ref>Donava classes: [http://userpages.umbc.edu/~mcurtin1/CurtinPortfolioSite/includes/files/Monograph.pdf]</ref> Impartia classe dues vegades a la setmana, i tenia uns 100 estudiants. Solia assistir a les reunions de The Fabian Society, on [[H. G. Wells]] parlava del futur i [[Bernard Shaw]] parlava de [[Charles Robert Darwin|Darwin]]. |
L'agost Eric es nomenava professor de maçoneria monumental i lettering per a esculpidors al LCC Paddington Institue.<ref>Donava classes: [http://userpages.umbc.edu/~mcurtin1/CurtinPortfolioSite/includes/files/Monograph.pdf]</ref> Impartia classe dues vegades a la setmana, i tenia uns 100 estudiants. Solia assistir a les reunions de The Fabian Society, on [[H. G. Wells]] parlava del futur i [[Bernard Shaw]] parlava de [[Charles Robert Darwin|Darwin]]. |
||
En el vespre de [[21 de setembre]], de [[1899]], a l'Escola Central d'Arts i Oficis assistia a la classe de lletres d'[[Edward Johnston]] per primera vegada. Aquí Edward era el professor i el líder que havia estat buscant: {{Citació|l'home que 'profundament canviava el curs sencer de la meva vida i totes les meves maneres de pensar'.| Del llibre de Autobiography, 1940.}} Amb el temps, Eric s'allotja amb Johnston. La iniciació de Gill en l'ofici de la producció de caràcters va tenir lloc en el moment en què es va inscriure a l'Escola Central d'Arts i Oficis de Londres per aprendre [[cal·ligrafia]] en les classes d'[[Edward Johnston]], l'escocès de personalitat ascètica que va tornar la vida a la [[cal·ligrafia]] clàssica. Gill va mantenir com a estudiant una relació molt estreta amb el seu professor Johnston. Després ho recordarà amb aquestes paraules: {{Citació|"I jo em vaig enamorar d'[[Edward Johnston]] i sentia que em tremolava tot en pensar que l'anava a veure".|Un assaig sobre tipografia. Introducció|Eric Gill}} A la primavera de [[1906]] l'Escola Central atorgava un premi de 20 lliures per a una inscripció a Eric. Amb això portava a Ethel a fer un tour per Roma. Ethel donava naixement a una segona filla, a Petra, el [[18 d'agost]] de [[1906]]. Les noves amistats s'havien format, notablement amb A. R. Orage a qui Eric era presentat per Johnston. Orage el portava a una reunió de la Societat Theosophical, on estava parlant sobre Consciència Humà, on va trobar una nova influència, [[Nietzsche]]. Ambdós (Eric i Johnston) van arribar fins i tot a compartir sostre des de [[1902]] fins a [[1904]], any en què Gill es va casar. Gill, que també havia après maçoneria (construcció en pedra)i gravat en pedra l'Escola Central, va redactar un apèndix sobre inscripcions en pedra per al cèlebre manual de Johnston Writing & Illuminating, & Lettering (1906). Tan estreta era aquella relació que la família de Johnston es va mudar a [[Ditchling]], localitat anglesa del comtat de [[Sussex]] on Gill i la seva família se n'havien anat a viure el 1907 i en què havien fundat una comunitat d'artesans. |
En el vespre de [[21 de setembre]], de [[1899]], a l'Escola Central d'Arts i Oficis assistia a la classe de lletres d'[[Edward Johnston]] per primera vegada. Aquí Edward era el professor i el líder que havia estat buscant: {{Citació|l'home que 'profundament canviava el curs sencer de la meva vida i totes les meves maneres de pensar'.| Del llibre de Autobiography, 1940.}} Amb el temps, Eric s'allotja amb Johnston. La iniciació de Gill en l'ofici de la producció de caràcters va tenir lloc en el moment en què es va inscriure a l'Escola Central d'Arts i Oficis de Londres per aprendre [[cal·ligrafia]] en les classes d'[[Edward Johnston]], l'escocès de personalitat ascètica que va tornar la vida a la [[cal·ligrafia]] clàssica. Gill va mantenir com a estudiant una relació molt estreta amb el seu professor Johnston. Després ho recordarà amb aquestes paraules: {{Citació|"I jo em vaig enamorar d'[[Edward Johnston]] i sentia que em tremolava tot en pensar que l'anava a veure".|Un assaig sobre tipografia. Introducció|Eric Gill}} A la primavera de [[1906]] l'Escola Central atorgava un premi de 20 lliures per a una inscripció a Eric. Amb això portava a Ethel a fer un tour per Roma. Ethel donava naixement a una segona filla, a Petra, el [[18 d'agost]] de [[1906]]. Les noves amistats s'havien format, notablement amb A. R. Orage a qui Eric era presentat per Johnston. Orage el portava a una reunió de la Societat Theosophical, on estava parlant sobre Consciència Humà, on va trobar una nova influència, [[Nietzsche]]. Ambdós (Eric i Johnston) van arribar fins i tot a compartir sostre des de [[1902]] fins a [[1904]], any en què Gill es va casar. Gill, que també havia après maçoneria (construcció en pedra)i gravat en pedra l'Escola Central, va redactar un apèndix sobre inscripcions en pedra per al cèlebre manual de Johnston Writing & Illuminating, & Lettering (1906). Tan estreta era aquella relació que la família de Johnston es va mudar a [[Ditchling]], localitat anglesa del comtat de [[Sussex]] on Gill i la seva família se n'havien anat a viure el 1907 i en què havien fundat una comunitat d'artesans. |
||
| Línia 41: | Línia 41: | ||
El gravat d'inscripcions, sobretot per a làpides, constitueix la tasca principal del taller de Gill des de [[1903]], si bé és cert que la major part d'aquesta tasca s'encarregaven d'executar-la els seus ajudants, en especial els germans Joseph i Laurie Cribb. Igual com [[William Morris]], Gill gaudia d'un gran talent per aprendre nous oficis. I així, des de [[1909]], va començar a dedicar-se cada vegada amb més passió a l'escultura, camp en el qual li van ser encomanats projectes tan notables com el de la seu central de la [[BBC]] a [[Londres]] o el de l'edifici de la [[Societat de Nacions]] a [[Ginebra]]. Així mateix, Gill ja va començar a realitzar dissenys per a cases editores a partir de [[1904]], any en què rep l'encàrrec de dibuixar lletres capitulars per al segell alemany [[Insel Verlag]]. Es tracta d'una faceta que va continuar amb un projecte editorial col·lectiu creat a Ditchling el 1916, a saber, la St. Dominic's Press, i que va assolir tota la seva esplendor a partir de la segona meitat de la dècada de 1920 gràcies a la col·laboració simultània amb la Golden Cockerel Press i la [[Monotype Corporation]]. |
El gravat d'inscripcions, sobretot per a làpides, constitueix la tasca principal del taller de Gill des de [[1903]], si bé és cert que la major part d'aquesta tasca s'encarregaven d'executar-la els seus ajudants, en especial els germans Joseph i Laurie Cribb. Igual com [[William Morris]], Gill gaudia d'un gran talent per aprendre nous oficis. I així, des de [[1909]], va començar a dedicar-se cada vegada amb més passió a l'escultura, camp en el qual li van ser encomanats projectes tan notables com el de la seu central de la [[BBC]] a [[Londres]] o el de l'edifici de la [[Societat de Nacions]] a [[Ginebra]]. Així mateix, Gill ja va començar a realitzar dissenys per a cases editores a partir de [[1904]], any en què rep l'encàrrec de dibuixar lletres capitulars per al segell alemany [[Insel Verlag]]. Es tracta d'una faceta que va continuar amb un projecte editorial col·lectiu creat a Ditchling el 1916, a saber, la St. Dominic's Press, i que va assolir tota la seva esplendor a partir de la segona meitat de la dècada de 1920 gràcies a la col·laboració simultània amb la Golden Cockerel Press i la [[Monotype Corporation]]. |
||
L'[[1 de febrer]] de 1910, Ethel donava naixement a una tercera filla, Joanna. |
|||
Molts altres artistes estaven treballant al llarg de les mateixes línies com Eric en llapis o dibuix, i no suposava emular-los. |
Molts altres artistes estaven treballant al llarg de les mateixes línies com Eric en llapis o dibuix, i no suposava emular-los. |
||
| Línia 48: | Línia 48: | ||
Es considerava que Gill, era un home que li agradaven els nens i després de assabentar-se de que la seva dona no podia tenir fills, va adoptar un, en Gordian Gill.<ref>Un fill adoptat: [http://www.osbornesamuel.com/pages/single/all/10982.html]</ref> |
Es considerava que Gill, era un home que li agradaven els nens i després de assabentar-se de que la seva dona no podia tenir fills, va adoptar un, en Gordian Gill.<ref>Un fill adoptat: [http://www.osbornesamuel.com/pages/single/all/10982.html]</ref> |
||
Eric va ser reclamat pel servei militar on va |
Eric va ser reclamat pel servei militar on va haver de col·laborar. Després va col·laborar en articles diferents en el diari d'Irlanda, "The game". |
||
Eric no havia estudiat la [[Càbala]], i se sentia [[catòlic]]. Gill es va convertir al [[catolicisme]] el [[1913]] (als 31 anys), decisió, que fa d'ell un cas singular en el context anglès. Clamava sovint contra l'era industrial i assenyalava que l'origen de la seva antipatia cap a la societat capitalista moderna es remuntava a la seva infantesa. La casa rural de Ditchling va inaugurar la llista de retirs campestres en els quals Gill exercia de patriarca d'una comuna que sempre componien el seu clan familiar i els seus ajudants. |
Eric no havia estudiat la [[Càbala]], i se sentia [[catòlic]]. Gill es va convertir al [[catolicisme]] el [[1913]] (als 31 anys), decisió, que fa d'ell un cas singular en el context anglès. Clamava sovint contra l'era industrial i assenyalava que l'origen de la seva antipatia cap a la societat capitalista moderna es remuntava a la seva infantesa. La casa rural de Ditchling va inaugurar la llista de retirs campestres en els quals Gill exercia de patriarca d'una comuna que sempre componien el seu clan familiar i els seus ajudants. |
||
| Línia 65: | Línia 65: | ||
=== Pigotts (1929-1940) === |
=== Pigotts (1929-1940) === |
||
I finalment, des de [[1928]] fins que va morir el [[1940]], Gill va residir amb el seu ampli cercle de partidaris pròxims en una finca agrícola dita Pigotts pròxima a la localitat anglesa de High Wycombe. Ara bé, encara que buscava la integració de feina i vida en aquestes comunitats rurals de caràcter més o menys autònom, ha de quedar clar que Gill també gaudia amb les escapades a la metròpoli [[Londres|londinenca]] per motius de feina.[[Fitxer:Lapworth Eric Gill bas relief.jpg|thumb|200px|right|Escultura de Eric Gill, en l'església parroquial de Lapworth, [[Warwickshire]], [[Anglaterra]].]] |
I finalment, des de [[1928]] fins que va morir el [[1940]], Gill va residir amb el seu ampli cercle de partidaris pròxims en una finca agrícola dita Pigotts pròxima a la localitat anglesa de High Wycombe. Ara bé, encara que buscava la integració de feina i vida en aquestes comunitats rurals de caràcter més o menys autònom, ha de quedar clar que Gill també gaudia amb les escapades a la metròpoli [[Londres|londinenca]] per motius de feina.[[Fitxer:Lapworth Eric Gill bas relief.jpg|thumb|200px|right|Escultura de Eric Gill, en l'església parroquial de Lapworth, [[Warwickshire]], [[Anglaterra]].]] |
||
La itàlica original d'Eric, |
La itàlica original d'Eric, s'havia anomenat Felicity, s'havia modificat considerablement. |
||
La mare d'Eric va morir el 6 d'agost, el qual va coincidir amb l'aniversari del casament d'Eric i Ethel. El [[7 de gener]] (1930) Petra (una de les seves filles) es va casar amb Denis Tegetmeier. |
La mare d'Eric va morir el 6 d'agost, el qual va coincidir amb l'aniversari del casament d'Eric i Ethel. El [[7 de gener]] (1930) Petra (una de les seves filles) es va casar amb Denis Tegetmeier. |
||
El seu treball en la estació de metro del St. James Park va tenir una important conseqüència, i va ser incentivat per fer les obres de la Broadcasting house. |
El seu treball en la estació de metro del St. James Park va tenir una important conseqüència, i va ser incentivat per fer les obres de la Broadcasting house. |
||
| Línia 71: | Línia 71: | ||
Eric distingia entre la [[tipografia]] d'industrialisme que ha de estar elegantment alliberat amb idees obertes el qual requeria ser un [[tipograf]] sincer i humà. |
Eric distingia entre la [[tipografia]] d'industrialisme que ha de estar elegantment alliberat amb idees obertes el qual requeria ser un [[tipograf]] sincer i humà. |
||
Al [[25 de maig]] de [[1933]], Eric era a [[Brighton]] per al funeral del seu pare. Mai no havien estat gaire propers; El catolicisme d'Eric, el seu desafiament als valors acceptats del seu temps, i també el seu prestigi havia creat una certa barrera. |
Al [[25 de maig]] de [[1933]], Eric era a [[Brighton]] per al funeral del seu pare. Mai no havien estat gaire propers; El catolicisme d'Eric, el seu desafiament als valors acceptats del seu temps, i també el seu prestigi havia creat una certa barrera. |
||
A través de la seva amistat amb el senyor Edward Maufe, Eric va ser incentivat pel treball de pedra a Calvary, als afores de |
A través de la seva amistat amb el senyor Edward Maufe, Eric va ser incentivat pel treball de pedra a Calvary, als afores de l'església de St Thomas, Hanwell, i per fer les estàtues de St. John The Baptist – una d'aquesta romana dreta sobre la porta del St. John's College, [[Oxford]], i una per a la Catedral nova Anglicana a Guildfor. |
||
Quan Eric va morir, el 1940, "per causa d'una pulmonia" el cos era portat a Pigotts al cementiri petit de Speen contigua a una capella baptista. |
Quan Eric va morir, el 1940, "per causa d'una pulmonia" el cos era portat a Pigotts al cementiri petit de Speen contigua a una capella baptista. |
||
Revisió del 13:22, 19 maig 2013
 Obra de Eric Gill | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Arthur Eric Rowton Gill 22 de febrer de 1882 Brighton, Sussex |
| Mort | 17 de novembre de 1940 Uxbridge |
| Causa de mort | Càncer de pulmó  |
| Sepultura | Bisham Abbey (en)  |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Anglaterra |
| Formació professional | Escola d'art de Chichester |
| Formació | Central School of Art and Design |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escultura i tipografia |
| Ocupació | creador tipogràfic, il·lustrador, dissenyador de segells, dissenyador gràfic, escultor, impressor |
| Activitat | 1890 – 1940 |
| Ocupador | Central School of Art and Design |
| Membre de | |
| Art | tipografia, escultura |
| Moviment | Arts and Crafts |
| Alumnes | Hilary Stratton |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Ethel Foster Moore (en) (1904–) |
| Fills | Elizabeth Moore Gill (en) , Petra Tegetmeier (en) , Joanna Moore Gill (en) |
| Pares | Arthur Tidman Gill (en) i Cicely Rose King (en) |
| Germans | MacDonald Gill |
Premis
| |
Arthur Eric Rowton Gill, (Brighton,22 de febrer de 1882 - Uxbridge, Hillingdon, 17 de novembre de 1940), més conegut com a Eric Gill[1] va ser un tipògraf i escultor anglès. Va néixer a la costa del sud d'Anglaterra, al sí d'una família de tradició missionera. Era fill d'un pastor pertanyent a una secta poc coneguda del metodisme calvinista que més tard va reingressar a l'Església anglicana, la qual cosa no va poder evitar que aquella etapa de dissensió religiosa que havia envoltat la infantesa de Gill deixés, com és evident, una profunda empremta en la seva personalitat. Va estudiar a l'escola d'art de Chichester[2] i a l'edat de 17 anys s'empra com a aprenent de W. H. Caroë, arquitecte de la Comissió Eclesiastica a Westminster. A l'Escola Central d'Arts i Oficis assisteix a classes de cal·ligrafia impartides per Edward Johnston[3] i en un curt període de temps es converteix en un prestigiós artesà.
Gill esculpeix lletres en pedra i també en fusta per als títols de les portades dels llibres, i va arribar a ser conegut a tot el país pels seus treballs escultòrics per a la seu de la BBC a Portland Place[4] i per a la catedral de Westminster. Eric Gill comença a dissenyar tipus per a impremta només després d'una gran tasca de persuasió exercida sobre ell per Stanley Morison, ja que com ell deia la tipografia no era el seu camp d'actuació i no tenia cap experiència sobre el tema. Va ser el tipògraf i escultor britànic, més conegut per la seva aportació en el camp de la tipografia, el qual va crear diferents famílies de fonts tipogràfiques: Gill Sans (1928), Perpetua (1929), Solus (1929), Golden Cockerel Roman (1930), Joanna (Hague & Gill - 1930) i Bunyan (1934).
Biografia
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Hi ha construccions gramaticals estranyes, segurament degudes a una mala traducció de l'anglès, que fan algunes frases quasi incomprensibles. Cal revisar tota aquesta secció. Probablement s'ha fet servir el llibre Speaight, Robert. The life of Eric Gill (veure bibliografia) i caldria recórrer a aquest per corregir la traducció. |
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
Londres, Brighton i la costa del sud (1882 – 1907)
Arthur Eric Rowton Gill, va néixer el No.32 Hamilton road, Brighton, el 22 de febrer, de 1882. Fou batejat pel seu pare, Arthur Tidman Gill, que era reverend. Fou el segon dels germans. Eric, amb les seves germanes, se’ls va enviar a una escola de guarderia regentat per la senyoreta Browne, força prop de casa. A l'edat de 10 anys, ja editava un magazine mensual de diversió amb Enid i Cicely (les seves germanes).
Als 15 anys se'n va a Chichester, per estudiar a l'Escola d'Art Tècnica;
| « | "Chichester era 'alguna cosa tan humana com la casa i tan preciosa com el cel'. | » |
| — Del llibre Autobiography, 1940. | ||
La seva germana preferida Cicely va morir el 18 de gener, de 1897, a l'edat de 14 anys. Eric havia estat contractat com a aprenent d'arquitecte del Commisioners Eclesiàstic, a un sou baix de manera especial, el qual tenia només per als seus àpats i despeses addicionals. Després d'uns quants mesos ja tenia 18 anys i estava tallant lletres en la pedra. La primera d'aquestes inscripcions (Ara en la possessió de Mrs Rene Hague) era indubtablement inspirat per una taula de paret en Abadia de catedral Occidental: 'IANE LISTER UN NEN ESTIMAT.' Estava signat, però a la part superior dreta estava escrit: 'El meu primer inscript.' El 25 d'octubre de 1902, Eric coneix a Ethel Mary Moore i el 6 d'agost estava casat amb Ethel Moore[5] pel seu pare, a qui ajuden el Dr. Codrington i el Spencer Walker reverend, a l'Església Subdeanery a Chichester.
El naixement de la seva filla major, Elizabeth, va ser l'1 de juny. Un mes més tard ell i la seva família s'havien instal·lat al nº 20 de Black lion lane, Hammersmith, amb una quadra convertida com a taller. L'agost Eric es nomenava professor de maçoneria monumental i lettering per a esculpidors al LCC Paddington Institue.[6] Impartia classe dues vegades a la setmana, i tenia uns 100 estudiants. Solia assistir a les reunions de The Fabian Society, on H. G. Wells parlava del futur i Bernard Shaw parlava de Darwin.
En el vespre de 21 de setembre, de 1899, a l'Escola Central d'Arts i Oficis assistia a la classe de lletres d'Edward Johnston per primera vegada. Aquí Edward era el professor i el líder que havia estat buscant:
| « | l'home que 'profundament canviava el curs sencer de la meva vida i totes les meves maneres de pensar'. | » |
| — Del llibre de Autobiography, 1940. | ||
Amb el temps, Eric s'allotja amb Johnston. La iniciació de Gill en l'ofici de la producció de caràcters va tenir lloc en el moment en què es va inscriure a l'Escola Central d'Arts i Oficis de Londres per aprendre cal·ligrafia en les classes d'Edward Johnston, l'escocès de personalitat ascètica que va tornar la vida a la cal·ligrafia clàssica. Gill va mantenir com a estudiant una relació molt estreta amb el seu professor Johnston. Després ho recordarà amb aquestes paraules:
| « | "I jo em vaig enamorar d'Edward Johnston i sentia que em tremolava tot en pensar que l'anava a veure". | » |
| — Un assaig sobre tipografia. Introducció, Eric Gill | ||
A la primavera de 1906 l'Escola Central atorgava un premi de 20 lliures per a una inscripció a Eric. Amb això portava a Ethel a fer un tour per Roma. Ethel donava naixement a una segona filla, a Petra, el 18 d'agost de 1906. Les noves amistats s'havien format, notablement amb A. R. Orage a qui Eric era presentat per Johnston. Orage el portava a una reunió de la Societat Theosophical, on estava parlant sobre Consciència Humà, on va trobar una nova influència, Nietzsche. Ambdós (Eric i Johnston) van arribar fins i tot a compartir sostre des de 1902 fins a 1904, any en què Gill es va casar. Gill, que també havia après maçoneria (construcció en pedra)i gravat en pedra l'Escola Central, va redactar un apèndix sobre inscripcions en pedra per al cèlebre manual de Johnston Writing & Illuminating, & Lettering (1906). Tan estreta era aquella relació que la família de Johnston es va mudar a Ditchling, localitat anglesa del comtat de Sussex on Gill i la seva família se n'havien anat a viure el 1907 i en què havien fundat una comunitat d'artesans.
Ditchling (1907 – 1924)
En aquesta convivència es basa l'opinió generalitzada que assegura que, en major o menor mesura, Gill va participar en el transcendental disseny dels caràcters de pal sec que va realitzar Johnston per a la identitat visual del metro de Londres (1916). No se sap amb certesa de quina manera va intervenir, però va haver de ser prou significatiu com per valer-li el deu per cent dels honoraris que va percebre Johnston per la tasca. Gill va reconèixer més endavant que la pal sec del metro de Londres havia estat una precursora del seu Gill Sans.
El gravat d'inscripcions, sobretot per a làpides, constitueix la tasca principal del taller de Gill des de 1903, si bé és cert que la major part d'aquesta tasca s'encarregaven d'executar-la els seus ajudants, en especial els germans Joseph i Laurie Cribb. Igual com William Morris, Gill gaudia d'un gran talent per aprendre nous oficis. I així, des de 1909, va començar a dedicar-se cada vegada amb més passió a l'escultura, camp en el qual li van ser encomanats projectes tan notables com el de la seu central de la BBC a Londres o el de l'edifici de la Societat de Nacions a Ginebra. Així mateix, Gill ja va començar a realitzar dissenys per a cases editores a partir de 1904, any en què rep l'encàrrec de dibuixar lletres capitulars per al segell alemany Insel Verlag. Es tracta d'una faceta que va continuar amb un projecte editorial col·lectiu creat a Ditchling el 1916, a saber, la St. Dominic's Press, i que va assolir tota la seva esplendor a partir de la segona meitat de la dècada de 1920 gràcies a la col·laboració simultània amb la Golden Cockerel Press i la Monotype Corporation.
L'1 de febrer de 1910, Ethel donava naixement a una tercera filla, Joanna. Molts altres artistes estaven treballant al llarg de les mateixes línies com Eric en llapis o dibuix, i no suposava emular-los.
L'1 d'abril, Eric portava els seus dissenys completats a les Estacions Westminster a John marshall, i a la setmana més tard se li va donar la seva comissió per fer-los.
Es considerava que Gill, era un home que li agradaven els nens i després de assabentar-se de que la seva dona no podia tenir fills, va adoptar un, en Gordian Gill.[7]
Eric va ser reclamat pel servei militar on va haver de col·laborar. Després va col·laborar en articles diferents en el diari d'Irlanda, "The game".
Eric no havia estudiat la Càbala, i se sentia catòlic. Gill es va convertir al catolicisme el 1913 (als 31 anys), decisió, que fa d'ell un cas singular en el context anglès. Clamava sovint contra l'era industrial i assenyalava que l'origen de la seva antipatia cap a la societat capitalista moderna es remuntava a la seva infantesa. La casa rural de Ditchling va inaugurar la llista de retirs campestres en els quals Gill exercia de patriarca d'una comuna que sempre componien el seu clan familiar i els seus ajudants.
Capel-y-ffin (1924 – 1928)
A continuació, entre 1924 i 1928, es va instal·lar en un antic monestir situat en Capel‑i‑ffin (literalment "capella a la fi"), poble ubicat a les Muntanyes Negres del país de Gal·les. La família, amb l'excepció de Petra, viatja per tren a Llanvihangel, que era la estació més pròxima a Capel-y-ffin. Aquests eren els anys de les millors consecucions d'Eric com a il·lustrador de llibres. Va fer 22 gravats de fusta. Principalment decorava inicials, per al llibre de Frances Cornford de poemes, Mitjanit de Tardor (1923),.. publicats en la Premsa de St Dominic.
Va conèixer a Robert Gibbings i treballa junt amb ell en la Golden Cockerel Press on Eric feia un dels seus millors treballs. Un dels seus treballs fos Les Cançons de Cançons The songs of songs(1925). Van venir uns quants amics nous. Stanley Morison el tipògraf; Douglas Cleverdon, que dirigia una llibreria a Bristol, el qual va persuadir a Eric de dissenyar la seva lletra, i es convertia en un amic de confiança de la família; i Denis Tegetmeier.
El juliol de 1928 ja estava dissenyant una caixa baixa de sans serif i itàliques. També en el sans serif de majúscules en el qual Johnston havia dissenyat pel metro de Londres. El març de 1928 quinze exemples de l'escultura d'Eric es mostraven a la Galeria Goupil. El 10 d'octubre, Eric viatjava amb la família per deixar Cappel-y-ffin i se n'anava a Pigotts.
Pigotts (1929-1940)
I finalment, des de 1928 fins que va morir el 1940, Gill va residir amb el seu ampli cercle de partidaris pròxims en una finca agrícola dita Pigotts pròxima a la localitat anglesa de High Wycombe. Ara bé, encara que buscava la integració de feina i vida en aquestes comunitats rurals de caràcter més o menys autònom, ha de quedar clar que Gill també gaudia amb les escapades a la metròpoli londinenca per motius de feina.
La itàlica original d'Eric, s'havia anomenat Felicity, s'havia modificat considerablement. La mare d'Eric va morir el 6 d'agost, el qual va coincidir amb l'aniversari del casament d'Eric i Ethel. El 7 de gener (1930) Petra (una de les seves filles) es va casar amb Denis Tegetmeier. El seu treball en la estació de metro del St. James Park va tenir una important conseqüència, i va ser incentivat per fer les obres de la Broadcasting house.
Eric distingia entre la tipografia d'industrialisme que ha de estar elegantment alliberat amb idees obertes el qual requeria ser un tipograf sincer i humà. Al 25 de maig de 1933, Eric era a Brighton per al funeral del seu pare. Mai no havien estat gaire propers; El catolicisme d'Eric, el seu desafiament als valors acceptats del seu temps, i també el seu prestigi havia creat una certa barrera. A través de la seva amistat amb el senyor Edward Maufe, Eric va ser incentivat pel treball de pedra a Calvary, als afores de l'església de St Thomas, Hanwell, i per fer les estàtues de St. John The Baptist – una d'aquesta romana dreta sobre la porta del St. John's College, Oxford, i una per a la Catedral nova Anglicana a Guildfor. Quan Eric va morir, el 1940, "per causa d'una pulmonia" el cos era portat a Pigotts al cementiri petit de Speen contigua a una capella baptista.
De la mateixa forma que conservava les distincions tradicionals entre homes i dones a la casa, així les conservava entre mestre i aprenent al taller. La tasca de Gill en el disseny de tipus pertany a una fase avançada de la seva carrera i, tanmateix, és en aquesta activitat on sembla haver-se desenvolupat el seu principal llegat. Resulta com a mínim irònic, ja que constitueix una acte de submissió del disseny a la indústria, quelcom que contrasta amb l'essència marcadament artesanal que caracteritza el gruix de la seva obra. En efecte, Gill va deixar d'elaborar caràcters cal·ligràfics per a la reproducció mecànica empès per la convicció puritana que l'artesà ha de crear el seu disseny recolzant-se en el material de destí, la qual cosa el va portar a iniciar-se a la pràctica de la xilografia. Per aquest mateix motiu podria haver-se negat a dissenyar caràcters que després servissin per fabricar tipus metàl·lics mitjançant processos mecanitzats, sols que, com apunta James Mosley[8] en la seva excel·lent crònica sobre el naixement de la primera família de tipus d'Eric Gill, denominada Perpetua, sembla ser que Gill va accedir a fer-ho per l'estima que li tenia al seu amic Stanley Morison, assessor tipogràfic de la Monotype Corporation i un altre catòlic discutible que li havia fet la proposta.
Alguns treballs de Eric Gill
Obres:
Art and a Changing Civilisation, Art Nonsense, Autobiography, Beauty Looks After Herself, Clothes, Hindu View of Art, In Quad Visum Placet, In a Strange Land, It all Goes Together, Jerusalem Diary, The Lord's Song, Money and Morals, The necessity of Belief, Typography, Work and Leisure, Work and property.
Alguns Panflets:
Sculpture on Machine-Made Buildings, Trousers, Unemployment..
Alguns Articles:
Blackfriars, The Game (A diary in Ireland), Song of Solomon, The Highway, The New Age, The New English Weekly, Order..
Algunes inscripcions:
Alphabet, Plate
Asquith, Raymond
Gill, Eric
Lister, Jane
Mells
Stanmer Park..
Algunes escultures:
Bisham war memorial, Blundells School, Broadcasting House, Bryanspuddles war memorial, Chirk war memorial, Deposition, Lovers..
Algunes pintures:
Academière Chaumiere
Gill, Eric; Autoretrat.
Nudes..
Tipografies creades per Eric Gill
Gill Sans
Tipografia sense serif amb unes proporcions basades en les romanes antigues i també influïda pel tipus que Edward Johnston, un antic professor seu, va dissenyar per al metro de Londres. Les seves arrels clàssiques es manifesten per exemple en l'existència del trau en la "g" minúscula o en el peu de la "R" majúscula. Es tracta d'una tipografia molt llegible, amb una alta dosi d'originalitat i una personalitat molt moderna, que es fa molt apropiada per a molts tipus d'impresos com a llibres, catàlegs o fullets.
Perpetua
Dissenyada a començaments del segle XX va ser la tipografia romana més popular de les creades per Eric Gill. Es tracta d'una adaptació d'un estil de lletra utilitzat per gravar en pedra en alguns monuments. Originalment va ser dissenyada per a una edició limitada del llibre "The Passion of Perpètua and Felicity", títol de què es va derivar el seu nom actual. De fet, la versió cursiva es va dir al principi "Felicity". Els dibuixos que Eric Gill va realitzar a gran escala van ser recollits per Charles Malin, un tallador de tipus de París que va fer el motlle que va servir de base perquè la farga Monotype la publiqués entre els anys 1925 i 1932. La seva aparença formal es deu en gran part als seus petits serifs triangulars, els seus traços nets i formes clàssiques que la converteixen en una excel·lent tipografia per a text. Gràcies a les boniques capitulars que posseeix podem usar-la també com a tipografia d'exhibició amb brillants resultats.
Solus
La tipografia Solus va ser dissenyada una vegada més per La Monotype Corporation i va ser una tipografia similar a la Perpetua. Moltes característiques d'aquest tipus són inspirades en l'estil Egipci, particularment en las serifs, encara que són menys profundes.
Golden Cockerel Roman
Basat en el disseny creat al 1929 per Eric Gill per la "Golden Cockerel Press" a Anglaterra, la família d'aquesta font inclusa la ITC Golden Cockerel Roman, ITC Golden Cockerel Italic, ITC Golden Cockerel Titling, i ITC Golden Cockerel Initials and Ornaments. La font titular, originalment el model en 24 punts i 36 punts del model idèntic, va requerir un apropament més considerat de mantenir la integritat total de la forma essencialment pura romana, en particular equilibrar i afegir suma riquesa al text clàssic i estils de demostració. Un problema igual era la creació de majúscules i el joc de caràcters complet en la forma cursiva, però no va ser problema per Eric Gill. L'estudi cuidadós d'altre tipus d'impremta de Eric Gill, projectes de lletrellat i gravats en fusta i pedra, van assegurar que les majúscules realment representarien la mestria de Gill amb les seves habilitats i proporcionarien el fet de la cursiva en la caixa baixa.
Joanna
La lletra tipogràfica Joanna ha sigut anomenada la font més atractiva de Eric Gill. El disseny va ser dibuixat per Gill i la seva primera impressió fos al 1931 per la fundició Caslon exclusivament per la companyia de impremta de Gill (Hague & Gill). Aquest tipus de font només es podia fer en dos tamanys i era accesible. El primer us de la font va ser en el propi relat de Eric Gill "Essay on Typography".
Referències
Bibliografies
- Speaight, Robert. The life of Eric Gill (en anglès). Londres: Methuen & Co., 1966. Ber-8-7500.
- Brewer, Roy. The man who loved letters (en anglès). Londres: Frederick Muller, 1973. Ber-8-7590.
- Gill, Eric. Autobiography (en anglès). 11a ed.. Ber-8-7484.
- Gill, Evan R. Biography of Eric Gill (en anglès). Londres: Cassell & Co., 1953. Ber-4-2514.
- Gill, Eric. Un ensayo sobre tipografía (en castellà). València: Campgràfic, 2004. Ber-8-10783. ISBN 8493344648.
Enllaços externs
- The Eric Gill Society (anglès)
- Unos tipos duros (castellà)
- Algunes escultures d'Eric Gill (castellà)