Metionina: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
biosintesi
aliments
Línia 19: Línia 19:
En canvi, les plantes i els microorganismes, són capaces de fer-ho mitjançant una via que utilitza l'[[àcid aspàrtic]] i la [[cisteïna]].
En canvi, les plantes i els microorganismes, són capaces de fer-ho mitjançant una via que utilitza l'[[àcid aspàrtic]] i la [[cisteïna]].


El procés s'inicia amb l'àcid aspàrtic, el qual es redueix a [[homoserina]] (molècula vital en la formació de la [[treonina]]). La homoserina es torna activa mitjançant una molècula de fosfat. El grup hidroxil és substituït per una cisteïna o un derivat de la metionina, de manera que permet que s'hi uneixi la molècula de sofre. Per últim, la molècula passa per un procés de [[metilació]], s'introdueixen un parell de grups metilens (-CH3) contigus.{{aminoàcids}}
El procés s'inicia amb l'àcid aspàrtic, el qual es redueix a [[homoserina]] (molècula vital en la formació de la [[treonina]]). La homoserina es torna activa mitjançant una molècula de fosfat. El grup hidroxil és substituït per una cisteïna o un derivat de la metionina, de manera que permet que s'hi uneixi la molècula de sofre. Per últim, la molècula passa per un procés de [[metilació]], s'introdueixen un parell de grups metilens (-CH3) contigus.

== Aliments d'on podem obtenir metionina ==
La metionina és un aminoàcid que està implicat en la producció de molècules essencials al nostre organisme, raó per la qual a vegades es recomana incrementar la seva ingesta.

Gairebé tots els aliments que contenen proteïnes, aporten una part de metionina. Els ous, el peix i algun tipus de carn contenen altes quantitats d'aquest aminoàcid.

S'estima que al voltant del 8% dels aminoàcids dels ous blancs contenen sofre<ref>{{Ref-publicació|article=Are we getting enough sulfur in our diet?|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2198910/|publicació=Nutrition & Metabolism|data=2007-11-06|issn=1743-7075|pmc=2198910|pmid=17986345|pàgines=24|volum=4|doi=10.1186/1743-7075-4-24|nom=Marcel E|cognom=Nimni|nom2=Bo|cognom2=Han|nom3=Fabiola|cognom3=Cordoba}}</ref> (cisteïna o metionina).

A la carn, es troben al voltant d'un 5% i d'un 4% als productes làctics. Les proteïnes vegetals són les que menys quantitat de metionina aporten. Tot i així, es va estudiar la concentració de metionina en sang d'individus que seguien dietes diferents i els resultats van ser sorprenents. Un grup seguia una dieta abundant en proteïnes (6.8 grams de metionina al dia) i un altre seguia una dieta vegetariana (3.0 grams de metionina al dia). Malgrat la ingesta baixa dels vegetarians, es va provar que tenien concentracions en sang més elevades que aquells que ingerien carn i peix. Aquest estudi<ref>{{Ref-publicació|article=Plasma concentrations and intakes of amino acids in male meat-eaters, fish-eaters, vegetarians and vegans: a cross-sectional analysis in the EPIC-Oxford cohort|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4705437/|publicació=European Journal of Clinical Nutrition|data=2016-03|issn=0954-3007|pmc=4705437|pmid=26395436|pàgines=306–312|volum=70|exemplar=3|doi=10.1038/ejcn.2015.144|nom=J A|cognom=Schmidt|nom2=S|cognom2=Rinaldi|nom3=A|cognom3=Scalbert|nom4=P|cognom4=Ferrari|nom5=D|cognom5=Achaintre}}</ref> va portar a la conclusió de que no hi ha una relació directa entre el contingut dietètic de la metionina i la seva concentració en sang.{{aminoàcids}}


{{commonscat}}
{{commonscat}}

Revisió del 18:23, 24 oct 2019

Fitxer:Metionina 2D.png
Estructura de la metionina en 2D

La metionina, de símbol químic Met o M i de fórmula C5H11NO2S, és un dels aminoàcids transcripcionals que conformen les proteïnes dels éssers vius. És un aminoàcid essencial, el que implica que els humans no podem sintetitzar-la. per tant, l'hem d'incorporar al nostre organisme a través de la dieta.

Pertany al grup dels aminoàcids hidrofòbics alifàtics i juntament amb la cisteïna és l'únic aminoàcid que conté sofre al radical. Aquest sofre li aporta moltes de les seves principals característiques.

Al codi genètic, la metionina és codificada pel triplet AUG, que és el codó d'inici (start) de la traducció genètica de l'ARNm, de manera que aquest aminoàcid sempre és el primer a l'extrem N terminal de la proteïna, que és on comença la seva síntesi, tot i que normalment és eliminada.

Visualment és una pols blanca i cristal·lina. Té un punt de fusió elevat: 281-283 Cº i un punt isoelèctric de 5,74.

Infotaula de compost químicMetionina
Substància químicagrup d'estereoisòmers Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular149,05105 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₅H₁₁NO₂S Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CSCCC(C(=O)O)N Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,34 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
PKa2,29 Modifica el valor a Wikidata

Estructura

Estructura de la metionina amb les parts indicades

La metionina i la cisteïna són els únics aminoàcids que contenen sofre. Aquesta primera es conforma per un grup amino unit a un hidrogen (NH2), un grup carboxil (COOH) i una cadena lateral (C2H7S) unida al carboni central.

És una molècula lineal i presenta isomeria òptica degut a que té un carboni asimètric. És a dir, podem trobar l'isòmer L-metionina, l'isòmer D-metionina i la mescla racèmica D-L metionina (es produeix a escala industrial mitjançant la síntesi química).

Es tracta d'un aminoàcid tioèter perquè té un pont de sofre entre dues cadenes carbonades i també és hidròfob, el que implica que estigui situat dins el grup dels aminoàcids apolars. Com a conseqüència, té un alt grau d'impermeabilitat.

Biosíntesi a plantes o altres organismes

Els humans no som capaços de sintetitzar metionina, per això es considera un aminoàcid essencial.

En canvi, les plantes i els microorganismes, són capaces de fer-ho mitjançant una via que utilitza l'àcid aspàrtic i la cisteïna.

El procés s'inicia amb l'àcid aspàrtic, el qual es redueix a homoserina (molècula vital en la formació de la treonina). La homoserina es torna activa mitjançant una molècula de fosfat. El grup hidroxil és substituït per una cisteïna o un derivat de la metionina, de manera que permet que s'hi uneixi la molècula de sofre. Per últim, la molècula passa per un procés de metilació, s'introdueixen un parell de grups metilens (-CH3) contigus.

Aliments d'on podem obtenir metionina

La metionina és un aminoàcid que està implicat en la producció de molècules essencials al nostre organisme, raó per la qual a vegades es recomana incrementar la seva ingesta.

Gairebé tots els aliments que contenen proteïnes, aporten una part de metionina. Els ous, el peix i algun tipus de carn contenen altes quantitats d'aquest aminoàcid.

S'estima que al voltant del 8% dels aminoàcids dels ous blancs contenen sofre[1] (cisteïna o metionina).

A la carn, es troben al voltant d'un 5% i d'un 4% als productes làctics. Les proteïnes vegetals són les que menys quantitat de metionina aporten. Tot i així, es va estudiar la concentració de metionina en sang d'individus que seguien dietes diferents i els resultats van ser sorprenents. Un grup seguia una dieta abundant en proteïnes (6.8 grams de metionina al dia) i un altre seguia una dieta vegetariana (3.0 grams de metionina al dia). Malgrat la ingesta baixa dels vegetarians, es va provar que tenien concentracions en sang més elevades que aquells que ingerien carn i peix. Aquest estudi[2] va portar a la conclusió de que no hi ha una relació directa entre el contingut dietètic de la metionina i la seva concentració en sang.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metionina
  1. Nimni, Marcel E; Han, Bo; Cordoba, Fabiola «Are we getting enough sulfur in our diet?». Nutrition & Metabolism, 4, 06-11-2007, pàg. 24. DOI: 10.1186/1743-7075-4-24. ISSN: 1743-7075. PMC: 2198910. PMID: 17986345.
  2. Schmidt, J A; Rinaldi, S; Scalbert, A; Ferrari, P; Achaintre, D «Plasma concentrations and intakes of amino acids in male meat-eaters, fish-eaters, vegetarians and vegans: a cross-sectional analysis in the EPIC-Oxford cohort». European Journal of Clinical Nutrition, 70, 3, 2016-03, pàg. 306–312. DOI: 10.1038/ejcn.2015.144. ISSN: 0954-3007. PMC: 4705437. PMID: 26395436.