Ànec cullerot comú

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ànec cullerot)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaÀnec cullerot comú
Anas clypeata
Northern Shoveler Anas clypeata.jpg
Exemplar mascle.
Northern Shoveler (Female).jpg
Exemplar femella.
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Anseriformes
Família Anatidae
Gènere Anas
Espècie Anas clypeata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims Spatula clypeata
Distribució
Anas clypeata dis.PNG
Distribució europea de l'ànec cullerot: verd clar (sols a l'estiu), blau (només a l'hivern) i verd fosc (tot l'any).
Modifica dades a Wikidata
Exemplar femella fotografiat a Calcuta (Bengala occidental, Índia)
Ànec cullerot en vol fotografiat a Alemanya

L'ànec cullerot, cullerot o bec d'espàtula (Anas clypeata) és un ànec de superfície que es distingeix pel gran bec eixamplat a l'extrem en forma de cullera. Modernament ha estat inclòs en el gènere Spatula com a (S. clypeata).

Morfologia[modifica]

  • Fa 51 cm de llargària.
  • Pesa entre 460 i 850 g.
  • El mascle té el cap verd brillant, el pit blanc, el bec negre i l'abdomen castany.
  • La femella es distingeix per tindre dues plomes blavoses a les ales.
  • Bec ample i desmesurat, amb laminetes molt desenvolupades que fa servir com a sedàs per a retindre la matèria animal i vegetal.
  • El mirall és verd flanquejat de blanc i la part mitjana anterior de les ales ostenta un bonic color blau cel.

Reproducció[modifica]

Nia en pocs llocs i de manera irregular (a la primavera i a l'estiu, pràcticament només es troba als deltes de l'Ebre i del Llobregat). Cerca llacunes d'aigua dolça o llacunes litorals per fer-hi el niu, cosa que té lloc a l'abril-maig. Seguidament, hi pondrà 8-12 ous que la femella haurà de covar al llarg de 24 dies. Els petits seran alimentats per la femella i, com passa en totes les espècies d'ànecs, són molt precoços i volen al cap de 40 dies.[1]

Alimentació[modifica]

El règim alimentari és variat, amb un ample component d'aliment d'origen animal. Molts autors el consideren un zooplantòfag que s'alimenta de puces d'aigua, caragolets i d'altres crustacis, bé que a l'hivern consumeix una bona quantitat d'arròs.[2]

Hàbitat[modifica]

Ocupa zones d'aigües lliures, arrossars sense rostolls, i té tirada cap a les aigües dolces, malgrat que també pot estar en aigües salabroses i, fins i tot, salades.

Distribució geogràfica[modifica]

Nia als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l'Àfrica, a l'Amèrica del Sud, a Oceania i a l'Àsia del Sud. Hom el troba a l'hivern també als Països Catalans (aiguamolls de l'Empordà, delta del Llobregat, Albufera de València, El Fondo, la llacuna d'Almenara i el delta de l'Ebre).

Sol arribar als Països Catalans el mes d'agost i l'increment d'exemplars continua fins al novembre, i se'n va a partir de mitjan gener.

Costums[modifica]

Fruit de la necessitat d'haver d'anar constantment amb el bec enfonsat a l'aigua llotosa, és la posició que sovint adopta, una mica inclinat endavant. Per això mateix, són un xic malaptes a terra. Quan estan sobre l'aigua, la seua silueta els fa inconfusibles, ja que tenen el bec apuntant cap avall.

No és tan gregari com altres ànecs i forma estols petits.

Referències[modifica]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 28-29. ISBN 84-315-0434-X.
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 90-91. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica]