Ànec cullerot comú

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ànec cullerot)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaÀnec cullerot comú
Anas clypeata
Northern Shoveler Anas clypeata.jpg
Exemplar mascle.
Northern Shoveler (Female).jpg
Exemplar femella.
Estat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereAnas
Espècie Anas clypeata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims Spatula clypeata
Distribució
Anas clypeata dis.PNG
Distribució europea de l'ànec cullerot: verd clar (sols a l'estiu), blau (només a l'hivern) i verd fosc (tot l'any).
Modifica dades a Wikidata
Exemplar femella fotografiat a Calcuta (Bengala occidental, Índia)
Ànec cullerot en vol fotografiat a Alemanya

L'ànec cullerot, cullerot o bec d'espàtula (Anas clypeata) és un ànec de superfície que es distingeix pel gran bec eixamplat a l'extrem en forma de cullera. Modernament ha estat inclòs en el gènere Spatula com a (S. clypeata).

Morfologia[modifica]

  • Fa 51 cm de llargària.
  • Pesa entre 460 i 850 g.
  • El mascle té el cap verd brillant, el pit blanc, el bec negre i l'abdomen castany.
  • La femella es distingeix per tindre dues plomes blavoses a les ales.
  • Bec ample i desmesurat, amb laminetes molt desenvolupades que fa servir com a sedàs per a retindre la matèria animal i vegetal.
  • El mirall és verd flanquejat de blanc i la part mitjana anterior de les ales ostenta un bonic color blau cel.

Reproducció[modifica]

Nia en pocs llocs i de manera irregular (a la primavera i a l'estiu, pràcticament només es troba als deltes de l'Ebre i del Llobregat). Cerca llacunes d'aigua dolça o llacunes litorals per fer-hi el niu, cosa que té lloc a l'abril-maig. Seguidament, hi pondrà 8-12 ous que la femella haurà de covar al llarg de 24 dies. Els petits seran alimentats per la femella i, com passa en totes les espècies d'ànecs, són molt precoços i volen al cap de 40 dies.[1]

Alimentació[modifica]

El règim alimentari és variat, amb un ample component d'aliment d'origen animal. Molts autors el consideren un zooplantòfag que s'alimenta de puces d'aigua, caragolets i d'altres crustacis, bé que a l'hivern consumeix una bona quantitat d'arròs.[2]

Hàbitat[modifica]

Ocupa zones d'aigües lliures, arrossars sense rostolls, i té tirada cap a les aigües dolces, malgrat que també pot estar en aigües salabroses i, fins i tot, salades.

Distribució geogràfica[modifica]

Nia als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l'Àfrica, a l'Amèrica del Sud, a Oceania i a l'Àsia del Sud. Hom el troba a l'hivern també als Països Catalans (aiguamolls de l'Empordà, delta del Llobregat, Albufera de València, El Fondo, la llacuna d'Almenara i el delta de l'Ebre).

Sol arribar als Països Catalans el mes d'agost i l'increment d'exemplars continua fins al novembre, i se'n va a partir de mitjan gener.

Costums[modifica]

Fruit de la necessitat d'haver d'anar constantment amb el bec enfonsat a l'aigua llotosa, és la posició que sovint adopta, una mica inclinat endavant. Per això mateix, són un xic malaptes a terra. Quan estan sobre l'aigua, la seua silueta els fa inconfusibles, ja que tenen el bec apuntant cap avall.

No és tan gregari com altres ànecs i forma estols petits.

Referències[modifica]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 28-29. ISBN 84-315-0434-X.
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 90-91. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica]