Àngel Planells i Cruañas

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Àngel Planells)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaÀngel Planells i Cruañas
Dades biogràfiques
Naixement 2 de desembre de 1901
Cadaqués
Mort 23 de juliol de 1989 (87 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Pintor
Modifica dades a Wikidata

Àngel Planells i Cruañas (Cadaqués, 2 de desembre de 1901Barcelona, 23 de juliol de 1989) va ser un pintor vinculat a l'avantguarda catalana i al surrealisme.[1]

Biografia[modifica]

Nascut a Cadaqués, on coneixeria artistes com Eliseu Meifrèn i Joan Roig i Soler, que eren amics del seu pare, i més tard a Salvador Dalí. L'any 1918 va estudiar pintura, litografia i gravat a Barcelona, però va haver de tornar a Cadaqués per problemes econòmics. El 1928 va començar a publicar poemes surrealistes i crítiques de pintura a la revista Sol Ixent, de Cadaqués, sota la influència de Josep Vicenç Foix.

Entre 1928 i 1929, Planells va participar en les seves primeres exposicions col·lectives a les Galeries Dalmau de Barcelona i a la dels Amics de les Arts de Girona, entre d'altres, i va conèixer René Magritte, que havia viatjat a Cadaqués amb altres surrealistes. El 1930, va tenir la seva primera exposició individual, a les Galeries Dalmau, a propòsit de la qual Sebastià Gasch va publicar la primera crítica de l'obra de Planells.[2]

El 1936, Planells va formar part del grup Logicofobista, juntament amb els artistes Artur Carbonell i Carbonell, Leandre Cristòfol i Peralba, Àngel Ferrant, Esteve Francés, A. Gamboa-Rothwoss, A. G. Lamolla, Ramon Marinello, Joan Massanet, Maruja Mallo, Jaume Sans, Nàdia Sokalova, Remedios Varo i Joan Ismael, i el teòric i crític d'art Magí Cassanyes. La primera exposició “Logicofobista” va tenir lloc a les Galeries Catalònia.[3] Aquell mateix any, tres obres de Planells van formar part de la primera exposició internacional del surrealisme, celebrada a les New Burlington Galleries de Londres. Planells havia començat a treballar com a professor de l'Escola d'Arts i Oficis de Blanes, on vivia des de 1929.

Després de la Guerra Civil espanyola, Planells va abandonar el seu compromís amb el surrealisme per a dedicar-se a pintar paisatges, marines i bodegons, i no va retornar a l'estil surrealista fins al 1974, gràcies al galerista francès René Metras.

Referències[modifica]

  1. AADD. Surrealisme a Catalunya, 1924-1936 : de l'amic de les arts al logicofobisme. (paper). Servei d'Arts Plàstiques de la Direcció General del Patrimoni Artístic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Polígrafa, 1988. ISBN 8434305399 [Consulta: 20 desembre 2016]. 
  2. Bota-Gibert, Josep «Sebastià Gasch en la recepció d'Àngel Planells». Miscel·lània Albert Hauf 1. Estudis de Llengua i Literatura Catalana, LXII.. Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Barcelona], 2011, pàg. 171-194.
  3. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 219. ISBN 84-95554-27-5. 

Enllaços externs[modifica]