Òpera xinesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el gènere artístic xinès. Si cerqueu altres significats, vegeu «Òpera (desambiguació)».


L'òpera xinesa és una forma de drama a la Xina. Es practica des de la dinastia Tang, amb l'emperador Xuanzong (712-755), que va fundar el "Jardí de peres" (梨园), la primera companyia d'òpera que es coneix a la Xina.

La companyia estava gairebé exclusivament al servei dels emperadors. En l'actualitat, les professions relacionades amb l'òpera són encara anomenades disciplines del jardí de les peres (梨园 子弟). Durant la dinastia Yuan (1279-1368), es van introduir en l'òpera varietats com el Zaju (杂剧), amb actuacions basades en esquemes de rima i innovacions, com la introducció de papers especialitzats, com Dan (旦, femení), Sheng (生, masculí) i Chou (丑, pallasso). Actualment, hi ha més de 300 varietats d'òpera xinesa, la més coneguda és l'Òpera de Beijing, que va prendre la seva forma actual a mitjan segle XIX i va ser extremadament popular durant la dinastia Qing (1644-1911).

En l'òpera de Beijing, les cordes tradicionals de la Xina i els instruments de percussió proveeixen un acompanyament rítmic a l'actuació. La representació es basa en il·lusions, gestos i altres moviments de coreografia, que expressen accions com ara muntar un cavall, remar en un bot o obrir una porta. El diàleg parlat pot ser un text recitat, emprat pels personatges seriosos de la trama, o un text col·loquial, emprat per dones i pallassos. Els papers estan estrictament definits. Els maquillatges elaborats permeten distingir el personatge que s'hi està representant. El repertori tradicional de l'òpera de Beijing inclou més de 1.000 peces, la majoria provinents de relats històrics sobre enfrontaments polítics i militars.

Representació d'una òpera en Chengdu.

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

En el teatre tradicional xinès, no es realitzaven representacions en xinès vernacle i, a més, totes eren cantades. A principis del segle XX, els estudiosos van començar a experimentar amb un model de representació semblant a l'occidental. Després del Moviment del Quatre de maig de 1919, es van dur a terme nombroses representacions de teatre occidental a la Xina i els escriptors xinesos van començar a imitar-ne l'estil. Potser el més destacat d'aquests dramaturgs fou Cao Yu. Les seves principals obres, La tempesta, L'alba, La selva i L'home de Beijing, es van convertir en un èxit per tot el país.

L'òpera en la República Popular[modifica | modifica el codi]

En els inicis de la República Popular, es va promocionar el desenvolupament de l'òpera de Beijing; es van escriure nombroses obres, tant de temàtica històrica com d'altres de més modernes. Les òperes clàssiques es van continuar representant. Com una forma d'art popular, l'òpera va ser una de les arts que va reflectir els canvis en la política xinesa. A mitjan dècada de 1950, va ser una de les beneficiades en la campanya de les cent flors. Durant la revolució cultural, la majoria de les companyies d'òpera es van dissoldre, els actors i autors van ser perseguits i totes les òperes, amb excepció de les vuit "òperes model", aprovades per Jiang Qing, van ser prohibides. Les representacions d'estil occidental es van qualificar de "drames mortals" i d'"herbes verinoses", i tampoc es van permetre. Després de la caiguda de la Banda dels quatre el 1976, l'òpera de Beijing va viure una recuperació i es va convertir en un entreteniment popular, tant en els teatres com en la televisió.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]