Gest

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Persones demanant permís i donant torn de paraula amb gestos

Un gest és un moviment d'una certa part del cos amb intenció comunicativa, és a dir, amb un significat, sigui conscient o inconscient. És un component essencial de la comunicació no verbal i el codi de les llengües de signes. El sentit de cada gest està condicionat culturalment, com per exemple sacsejar el cap verticalment, que pot indicar afirmació o negació segons la comunitat.

El gest pot complementar l'enunciat verbal o pot ser un acte comunicatiu per si mateix. D'altra banda, als gestos emblemàtics o emblemes (com portar-se un dit al cap per a dir que algú està boig, acostar-se el polze a la boca per indicar el fet de veure, etc.) no els calen paraules i s'integren a la comunicació parlada.[1]

Però ja abans de comunicar-se mitjançant el llenguatge oral, a totes les cultures, i també els nens petits, utilitzen el llenguatge gestual. A totes les cultures també s'ha desenvolupat la dansa, que, com les altres arts escèniques, és un procés creatiu i artístic que utilitza com essència el llenguatge gestual -el gest i l'acció creativa- del cos. L'educació de l'expressió gestual, que en nens es pot fer per mitjà de jocs, no només forma part de l'educació física sinó que té un important paper en la construcció de la identitat i de l'autonomia personal.[2][3]

Dixi d'espai[modifica | modifica el codi]

Dirigint avions amb gestos

El gest és un tipus de díctic d'espai. Els díctics d'espai es refereixen al món i pertanyen al tipus de referència cap a dins o cap a fora del text. Dintre de la dixi cap a fora del text es poden distingir quatre tipus de díctics: la gestual, la simbòlica i la que és alhora d'espai i temps, encara que també n'hi pot haver d'altres.

Els díctics gestuals són els que poden anar acompanyats de text i se solen produir en converses cara a cara, atès que només es poden comprendre si les persones que emeten i reben la comunicació poden veure's i, si de cas, veure també les coses que assenyalen, per exemple. Un cas particular són els vídeos i conferències que fan referència a imatges, per exemple un mapa.

Llista dels gestos més comuns[modifica | modifica el codi]

El gest de les mans del Papa és típic dels presidents elegits per a mostrar que tenen el poder. El cap de l'oposició en canvi sol assenyalar amb el dit.
Brindis
Salutació en un espectacle
  • Ha sortit bé (Ok) = es forma amb el polze i l'índex un zero i els altres dits s'aixequen, indica acord, el nom ve d'una expressió bèl·lica anglesa que significa "zero morts"
  • Puny tancat i aixecat = indica força, crida a la rebel·lió i afinitat al socialisme
  • Dits (en)creuats = passar el dit mitjà per sobre de l'índex vol conjurar la sort
  • Fes-te fotre = s'aixeca el dit del mig i la resta s'abaixen, o fent la botifarra plegant l'avantbraç tot encreuant l'altre, una o diverses vegades. És un gest vulgar.
  • Pistola = es posa l'índex horitzontal i el polze aixecat imitant la forma d'una arma, vol dir intenció agressiva (sovint en to humorístic) o, apuntant cap al propi cap, desbordament (suïcidi figurat)
  • Tocament, estreta, serrada o encaixada de mans = es col·loca la mà dins la d'un altra persona que subjecta els dits com a salutació
  • Polze amunt per a fer autoestop = per a indicar que es vol que un conductor agafi l'autoestopista, aquest amb el puny tancat treu el polze (i el pot moure cap endavant i endarrere)
  • Mà alçada = el braç forma un angle de 45° graus respecte al cos i la mà es posa recta en línia recta amb el braç, és una salutació feixista i militar popularitzada pel nazisme (es feia al crit de Heil Hitler! -Salut, Hitler!-)
  • Banyes = gest que consisteix a aixecar el polze, l'índex i el dit petit, amb diversos significats (des d'infidelitat fins a ser seguidor de heavy metal o satanista)
  • Mà aixecada o braç aixecat, alçat o llevat = es posa el braç aixecat paral·lel al cos amb l'índex estès, és un gest propi de l'escola que serveix per a demanar la paraula a l'aula
  • Salutació militar = es col·loca la mà tancada formant una recta al front
  • Polze aixecat = indica aprovació, al contrari que abaixar-lo (també s'usa per parlar de victòries o desfetes esportives)
  • Signe de la victòria = aixecant els dits índex i mig es vol comunicar triomf o alegria per una reeixida personal
  • Aplaudiment = es fan sonar els palmells de les mans un contra l'altre per a expressar aprovació, especialment després d'un discurs o actuació
  • Inclinació = s'inclina el cos cap avall fent una reverència o signe de respecte
  • Assentiment = moure el cap amunt i avall indica assentiment a Occident, mentre que fer-ho lateralment indica negació; aquests gestos tenen sentit oposat en altres cultures (com a Bulgària).
  • Ajuntar les mans = acostar els palmells de les mans és un signe típic de pregària en diverses comunitats
  • Namasté = ajuntar els palmells amb els colzes flexionats i fer una lleugera inclinació del cos és una salutació oriental que mostra respecte
  • Agenollar-se = posar els genolls a terra indica adoració cap al sobirà o la divinitat, és un signe d'humilitat
  • Silenci = col·locar el dit índex a sobre els llavis serveix per a demanar silenci
  • Temps = posar una mà allargada sobre l'altra formant una lletra T a un partit demana un temps mort per a parlar amb l'equip, pot usar-se per a demanar una pausa a la conversa
  • Treure o tirar la llengua o fer llengotes = gest que indica burla, de caràcter infantil
  • Boig = Fer girar l'índex sobre el front vol dir que es considera que algú té problemes de salut mental (humorísticament) o que el que es diu és forassenyat
  • Atenció = Quan una persona fa sonar el dit mitjà amb el dit polze fent un moviment ràpid vol dir que demana atenció o que ha tingut una pensada
  • Arrufar el nas = acció que indica que una cosa desagrada o que hom hi està en contra.
  • Alçar les celles = denota estranyesa.
  • Arrugar o arrufar les celles = ho fem quan estem molestos o preocupats.
  • Arronsar les espatlles o alçar el muscle = vol dir entornar-les, acostar-les al coll per a indicar que ens és igual quelcom o que no sabem una cosa.
  • Mossegar-se llavi de baix = indica excitació o reflexió.
  • Traure o treure la punta de la llengua = es fa quan hom mira de concentrar-se

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Marcel Jousse, Antropologia del gest (castellà) (anglès) (italià)
  • Diversos autors, La representació teatral, Editorial UOC, 2011. ISBN 9788497883115 (català)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lluís Payrató, Pragmàtica, discurs i llengua oral, Editorial UOC, 2010. ISBN 9788497889094 (català)
  2. Marta Castañer Balcells, La dansa contemporània és..., Universitat de Lleida. ISBN 9788484095361 (català)
  3. Educació Infantil, editorial MAD Eduforma, 2006. ISBN 9788466563895(català)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gest Modifica l'enllaç a Wikidata