Quatre Columnes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de: 81.34.56.205 (discussió) fins l'última edició de: Kippelboy
Línia 17: Línia 17:
La seva [[dictadura de Primo de Rivera|dictadura]] fou molt agressiva vers el [[catalanisme]], fins i tot va arribar a modificar els noms de molts pobles, [[castellà|castellanitzant-los]], i va arrencar els cartells dels carrers escrits en [[català]].<ref name="Solà">{{cite book|author=Lluís Duràn Solà|title=Breu història del catalanisme, I. Del segle XIX a la Dictadura de Primo de Rivera|url=http://books.google.com/books?id=PIOZwoTKg_YC&pg=PA197|accessdate=6 November 2010|date=9?|publisher=L'Abadia de Montserrat|isbn=9788498831740|pages=197–}}</ref> Pel mateix motiu la dictadura va anomenar finalment [[Poble Espanyol]] al complex que s'havia de dir ''Iberona'', en homenatge als [[Ibers]], primers pobladors de les terres catalanes, i va anomenar així la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)|Plaça d'Espanya]], col·locant dues [[torre]]s [[Venècia|venecianes]].
La seva [[dictadura de Primo de Rivera|dictadura]] fou molt agressiva vers el [[catalanisme]], fins i tot va arribar a modificar els noms de molts pobles, [[castellà|castellanitzant-los]], i va arrencar els cartells dels carrers escrits en [[català]].<ref name="Solà">{{cite book|author=Lluís Duràn Solà|title=Breu història del catalanisme, I. Del segle XIX a la Dictadura de Primo de Rivera|url=http://books.google.com/books?id=PIOZwoTKg_YC&pg=PA197|accessdate=6 November 2010|date=9?|publisher=L'Abadia de Montserrat|isbn=9788498831740|pages=197–}}</ref> Pel mateix motiu la dictadura va anomenar finalment [[Poble Espanyol]] al complex que s'havia de dir ''Iberona'', en homenatge als [[Ibers]], primers pobladors de les terres catalanes, i va anomenar així la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)|Plaça d'Espanya]], col·locant dues [[torre]]s [[Venècia|venecianes]].


Amb el temps, [[Franco]] fins i tot va arribar a inhabilitar a [[Puig i Cadafalch]] com a arquitecte.<ref>[[Tv3]], ''[http://www.youtube.com/watch?v=1JLLQompTUk 4 Columnes de Puig i Cadafalch. Telenotícies]'' Consulta 06/11/2010</ref>
Amb el temps, el dictador feixista [[Francisco Franco]] seguint amb el projecte nacionalista espanyolitzador iniciat uns segles abans, fins i tot va arribar a inhabilitar a [[Puig i Cadafalch]] com a arquitecte.<ref>[[Tv3]], ''[http://www.youtube.com/watch?v=1JLLQompTUk 4 Columnes de Puig i Cadafalch. Telenotícies]'' Consulta 06/11/2010</ref>


== Reconstrucció ==
== Reconstrucció ==

Revisió del 10:03, 10 des 2010

Les Quatre Columnes, a Montjuïc (Barcelona)

Les Quatre columnes, també conegudes com les Columnes de Puig i Cadafalch, eren 4 columnes, amb capitells jònics, obra de l'arquitecte Puig i Cadafalch, aixecades l'any 1919 on actualment hi ha la font màgica de Carles Buïgas, a Barcelona. Simbolitzaven les quatre barres de la Senyera catalana i estaven destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme. Van ser enderrocades el 1928 durant la dictadura de Primo de Rivera, un any abans de l'inici de l'Exposició Universal de 1929. L'any 2010 han estat reconstruïdes, a pocs metres de distància del seu lloc original.

Construcció

Les columnes formaven part d'un projecte d'urbanització de la muntanya de Montjuïc que Puig i Cadafalch va presentar el 1915, amb l'objectiu de celebrar una exposició el 1917 centrada sobre el tema de l'electricitat i les indústries elèctriques. Volia presentar Barcelona al món com a capital del mediterrani i Catalunya com un país amb un govern modern, la Mancomunitat.[1]

Les columnes, situades a la plaça de les Belles Arts,[2] havien de representar a Catalunya, una columnata havia de representar l'herència grega i un edifici amb cúpula per homenatjar l'herència romana. El projecte global havia de tenir el seu moment àlgid en la futura Exposició Universal de 1929.[3]

Les columnes van ser dels primers elements a construir-se duran el procés d'urbanització de la muntanya. Es van construir amb maons arrebossats que imitaven la pedra i tenien 20 metres d'alçada i 2,5 metres de diàmetre. L'arquitecte tenia pensat coronar-les amb 4 figures representatives, quatre victòries alades, fet que no es va arribar a realitzar.

Enderrocament

Enderrocament de la darrera columna.

El pas del temps deixà obsolet l'objectiu de dedicar l'Exposició exclusivament a les Indústries Elèctriques, decidint-se el 1925 que es denominaria Exposició Internacional de Barcelona. El canvi d'objectiu féu que es reorganitzés l'Exposició dedicant-la a tres vessants: la indústria, els esports i l'art. En aquest nou període Puig i Cadafalch va ser relegat per les seves idees catalanistes i la seva vinculació amb la Mancomunitat, i l'organització recaigué en mans del marquès de Foronda, essent nomenat Pere Domènech i Roura director de les obres.[4]

Les columnes van ser enderrocades l'any 1928, poc abans d'una visita de Primo de Rivera a la ciutat, qui durant la seva dictadura va ordenar eliminar sistemàticament tots els símbols públics de catalanisme, per tal que no tinguessin el ressò mediàtic que podia donar l'Exposició Universal de 1929, que havia de tenir lloc a Montjuïc.

La seva dictadura fou molt agressiva vers el catalanisme, fins i tot va arribar a modificar els noms de molts pobles, castellanitzant-los, i va arrencar els cartells dels carrers escrits en català.[5] Pel mateix motiu la dictadura va anomenar finalment Poble Espanyol al complex que s'havia de dir Iberona, en homenatge als Ibers, primers pobladors de les terres catalanes, i va anomenar així la Plaça d'Espanya, col·locant dues torres venecianes.

Amb el temps, el dictador feixista Francisco Franco seguint amb el projecte nacionalista espanyolitzador iniciat uns segles abans, fins i tot va arribar a inhabilitar a Puig i Cadafalch com a arquitecte.[6]

Reconstrucció

La Font Màgica ocupa el lloc on inicialment es van construir les Quatre columnes

Amb el restabliment de la democràcia van sorgir diverses veus que proposaven reconstruir les columnes, i fins i tot l'Ajuntamebt de Barcelona va aprovar la restitució el 1994, però mai es va arribar a una acord sobre la seva ubicació més adequada.

L'any 2001, l'arquitecte Joaquim Espanyol va presentar un projecte de restitució de les 4 columnes, però el projecte fou declinat per la classe política.

Un any després, el 2002, la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals, representant a més de 60 associacions, va començar a demanar adhesions, signatures i suport per la seva reconstrucció.[7] Progressivament, diverses personalitats del món de la política i la cultura, com Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Ernest Benach, Gabriel Ferraté, Vicent Partal, Antoni Tàpies, Isabel-Clara Simó i Josep Maria Ainaud de Lasarte, entre d'altres, van donar suport a la iniciativa.

Entre 2005 i 2007 van produir diverses pronunciacions de diferents estaments públics, com quan el 9 de novembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució sobre la possible recuperació del monument, o quan un any després l'Ajuntament va pensar que 2007, 50è aniversari de la mort de Puig i Cadafalch, seria un bon any per reconstruir les columnes i es van iniciar converses entre Ferran Mascarell, llavors regidor de Cultura, i els responsables de la xarxa cívica.

Durant el 2007 l'Institut d'Estudis Catalans va organitzar l'exposició itinerant “Puig i Cadafalch arquitecte i polític i el monument de les quatre columnes de Montjuïc”, que es va poder veure, entre d'altres llocs, a l’Ateneu Barcelonès, a Mataró, Girona, la Bisbal d’Empordà i Les Borges Blanques.

El ple del 27 de juny de 2008 al Parlament de Catalunya va aprovar una proposició no de llei,[8] amb el suport de tots els partits polítics i presentada per ERC, per promoure la restitució de les Quatre Columnes, en homenatge als patriotes catalans. El 2009 es va presentar un projecte de construcció, ideat per l'equip d'arquitectes Rosselló-Sangenís seguint el projecte original de construcció de Puig i Cadafalch i alguns manuals de construcció clàssica.[9] Sapic és l'empresa executora del projecte.[10]

L'Ajuntament de Barcelona va presentar el projecte als mitjans de comunicació el 10 de novembre de 2009

Les obres de reconstrucció van començar durant el primer trimestre de 2010. Inicialment es va preveure inaugurar el monument per la diada de l'onze de setembre o per les festes de La Mercè, però les obres es van allargar.[11] Cada columna tindrà una alçada de 18,7 metres.[12] El dia 4 de novembre de 2010 es va enterrar una urna commemorativa a la base de les columnes, amb la documentació que s'havia generat per diverses entitats cíviques en el procés de reclamació de la reconstrucció de les columnes.

La reconstrucció, amb un pressupost de 2,5 milions d'euros, s'està realitzant amb anells de pedra artificial - una barreja de ciment, granit i marbre blanc- col·locats a pes amb una grua i entrellaçats mitjançant peces metàl·liques. [13] Tot i això, la seva construcció s'ha realitzat a la plaça del Marquès de Foronda, entre la Font Màgica i el Palau Nacional de Montjuïc, una mica més amunt del seu emplaçament original.[14]

Altres construccions

Les Columnes de la UAB, monument de la Universitat

El 1999 la Universitat Autònoma de Barcelona va aixecar quatre columnes al campus de Bellaterra en homenatge a les de Puig i Cadafalch. Són obra de l'escultor Andreu Alfaro.

Referències

  1. Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica. Jornadas Cientifiques. Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània. Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 176–. ISBN 9788472837027 [Consulta: 6 novembre 2010]. 
  2. Estanislau Roca. Montjuïc, la muntanya de la ciutat. Institut d'Estudis Catalans, 2000, p. 439–. ISBN 9788472834903 [Consulta: 6 novembre 2010]. 
  3. Tv3.cat,El retorn de les quatre columnes Consulta 06/11/2010
  4. Urrutia, p. 192.
  5. Lluís Duràn Solà. Breu història del catalanisme, I. Del segle XIX a la Dictadura de Primo de Rivera. L'Abadia de Montserrat, 9?, p. 197–. ISBN 9788498831740 [Consulta: 6 novembre 2010]. 
  6. Tv3, 4 Columnes de Puig i Cadafalch. Telenotícies Consulta 06/11/2010
  7. La Vanguardia, Empiezan las movilizaciones ciudadanas para reclamar la reubicación original de las columnas de Puig i Cadafalch 25 d'abril de 20007.
  8. Proposició no de llei sobre la recuperació del monument de les Quatre Columnes, de Puig i Cadafalch, a Barcelona Tram. 250-00702/07 PDF
  9. El País, Rebrotan las 'Quatre Columnes' Consulta 06/11/2010.
  10. LiniaSants,Les noves quatre columnes comencen a ser uan realitatConsulta 06/11/2010
  11. El Punt, Les columnes es podrien inaugurar l’Onze de Setembre 11/11/09. Consulta 06 de novembre de 2010
  12. Avui, Montjuïc lluirà nova imatge al desembre amb les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch Consulta 06/11/2010
  13. El Punt, Les Quatre Columnes es comencen a albirar sobre les fonts de Montjuïc Consulta 06/11/2010
  14. 3cat24.cat, Montjuïc recuperarà al desembre les quatre columnes d'homenatge a la senyera Consulta dia 06/11/2010

Bibliografia

Enllaços externs