Acetilè
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Substància química | compost químic i alquí  |
|---|---|
| Massa molecular | 26,016 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₂H₂ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,0896 g/L |
| PKa | 25 |
| Solubilitat | 2 g/100 g (aigua, 20 °C) |
| Punt de fusió | −80,8 °C |
| Punt d'ebullició | −83,6 °C |
| Temperatura de sublimació | −84 °C |
| Entalpia estàndard de formació | −227,4 kJ/mol |
| Entalpia de combustió | 1.302 kJ/mol |
| Pressió de vapor | 44,2 atm (a 20 °C) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 2,5 vol% |
| Límit superior d'explosivitat | 100 vol% |
| Dosi letal mínima | 500.000 ppm (ésser humà, inhalació, 5 min) 900.000 ppm (rata de laboratori, inhalació, 2 h) |
| Dosi letal mediana | 850.000 ppm (gos, inhalació) |
| Temperatura d'autoignició | 305 °C |
| Límit d'exposició sostre | 2.662 mg/m³ (cap valor) |
 4
1
3
| |
| Altres | |
| gas inflamable | |
L'acetilè, o etí, és l'alquí més senzill. És un gas altament inflamable, una mica més lleuger que l'aire, incolor i posseeix una olor característica d'all. El principal ús de l'acetilè es realitza en el tall i la soldadura de metalls en combustió amb l'oxigen.
Obtenció[modifica]
En petroquímica s'obté l'acetilè a través de quenching (refredament ràpid) d'una flama de gas natural o de fraccions volàtils del petroli amb olis d'alt punt d'ebullició. El gas és utilitzat directament a planta com a producte de partida en síntesi. Un procés alternatiu de síntesi, més apte pel laboratori, és la reacció de l'aigua amb el carbur de calci (CaC2); formant hidròxid de calci i acetilè, el gas format en aquesta reacció normalment té una olor característica d'all deguda a la fosfina formada a partir del fosfur de calci present como impuresa:
CaC2 + 2H2O → Ca(OH)2 + C2H2
Combustió[modifica]
Completa[modifica]
Incompleta[modifica]
Reduïda[modifica]
Característiques[modifica]
La descomposició de l'acetilè és una reacció exotèrmica. Té un poder calorífic de 12.000 kcal/kg. La seva síntesi normalment necessita elevades temperatures durant alguna de les seves etapes o que se li proporcioni energia química d'alguna altra manera.
L'acetilè és un gas explosiu si el seu contingut a l'aire està comprès entre el 2 i el 82%. També explota si es comprimeix sol, sense ser dissolt en cap altra substància; per tant, per guardar-lo es dissol en acetona, un dissolvent líquid que l'estabilitza.
Aplicacions[modifica]
Primers usos (s. XX)[modifica]
A principis del segle xx, l'acetilè tenia múltiples aplicacions degut a la fermesa de la seva llum, la seva potència calorífica, la seva facilitat d'obtenció i el seu baix cost. Els aparells generadors també s'havien perfeccionat, i quasi tots ells utilitzaven el sistema en què l'aigua cau sobre el carbur, de manera graduada de manera que, a través de diversos jocs de vàlvules, palanques i contrapesos, es pugui intentar evitar la sobreproducció del gas que danyava als aparells anteriors.
L'acetilè s'utilitzava en generadors, en làmpades de mineria o en els bufador oxiacetilènic utilitzat per la soldadura autògena produint temperatures de fins a 3000 °C, l'enllumenat de projectors per a la marina i cinematògrafs. La majoria dels automòbils utilitzaven també a principis del segle fars amb aparells autogeneradors d'acetilè. Arribant a construir diversos aparells de salvament com cinturons, armilles, boies... en l'interior del qual i en un depòsit ad hoc portaven una dosis de carbur de calci disposat de manera que al posar-se el carbur en contacte amb l'aigua es produïa el gas acetilè.
Actualitat[modifica]
L'acetilè s'utilitza com a font d'il·luminació i de calor. A la vida diària l'acetilè és conegut com a gas utilitzat en equips de soldadura a causa de les elevades temperatures (fins a 3000 °C) a les quals arriben les mescles d'acetilè i oxigen durant la seva combustió. L'acetilè és, a més, un producte d'inicial important a la indústria química. Fins a la segona guerra mundial, una bona part dels processos de síntesi utilitzaven l'acetilè com a element important. Avui en dia, perd cada vegada més importància a causa dels elevats costos energètics de la seva generació. Dissolvents com el tricloretilè, el tetracloretà, productes de base com viniléters i vinilésters i alguns carbocíclics (síntesi segons Reppe) s'obtenen a partir de l'acetilè. També s'utilitza especialment en la fabricació del cloretilè ( o clorur de vinil) per a plàstics, de l'etanal (acetaldehid) i dels neoprens del cautxú sintètic.
Transport[modifica]
L'acetilè es transporta en cilindres d'acer, dissolt en acetona a una pressió de 15 atmosferes. Cal prendre aquestes precaucions en envasar perquè el gas sol, sotmès a pressions superiors a 2 atm, tendeix a esclatar violentament.
Perills[modifica]
Aquest gas pot causar vertigen, embotiment, mal de cap o asfíxia, si és inhalat.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acetilè |