Fosfà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Fosfina)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicFosfà
Substància compost químic i gas inflamable
Massa molecular 33,997 uma
Estructura química
Fórmula química H₃P
Monophosphan.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Punt de fusió -209 °F
Punt d'ebullició -126 °F
Entalpia estàndard de formació 5,4 KJ/mol
Pressió de vapor 41,3 atm
Perills
Límit inferior d'explosivitat 1,79 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 0,4 mg/m3 (10 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició a curt termini 1 mg/m3
IDLH 69,5 mg/m3
NFPA 704.svg
4
4
2
 
Identificadors
CAS 7803-51-2
InChIKey XYFCBTPGUUZFHI-UHFFFAOYSA-N
PubChem 24404
RTECS SY7525000
AEPQ 232-260-8
ChEBI 30278
ONU 2199
ChemSpider 22814
ChEMBL CHEMBL2227836
UNII FW6947296I
ZVG 3530
Infocard ECHA 100.029.328
DSSTOX DTXSID2021157
Beilstein 3600171
Modifica dades a Wikidata

La fosfina, fosfà, fosfamina, fosfur d'hidrogen o hidrogen fosforat (PH3) és un gas incolor, inflamable i molt tòxic.

Propietats físiques i químiques[modifica]

La fosfina és un gas una mica més pesant que l'aire. És soluble en aigua (26 ml/100 ml a 17 °C) i en diferents solvents orgànics. El punt d'ebullició de la fosfina és de -88 °C a 1 atm. En forma pura és inodora; tanmateix la que s'empra comercialment fa una forta pudor d'all o de peix podrit, a causa de la presència de difosfina (P2H4). És enormement inflamable: crema en l'aire amb una flama molt lluent, de color blanc, desprenent vapors d'àcid fosfòric: PH3 + 2O2 → H3PO4

A la natura se'n produeixen petites quantitats en la degradació de la matèria orgànica. És un poderós reductor que s'apropia de l'oxigen de molts cossos per transformar-se en àcid fosfòric. És una molècula polar que s'uneix amb els hidràcids per formar compostos que són isomorfs amb les sals amòniques, per exemple: PH3 + HCl → H4ClP. El radical PH4+ monovalent s'anomena fosfoni i estructuralment és semblant a l'amoni (NH4+).

Hom pot obtenir la fosfina com a resultat de l'acció d'un àcid sobre un fosfur d'alumini o de magnesi, o bé simplement hidrolitzant una d'aquestes sals amb aigua, tal com mostra aquesta reacció:

AlP+ 3H2O → PH3 + Al(OH)3 (fosfur d'alumini + aigua → fosfina (gas) + hidròxid d'alumini)

Aplicacions[modifica]

En la indústria es fa servir en la fabricació de semiconductors i de plàstics, en la producció de retardadors de flames i com a insecticida.

Toxicitat[modifica]

La ruta més probable d'exposició a la fosfina és la inhalació. Els primers símptomes d'exposició aguda són el dolor al diafragma, les nàusees, els vòmits, l'excitació i una olor de fòsfor a l'alè. L'exposició a nivells més alts pot produir debilitat, bronquitis, edema pulmonar, falta d'alè, convulsions i la mort. Alguns efectes, com per exemple l'edema pulmonar, les convulsions i danys en el fetge es poden manifestar dies després de l'exposició.

L'exposició perllongada a nivells baixos de fosfamina pot produir anèmia, bronquitis, efectes gastrointestinals i problemes motors, de la vista i de la parla. El contacte de la fosfina líquida amb la pell pot produir congelació. La ingestió d'un fosfur metàl·lic pot produir l'alliberament de fosfina en l'estómac, cosa que pot causar nàusea, vòmits, dolor abdominal i diarrea. No hi ha cap informació disponible sobre els possibles efectes sobre la reproducció en humans. No s'ha demostrat que la fosfina afecti la reproducció en animals de laboratori.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fosfà Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]