Fosfina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fosfina
Fosfina
Phosphine-3D-balls.png
Phosphine-underside-3D-vdW.png
Noms
Nom IUPAC
Posfà
Altres noms
Fosfamina
Trihidrur de fòsfor
Hidrogen fosforat
Identificadors
7803-51-2 Symbol OK.svg1
ChEBI CHEBI:30278 Symbol OK.svg1
ChemSpider 22814 Symbol OK.svg1
Número CE 232-260-8
Imatges Jmol-3D Imatge
PubChem 24404
Número RTECS SY7525000
Número ONU 2199
Propietats
PH3
Massa molar 33,99758 g/mol
Aparença gas incolor
Olor lleu, de tipus similar al peix o a l'all[1]
Densitat 1,379 g/l, gas (25 °C)
Punt de fusió −132,8 °C (−207,0 °F; 140,3 K)
Punt d'ebullició −87,7 °C (−125,9 °F; 185,5 K)
31,2 mg/100 ml (17 °C)
Solubilitat Soluble en alcohol, èter, CS2
lleugerament soluble en benzè, cloroform, etanol
Pressió de vapor 41,3 atm (20°C)[1]
2,144
Viscositat 1,1 x 10−5 Pa s
Estructura
piramidal trigonal
0,58 D
Termoquímica
210 J·mol−1·K−1[2]
5 kJ·mol−1[2]
Perills
Fitxa de dades de seguretat ICSC 0694
Índex CEE 015-181-00-1
Classificació CEE Extremadament inflamable F+ (F+)
Molt tòxic T+ (T+)
Corrosiu C (C)
Perillós per al medi ambient (N) N (N)
Frases R R12, R17, R26, R34, R50
Frases S S1/2, S28, S36/37, S45, S61, S63
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 4: Es vaporitza ràpidament o completament a pressió atmosfèrica i temperatura normals, o es dispersa fàcilment en l'aire i es crema fàcilment. Punt d'inflamació inferior a 23 °C (73 °F). Per exemple, el propà Codi de salut 4: L'exposició de molt curta durada podria causar la mort o una lesió residual important. Per exemple, el gas VX Codi de reactivitat 2: Si se sotmet a un canvi químic violent a temperatures i pressions elevades, reacciona violentament amb l'aigua, o pot formar barreges explosives amb l'aigua. Per exemple, el fòsfor Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Punt d'inflamabilitat Gas inflamable
38 °C (100 °F; 311 K) vegeu text
Límits d'explosió 1.79% – 98% [1]
Dosi o concentració letals (DL, CL):
3,03 mg/kg (rata, oral)
11 ppm (rata, 4 h)[3]
1000 ppm (mamífer, 5 min)
270 ppm (ratolí, 2 h)
100 ppm (conillet d'índies, 4 h)
50 ppm (gat, 2 h)
2500 ppm (conill, 20 min)
1000 ppm (home, 5 min)[3]
Límits d'exposició del NIOSH:
TWA 0,3 ppm (0,4 mg/m3)[1]
LER (recomanat)
TWA 0,3 ppm (0,4 mg/m3) ST 1 ppm (1 mg/m3)[1]
50 ppm[1]
Compostos relacionats
Altres cations
Amoníac
Arsina
Estibina
Bismutina
Compostos relacionats
Trimetilfosfina
Trifenilfosfina
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 Symbol OK.svg1 verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

La fosfina, fosfamina, fosfur d'hidrogen o hidrogen fosforat (PH3) és un gas incolor, inflamable i molt tòxic.

Propietats físiques i químiques[modifica | modifica el codi]

La fosfina és un gas una mica més pesant que l'aire. És soluble en aigua (26 ml/100 ml a 17 °C) i en diferents solvents orgànics. El punt d'ebullició de la fosfina és de -88 °C a 1 atm. En forma pura és inodora; tanmateix la que s'empra comercialment fa una forta pudor d'all o de peix podrit, a causa de la presència de difosfina (P2H4). És enormement inflamable: crema en l'aire amb una flama molt lluent, de color blanc, desprenent vapors d'àcid fosfòric: PH3 + 2O2 → H3PO4

A la natura se'n produeixen petites quantitats en la degradació de la matèria orgànica. És un poderós reductor que s'apropia de l'oxigen de molts cossos per transformar-se en àcid fosfòric. És una molècula polar que s'uneix amb els hidràcids per formar compostos que són isomorfs amb les sals amòniques, per exemple: PH3 + HCl → H4ClP. El radical PH4+ monovalent s'anomena fosfoni i estructuralment és semblant a l'amoni (NH4+).

Hom pot obtenir la fosfina com a resultat de l'acció d'un àcid sobre un fosfur d'alumini o de magnesi, o bé simplement hidrolitzant una d'aquestes sals amb aigua, tal com mostra aquesta reacció:

AlP+ 3H2O → PH3 + Al(OH)3 (fosfur d'alumini + aigua → fosfina (gas) + hidròxid d'alumini)

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

En la indústria es fa servir en la fabricació de semiconductors i de plàstics, en la producció de retardadors de flames i com a insecticida.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

La ruta més probable d'exposició a la fosfina és la inhalació. Els primers símptomes d'exposició aguda són el dolor al diafragma, les nàusees, els vòmits, l'excitació i una olor de fòsfor a l'alè. L'exposició a nivells més alts pot produir debilitat, bronquitis, edema pulmonar, falta d'alè, convulsions i la mort. Alguns efectes, com per exemple l'edema pulmonar, les convulsions i danys en el fetge es poden manifestar dies després de l'exposició.

L'exposició perllongada a nivells baixos de fosfamina pot produir anèmia, bronquitis, efectes gastrointestinals i problemes motors, de la vista i de la parla. El contacte de la fosfina líquida amb la pell pot produir congelació. La ingestió d'un fosfur metàl·lic pot produir l'alliberament de fosfina en l'estómac, cosa que pot causar nàusea, vòmits, dolor abdominal i diarrea. No hi ha cap informació disponible sobre els possibles efectes sobre la reproducció en humans. No s'ha demostrat que la fosfina afecti la reproducció en animals de laboratori.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fosfina Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «NIOSH Pocket Guide to Chemical Hazards #0505». National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).
  2. 2,0 2,1 Zumdahl, Steven S.. Chemical Principles 6th Ed.. Houghton Mifflin Company, 2009, p. A22. ISBN 0-618-94690-X. 
  3. 3,0 3,1 «Phosphine». Immediately Dangerous to Life and Health. National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).