Acord de Serón de Nágima (1158)
| ||||
| Tipus | tractat internacional  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | febrer 1158 | |||
| Localització | Serón de Nágima (província de Sòria) | |||
| Estat | Espanya | |||
Del Casal de Barcelona al Casal d'Aragó  | |
|---|---|
1131 - 1134 | |
Els pretendents | |
Els territoris | |
Protagonistes | |
Guerra de successió navarro-aragonesa 1134 - 1135 - 1136 - 1137 | |
Proclamació del Bisbe Ramir i de Garcia Ramires - Invasió d'Alfons VII de Castella - Afillatura de Vadoluengo - Casament de Ramir II d'Aragó - Butlla d'Innocenci II - Tractat d'Alagón - Capítols de Barbastre - Aportacions territorials - Juraments a Ramon Berenguer IV - Confirmació d'Ayerbe - Renúncia de Saragossa | |
1137 - 1140 - 1141 - 1142 - 1146 | |
1148- 1151 - 1152 - 1157 - 1158 - 1162 - 1173 | |
Ofensiva de Garcia Ramires - Tractat de 1149 - Casament de Ramon i Peronella - Tractat de Tudilén - Ofensiva de Ramon Berenguer IV - Testament de Peronella (1152) - Ofensiva de Sanç Garcés - Tractat de Lleida - Testament de Ramir II (1157) - Acord de Nágima - Butlla d'Adrià IV - Pau de Gallur (1159) - Testament de Ramon Berenguer IV - Consell de Regència (1162-1174) - Abdicació de Peronella - Testament de Peronella (1173) | |
Teories | |
Llegendes | |
L'Acord de Serón de Nágima o Tractat d'Haxama fou un acord al qual arribaren el febrer del 1158 a Serón de Nágima el rei Sanç III de Castella i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.
Context[modifica]
El tractat s'emmarca en la problemàtica sorgida arran del Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) per la seva successió.
Acord[modifica]
A Serón de Nágima, vila fronterera, s'entrevistaren Sanç III de Castella i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. El castellà renunciava al títol de rei de Saragossa que havia ostentat el seu pare el rei Alfons VII de Castella, i a la sobirania de les ciutats i viles de Calataiud, Daroca i Tarassona que havien estat cedides pel Tractat de Carrión. Sanç III de Castella les cedia a Ramon Berenguer IV i el seu fill, el futur Alfons II d'Aragó «el Cast»; a canvi, aquest li havia de retre homenatge a ell i els seus successors com a súbdit, sense estar obligat a entregar-li cap força, ni castell, ni lloc de senyoriu; tan sols s'hauria de presentar el dia de la seva coronació amb un estoc nu.[1]
Conseqüències[modifica]
El futur rei Alfons II d'Aragó «el Cast» pogué rescabalar-se d'aquest homenatge després de lluitar al Setge de Conca (1177).
Referències[modifica]
- ↑ Bofarull, Próspero: Colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón. Vol IV: XCV. Concordia para terminar las cuestiones que se habían suscitado entre el conde y el rei don Sancho de Castilla, sobre los estados de Zaragoza y Calatayud
Bibliografia[modifica]
- Zurita y Castro, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón, 1562-1580. Lib. II, cap. XVII (castellà)