Tractat de 1149

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de 1149
Tipustractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Data1r juliol 1149 Modifica el valor a Wikidata
Tractat i capítols matrimonials entre Ramon Berenguer IV i Garcia Ramires (1 de juliol del 1149) Íncipit: «In nomine sancte et individue Trinitatis. Hec est carta firmissime convenientie et pacis indisolubilis»

El Tractat de 1149 és un tractat de pau signat l'1 de juliol del 1149[1] entre el comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV i Garcia Ramires dux de Pamplona. També es pactaven capítols matrimonials entre el comte de Barcelona i la filla del navarrès.

Context[modifica]

El tractat s'emmarca en la problemàtica sorgida arran del Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) per la seva successió.

L'ofensiva navarresa de 1148[modifica]

Garcia Ramires dux de Pamplona aprofità que Ramon Berenguer es trobava lluitant a la conquesta de Tortosa. El navarrès tornà a Tauste i ocupà Los Fayos i potser també Espetiella; la resposta de Ramon Berenguer IV fou l'ocupació de Carcastillo.[2]

El tractat[modifica]

Mitjançant aquest tractat Ramon Berenguer IV i Garcia Ramires dux de Pamplona feien la pau i signaven el contracte matrimonial entre el comte i la filla del navarrès, tot i que Ramon Berenguer estava compromès amb Peronella d'Aragó[3][4]


« En el nom de la santa i indivisa Trinitat. Aquesta és carta de firmissima conveniència i de pau indissoluble feta entre Ramon, comte de Barcelona i senyor d'Aragó, i el príncep García, rei de Navarra, i els seus successors, perpètuament.

En primer lloc un a l'altre dona la seva fe, sense dol i frau, en qualsevol manera, que d'ara endavant romanguin amics ferma i fidelíssimament, tant ells com els seus successors, de tal manera que no hi hagi una altra lluita, cap disputa entre ells i els seus successors, sobre els regnes de Navarra i Aragó, sinó que recíprocament, sincerament i íntegrametne prestin consell i auxili.

Per instigació divina, convenen el rei i el comte citats en el legítim matrimoni, que s'ha de contraure entre el mateix comte i Blanca, filla legítima del rei. I perquè entre persones destacades no ha de contraure matrimoni sense legal instrument de dot, l'esmentat comte donarà a l'esmentada filla del rei, com a mínim, dotze castells, segons el costum dels regnes d'Espanya. Si més li donés, no comptarà la seva noblesa i amor liberal. El rei donarà al comte i la seva filla quatre castells, a saber: Taus, Pradilla, Los Fayos i Espetella, el mateix dia que el citat comte prengui com a dona legítima a la filla del rei, el comte donarà Carcastillo al rei. Els posseïdors dels esmentats quatre castells que constitueixen la dotació, tal fidelitat i homenatge faran a predita filla del rei que ells en endavant respondran i seran obedient, com a pròpia senyora seva, si ella fos supervivent al comte, o si el comte a ella la deixés sense delicte pel qual hagi de perdre tant el dot quan predits castells, d'on ella estigués en honor o no volgués ni pogués netejar. Convingueren al mateix temps el rei i el comte que, el que no passi, si predita jove morís abans que fes el matrimoni o després sense hereu, l'amistat i concòrdia romangués ferma i indissoluble, en perpetu, com en aquests juraments s'estatueix. És afirmat entre ells que l'esmentat matrimoni es contregui la propera festivitat de Sant Miquel de l'any següent, sense fal·làcia i dubte, amb veracitat, si abans no es pogués fer a honor i utilitat d'una i altra part. En les seves adquisicions també sobre la terra dels sarraïns que s'han de fer, volent-ho Déu, d'aquesta manera ho convenen: el que des «Orpeis» i de Morella i dels termes del regne de Saragossa i Daroca i Calataiud en endavant el rei i el comte adquirissin, els dos juntament, o l'un sense l'altre, amb mà armada o per donatiu, o de qualsevol manera, en endavant el divideixin per meitat amigablement, i així concordes el tindran o de comú consell divideixin les adquisicions. Totes les coses predites, com a millor i més raonable i santament puguin entendre, tot dol i frau apartats, el signen ells tenir i fer-ho tenir el rei i el comte predits, tant amb fe pròpia i juraments sota les persones d'ells fets com els juraments de molts dels seus homes ara a ells fets i en el futur es faran, segons que ells o ell amb l'altre volgués queixar-se racionament i l'altre pogués fer idònies. Que totes les coses es facin de la manera indicada, juren de part del comte primerament Ramon de Puig alt i Bertran de Castellet.

De part del rei el juren Ximeno Aznar i Guillén Aznar i Rodrigo Azagra.

Mestre Robert, ardiaca de l'església de Pamplona i del rei García capellà i clergue de l'esmentat comte, va fer aquesta carta era MCLXXXVII (1149), calendes de juliol (1 de gener)
»

Conseqüències[modifica]

Malgrat els explícits capítols matrimonials, l'enllaç que s'havia de produir el 29 de setembre del 1149 no es dugué a efecte. Segons Miquel Coll i Alentorn, això demostra que el casament, encara no realitzat, amb Peronella d'Aragó, no era quelcom indispensable perquè es fes efectiva la donació del regne d'Aragó, malgrat que era una clàusula explícita en els Capítols matrimonials de Barbastre (1137)[2] i que Blanca Garcés estava compromesa amb el fill d'Alfons VII de Castella des de la Pau de Calahorra (1140). Segons l'historiador Ubieto, el comte Ramon Berenguer mai no va tenir intenció de complir el pacte i el matrimoni amb Blanca de Navarra, concloent que el pacte no fou complert per cap de les dues parts.

L'agost del 1150 Ramon Berenguer IV es casà amb Peronella d'Aragó. El 21 de novembre del 1150 morí Garcia V de Navarra, i el seu fill i successor Sanç VI de Navarra s'entrevistà el desembre del 1150 amb Ramon Berenguer IV a Filera. Per la seva part, Blanca Garcés es casà, tal com s'havia estipulat a la Pau de Calahorra (1140), amb el fill d'Alfons VII de Castella l'1 de febrer del 1151. Això portà a la represa de les hostilitats navarro-aragoneses.

Referències[modifica]

  1. Algunes fonts senyalen el 1148
  2. 2,0 2,1 Coll i Alentorn, Miquel: Història, Volum 3
  3. Bofarull, Próspero: Colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón. Vol IV: LIX. Tratado de paz entre el conde de Barcelona y el rey de Navarra, y capítulos para el matrimonio de la hija de este con el referido conde.
    « In nomine sancte et individue Trinitatis. Hec est carta firmissime convenientie et pacis indisolubilis facte inter Raimundum Barchinonensem comitem Aragone dominum et principem Garciam Navarre regem et successores eorum in perpetuum.

    In primis igitur eorum uterque alteri fidem suam dat skie dolo et fraude quodammodo prorsus firmissime et fidelissime amici maneant tam ipsi quain successores eorum ita quod alterius nulla fiat lis nulla contentio inter ipsos vel successores eorum super regnis Navarre et Aragone sed sibi ad invicem per fidem sinceram et integram coosilium et uusilium prebeant.

    Instinctu etiam divino conveniunt rex et comes prenominati in legitimo matrimonio contrahendo inter ipsum comitem et Blancam filiam legitimam ipsius regis. Et quia inter magnas personas non debet matrimonium contrahi sine legali instrumento dotis ipse comes dabit predicte filie regis ad minus XII castella secundum morem regnum Hispanie. Si ipsum plus ei dare non computerit sua nobilitas et Überalis amor. Etiam rex dabit ipsi comiti et filie suc IIII castella scilicet Taust Pratellam Lesfais et Espetellam ipsa eadem die qua predictus comes ducat in uxorem legitime predictam regis filiam et cetera et comes dabit regi Carcastel. Possessores autem tam predictorum IIII castrorum quam dotis talem fidelitatem et hominium facient predicte filie regis quod ipsi prorsus respondebunt et obedient illi tamquam proprie domine sue si illa superstes post comitem fuerit vel si comes eam dimiserit sine delicto pro quo perdere debeat tam dotem quam predicta castra IIII unde ipsa stans in honore vel nolit vel nequeat se purgare. Conveniunt ad invicem rex et comes quod si quod absit predicta puella priusquam flat matrimonium vel etiam postea sine herede moriatur amicicia et concordia firma maneat et indissolubile in perpetuum sicut inter ipsos sacramentis et fide statuitur. Firmatur inter ipsos ad invicem quod predictum matrimonium contrahetur usque ad proximam festivitatem Beati Michaelis anni sequentis sine fallatia et dubio veracisime si prius fieri nequeat ad honorem et utilitatem utriusque partis. In acquisitionibus quoque suis ammodo super terram sarracenorum Deo volente faciendis taliter conveniunt. Quiquid de Orpeis et de Murel et de terminis regni Cesarauguste et Darocka et Calateu in antea aquirent rex et comes vel simul ambo vel alter sine altero seu manu forti seu dono seu quocumque modo ex hinc in antea per medium inter se a'micabiliter divident et sic concorditer tenebunt vel ex communi consilio dimittent acquista. Omnia quidem predicta sicut melius et sanius ac sanctius intclligi possunt nmni dolo et fraude remotis firmant se se teuere et teneri facere rex et comes predicti tam fide propia et sacramentis sub personis eorum factis quam sacramentis plurium suorum hominum hinc inde ad ipsos factis et in futuro faciendis secundum quod hi vel ille ab altero querere voluerit rationabiliter et alter idonee facere potuerit. Quod hec omnia presignata modo desiguato fiant jurant ex parte comitis: primo Raimundus de Podio alto et Bertrandus de Castellet.

    Ex parte quidem regis Simeon Azenarz et Willielmus Azenarz et Rodericus de Acegre.

    Magister Rodebertus ecclessie Pampilonensis archidiaconus et regis Garcia principalis capellanus ac comitis predicti clericus fecit hanc cartam era MCLXXXVII kaleodas julii.

    Tandem, conveniunt inter se imperator et comes, quod de supradictis honoribus unusquisque eorum valeat alteri per fidem, sine enganno, et nullus eorum treguam aut placitum cum prescripto Garsia faciat sine alterius consilio.

    Sig+num imperatoris. Sig+num Raimundi, comes.
    »
  4. Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 165; A un punto del fracaso
    « En el nombre de la santa e indivisa Trinidad. Esta es carta de firmísima conveniencia y de paz indisoluble hecha entre Ramón, conde de Barcelona y señor de Aragón, y el príncipe García, rey de Navarra, y sus sucesores, perpetuamente.

    En primer lugar uno a otro da su fe, sin dolo y fraude; en cualquier modo, que en adelante permanezcan amigos firme y fidelísimamente, tanto ellos como sus sucesores, de tal manera que no haya otra lucha, ninguna disputa entre ellos y sus sucesores, sobre los reinos de Navarra y Aragón, sinó que recíprocamente, sinceramente e íntegrametne presten consejo y auxilio.

    Por instigación divina, convienen el rey y el conde citados en el legítimo matrimonio, que se ha de contraer entre el mismo conde y Blanca, hija legítima del rey. Y porque entre personas destacadas no debe contraerse matrimonio sin legal instrumento de dote, el citado conde dará a la citada hija del rey, por lo menos, doce castillos, según la costumbre de los reinos de España. Si más le diese, no contará su nobleza y amor liberal. El rey dará al conde y a su hija cuatro castillos, a saber: Tause, Pradilla, Los Fayos y Espetella, el mismo día que el citaso conde tome como mujer legítima a la hija del rey; el conde dará Carcastillo al rey. Los poseedores de los citados cuatro castillos que constituyen la dota, tal fidelidad y homenaje harán a predicha hija del rey que ellos en adelante responderán y serán obediente, como a propia señora suya, si ella fuese supérstite al conde; o si el conde a ella la dejase sin delito por el que perder deba tanto la dote cuando predichos castillos, de donde ella estuviese en honor o no quisiese ni pudiese limpiar. Convinieron al mismo tiempo el rey y el conde que, lo que no suceda, si predicha joven muriese antes de que hiciese el matrimonio o después sin heredero, la amistad y concordia permaneciese firme e indisoluble, en perpetuo, como en estos juramentos se estatuye. Es afirmado entre ellos que el aludido matrimonio se contraiga la próxima festividad de san Miguel del año siguiente, sin falacia y duda, con veracidad, si antes no se pudiese hacer a honor y utilidad de una y otra parte. En sus adquisiciones también sobre la tierra de los sarracenos que se han de hacer, queriéndolo Dios, de esta manera lo convienen: lo que desde Orpeis y de Morella y de los términos del reino de Zaragoza y Daroca y Calatayud en adelante el rey y el conde adquiriesen, los dos juntamente, o el uno sin el otro, con mano armada o por donativo, o de cualquier modo, desde ahora en adelante lo dividan por mitad amigablemente, y así concordes lo tendrán o de común consejo dividan las adquisiciones. Todas las cosas predichas, como mejor y más cuerdamente y santamente puedan entender, todo dolo y fraude apartados, lo firman ellos tener y hacerlo tener el rey y el conde predichos, tanto con fe propia y juramentos bajo las personas de ellos hechos como los juramentos de muchos de sus hombres ahora a ellos hechos y en lo futuro se harán, según que ellos o él con el otro quisiese quejarse racionablemente y el otro pudiese hacer idóneamente. Que todas las cosas se hagan del modo indicado, juran de parte del conde primeramente Raimundo de Puig alt y Bertrán de Castellet.

    De parte del rey lo juran Jimeno Aznárez y Guillermo Aznar y Rodrigo Azagra.

    Maestro Roberto, arcediano de la iglesia de Pamplona y del rey García capellán y clérigo del citado conde, hizo esta carte en el año 1149, 1 de enero.
    »

Bibliografia[modifica]