Butlla d'Adrià IV (1158)
| Tipus | butlla  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 24 juny 1158 | ||
Del Casal de Barcelona al Casal d'Aragó  | |
|---|---|
1131 - 1134 | |
Els pretendents | |
Els territoris | |
Protagonistes | |
Guerra de successió navarro-aragonesa 1134 - 1135 - 1136 - 1137 | |
Proclamació del Bisbe Ramir i de Garcia Ramires - Invasió d'Alfons VII de Castella - Afillatura de Vadoluengo - Casament de Ramir II d'Aragó - Butlla d'Innocenci II - Tractat d'Alagón - Capítols de Barbastre - Aportacions territorials - Juraments a Ramon Berenguer IV - Confirmació d'Ayerbe - Renúncia de Saragossa | |
1137 - 1140 - 1141 - 1142 - 1146 | |
1148- 1151 - 1152 - 1157 - 1158 - 1162 - 1173 | |
Ofensiva de Garcia Ramires - Tractat de 1149 - Casament de Ramon i Peronella - Tractat de Tudilén - Ofensiva de Ramon Berenguer IV - Testament de Peronella (1152) - Ofensiva de Sanç Garcés - Tractat de Lleida - Testament de Ramir II (1157) - Acord de Nágima - Butlla d'Adrià IV - Pau de Gallur (1159) - Testament de Ramon Berenguer IV - Consell de Regència (1162-1174) - Abdicació de Peronella - Testament de Peronella (1173) | |
Teories | |
Llegendes | |
El Butlla d'Adrià IV fou una butlla emesa pel Sant Pare Adrià IV el 24 de juny del 1158.
Context[modifica]
En virtut del Testament d'Alfons I d'Aragó (1131), i que la butlla del Sant Pare Innocenci II del 10 de juny del 1136 referendava, els Ordes militars exigien l'acompliment de la voluntat del difunt rei Alfons I d'Aragó. Una de les prioritats de Ramon Berenguer IV de Barcelona fou la resoldre aquest drets.
Antecedents[modifica]
Acord amb l'Orde de l'Hospital i l'Orde del Temple[modifica]
Després de diverses negociacions el 16 de setembre del 1140 s'arribà a un acord amb el gran mestre de l'Orde de l'Hospital Raymond du Puy, representant de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan i de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem; mitjançant aquest acord les Ordes cedien a la persona del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i al seu successor (damus et concedimus tibi, supradicto comiti Raimundo barchinonensi, tueque cuncte progeniei), la tercera part dels regne que els corresponia en virtut del testament d'Alfons I, rei d'Aragó i Pamplona, a canvi que aquest els concedís drets a construir esglésies i comandes en diversos poblacions dels seus territoris; s'hi incloïa una clàusula per la qual si Ramon Berenguer IV de Barcelona moria sense descendents, els dits territoris retornarien als Ordes militars.
Acord amb l'Orde del Temple[modifica]
És de suposar que finalment un tractat similar es negociés amb Orde del Temple de Salomó, però no s'ha trobat el document d'acord entre el templers i el comte de Barcelona. El mes de novembre del 1143 el comte Ramon Berenguer concedí privilegis a l'Orde del Temple, orde al qual havia pertanyut el seu pare, el comte Ramon Berenguer III.
Butlla[modifica]
Tots els acords, cessions i compensacions foren confirmades el 24 de juny del 1158 per una butlla del Sant Pare Adrià IV. Per a l'historiador Antonio Ubieto, els acords de cessió dels Ordes militars i les compensacions obtingudes a canvi s'emmarquen en un període de necessitats econòmiques d'aquestes, i amb el suport del Papat, varen veure l'ocasió d'obtenir el seu establiment a Aragó i Catalunya invocant el testament d'Alfons I d'Aragó, tres anys després de la mort d'aquest, i quan Ramon Berenguer havia afermat el seu poder sobre el regne d'Aragó. També assenyala que cap negociació es va obrir per reclamar els drets que els corresponien sobre Navarra, perquè Alfons I havia estat rei d'Aragó i de Pamplona.[1][2]
Referències[modifica]
- ↑ Ubieto Arteta, Las negociaciones con las órdenes militares, pàg. 160; Creación i desarrollo de la Corona de Aragón
- ↑ Arxiu Jaume I: El papa Adrià IV confirma al comte Ramon Berenguer IV les donacions que cadascuna de les ordes militars del Sepulcre, de l'Hospital i del Temple li havien fet, de les respectives terceres parts del regne d'Aragó, que els havien estat deixades en testament pel rei Alfons I
« Adrianus, episcopus, servus servorum Dei, dilecto filio, nobili viro Raimundo, barchinonensi comiti, salutem et apostolicam benedictionem.
Etsi ex iniuncto nobis a Deo apostolatus officio, universis Dei fidelibus existamus in sua iustitia debitores, illis specialiter oportet nos sua iura servare et eorum postulationes admittere, qui potentia et nobilitate preclari sacrosancte romane ecclesie fideles existunt, et in eius sunt servitio et devotione ferventes. Ea propter, dilecte in Domino fili Raimunde, illustris comes, illius devotionis sinceritatem et integritatem fidei, quam erga beatum Petrum et nos ipsos habere dinosceris, attendentes, iuxta tue peticiones instantiam, totam terram quam Adefonsus, condam aragonensium rex, sine herede decedens, Sepulchro Domini, Hospitali et Templo pro anime sue salute reliquit; et fratres Sepulchri cum consensu patriarche, Hospitalarii et Templarii eandem terram tibi postea concessisse noscuntur, sicut ab eis nobilitate tue concessa est de scriptis propriis roborata, tam tibi quam heredibus tuis auctoritate apostolica confirmamus et presentis scripti patrocinio communimus.Nulli, ergo, hominum liceat hanc paginam nostre confirmationis infringere vel ei aliquatenus contraire.Si quis, autem, hoc attemptare presumpserit, secundo, terciove commonitus, nisi reatum suum congrua satisfactione correxerit, potestatis honorisque sui dignitate careat, reumque se divino iudicio existere de perpetrata iniquitate cognoscat, atque in extremo examine divine ultioni subiaceat.Cunctis, vero, eam servantibus sit pax domini nostri Ihesucristi, quatinus et hic fructum bone actionis percipiant, et apud districtum iudicem premia eterne pacis inveniant.Data Sutrii VIII kalendas iulii.»
Bibliografia[modifica]
- Ubieto Arteta, Antonio. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón El testamento de Alfonso I el Batallador, 1987. ISBN 84-7013-227-X.