Capítols matrimonials de Barbastre (1137)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentCapítols matrimonials de Barbastre
Data 11 agost 1137
Modifica dades a Wikidata
Capítols matrimonials de Barbastre
(11 d'agost del 1137)

Els anomenats Capítols matrimonials de Barbastre són una carta de donació[1] que féu el rei Ramir II d'Aragó l'11 d'agost del 1137 a Barbastre on es recullen els capítols matrimonials pactats entre el rei Ramir II d'Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i en virtut dels quals es pactava el casament del comte de Barcelona amb l'acabada de néixer Peronella d'Aragó, filla del rei d'Aragó.

Context[modifica | modifica el codi]

El tractat s'emmarca en la problemàtica sorgida arran del Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) per la seva successió. El Regne de Saragossa es trobava ocupat per les tropes del rei Alfons VII de Castella, però la Santa Seu exigí l'acompliment del testament i l'entrega efectiva de les rendes que generaven els regnes que havien estat sota el domini del rei Alfons I d'Aragó als ordes militars. Per tal de concebre un successor, Ramir II d'Aragó s'havia casat amb Agnès de Poitiers, la qual acabava d'engendrar no un mascle, sinó una femella, Peronella d'Aragó, nascuda el 29 de juny del 1136. Davant d'aquesta situació s'acordà el Tractat d'Alagón (1136) mitjançant el qual es pactà el casament entre el fill primogènit del rei Alfons VII de Castella, Sanç de Castella, i l'acabada de néixer Peronella d'Aragó (que de resultes del tractat s'havia de passar a anomenar Urraca). El fet suposava que, a llarg termini, els regnes d'Aragó passarien a la Corona de Castella. A canvi, Alfons VII de Castella retornava la sobirania efectiva sobre el Regne de Saragossa a Ramir II d'Aragó, qui al seu torn en cedia el control i la defensa a Alfons VII de Castella, sempre que quan morís el retornés a Ramir II d'Aragó, que n'havia esdevingut el sobirà efectiu, tot i que a la llarga passaria a la seva filla Peronella (Urraca),[2] i pel matrimoni pactat, a Sanç de Castella.

Pacte de casament[modifica | modifica el codi]

La noblesa aragonesa rebutjà el casament de Peronella amb el fill Alfons VII de Castella, temerosos de caure sota el domini de Castella. Des del 24 d'agost del 1136, a l'11 d'agost del 1137 es va forjar un pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó per tal de casar el jove comte de Barcelona amb la filla del rei, Peronella d'Aragó, que tenia un any d'edat.

Els capítols matrimonials[modifica | modifica el codi]

L'11 d'agost del 1137 a Barbastre el rei Ramir II d'Aragó concertà el casament de la seva filla amb el comte Ramon Berenguer IV.

El rei donà al comte la seva filla per muller amb el seu regne tal com s'estenia i havia posseït el seu pare i rei Sanç Ramires, rei d'Aragó i Pamplona, i pels seus germans, els reis Pere I d'Aragó i Alfons I d'Aragó, quedant en llei i força els seus furs, costums i usatges que en temps dels seus precedessors havien tingut els aragonesos i eren vigents al regne. Quedava el comte com a rei en cas que la seva muller Peronella morís sense fills. També li encomanava les terres i súbdits en homenatge i jurament que li guardarien fidelment la vida i el cos del comte sense cap engany, i que l'obeïrien lleialment, guardant la fidelitat que li devien a la seva filla, que era la seva senyora natural, amb la condició que si ella moria quedaria el regne subjecte al comte sense cap contradicció, i que el tindria i posseïria després de la mort del rei.

Per la seva part, el rei Ramir II seria rei mentre visqués, i seria senyor i pare en el regne d'Aragó i en els comtats del comte de Barcelona mentre li plagués.[3][4]

« «En nom de Déu, Jo Ramir, per la gràcia de Déu, rei dels aragonesos, dono a tu Ramon, comte dels barcelonins i marquès, la meva filla com a muller, i, amb tota la integritat, el regne dels aragonesos, com el meu pare el rei Sanç o els meus germans Pere i Alfons millor sempre varen posseir i tenir, ells o qualsevol persona de qualsevol sexe per ells, salvats els usos i costums que el meu pare o el meu germà Pere tingueren en el seu regne. I t'encomano tots els homes del predit regne sota jurament i homenatge, perquè et siguin fidels de la teva vida i del teu cos i de tots els teus membres que hi hagi al teu cos, sense qualsevol frau i engany, i perquè et siguin fidels de tot el regne citat i de totes les coses al dit regne pertanyents, salvada la fidelitat a mi i a la meva filla. Totes aquestes coses sobrescrites jo citat rei Ramir de tal manera faig a tu Ramon, comte dels barcelonins i marquès, que si la meva filla citada morís, sobrevivint-la tu, la donació del predit regne lliure i immutablement tinguis, sense cap tipus d'impediment, després de la meva mort. Però entretant, si res d'augment o de transmissió dels honors o fortaleses del predit regne, jo vivent, et volgués fer, sota la citada fidelitat dels homes [que les ostenten] firme i immòbil romangui. I jo Ramir seré rei, senyor i pare en el citat regne i en tots els teus comtats, mentre em plagui. El que és fet els III idus d'agost (11 d'agost) de l'any de l'Encarnació del Senyor CXXXVII després del mil·lenni (1137), era mil cent LXXV (era hispànica 1175), regnant el citat rei Ramir.

Signe Ramir Signe del rei Ramir rei

Per a què les coses dalt escites fidel i inalterablement siguin observades, el citat rei Ramir encomenà al comte dels barcelonins als seus barons a sota citats, amb homenatge i jurament. Primerament el comte de Pallars (Artau III de Pallars Sobirà), Ramón Pérez d'Erill, Pero Raimúndez d'Erill, fill de l'anterior, Pero Raimúndez d'Estada, Gombal de Benavente, Blasco Fortunyo d'Azlor, Guillén de Capella, fill de Berenguer Gombález, Bernaldo Pérez de Laguarres, Pero López San Esteban, Galí Garcez de San Vicente, Pero Mir d'Entença, Gombal d'Entença, l'aitán Lope Garcés, Frontin, Gómez, Férriz, Pelegrín de Castiellazuelo, Arpa, Sancho Sánchez d'Arzo (o d'Asso), Maça, Fortún Dat de Barbastro, Fortún Garcez, germà de Maça, García Garcés d'Osca, García de Rodelar, Lope Blásquez de Pomar, Porchet, i el seu germà Pero, Ramón de l'Arbés (o de Larbassa), Miguel d'Albero, Sanz d'Antillón (o d'Andio), Galí Sánchez de Graus, Lope Sánchez de Jaca, Gayet, Pero López de Luesia, Galí Ximénez d'Alcalá

Ponci escirvà això escrigué, per ordre del rei, el dia i l'any predits, i amb usual costum aquí posà el seu signe»
»

Còpies i manuscrits[modifica | modifica el codi]

Del manuscrit se'n feren diverses còpies coetànies i algunes posteriors.

La còpia (D) que se'n va fer pel Liber feudorum maior titula el document: Instrumentum quo rex Ramirus dedit et tradidit filiam suam in uxorem Raimundi, venerabili comiti Barchinonensi, cum omni regno Aragonis

Iconografia[modifica | modifica el codi]

Genealogia del Casal d'Aragó (Poblet, 1400).
Representa a Peronella I d'Aragó («Peronella:reyna») amb els atributs reials (corona, ceptre i pom, igual que els de l'hereu del regne d'Aragó, Alfons II d'Aragó «el Cast», unida al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, qui ofereix l'anell de matrimoni.
Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)
Representa al rei Ramir II d'Aragó i al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona amb un escut amb la Senyera Reial pactant el matrimoni d'aquest amb la infanta Peronella d'Aragó
Retratos de la reina Petronila de Aragón y el conde Ramón Berenguer IV de Barcelona
(Còpia del Palacio del Buen Retiro de Madrid; obra de Francisco Camilo i d'Andrés Urzanqui, sobre un original de Filippo Ariosto de 1586 pintat pel Saló Reial de la Generalitat d'Aragó i destruït durant el Setge de Saragossa (1809)
Representa al matrimoni del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona amb atributs comtals i la Senyera Reial, i la reina Peronella I d'Aragó amb atributs reials i la Creu d'Alcoraz

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Ubieto 1987, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón: Ramiro II: «todo cuánto había retenido en esa otra carta de donación del reino que le había hecho cuando le dí mi hija»
  2. Congrés d'història de la Corona d'Aragó El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta
  3. Bofarull, Próspero: Colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón. Vol IV: Donación del reino de Aragón, otorgada por don Ramiro á favor del conde de Barcelona
  4. Arxiu Jaume I: Ramir I d'Aragó dóna en matrimoni la seua filla Peronella al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, al temps que li cedeix a aquest tot el regne d'Aragó
    «

    In Dei nomine. Ego Rammirus, Dei gratia rex aragonensis, dono tibi, Raimundo, barchinonensium comes et marchio, filiam meam in uxorem, cum tocius regni aragonensis integritate, sicut pater meus Sancius, rex, vel fratres mei, Petrus et Ildefonsus, melius unquam habuerunt vel tenuerunt ipsi vel utriusque sexus homines per eos, salvis usaticis et consuetudinibus quas pater meus Sancius vel frater meus Petrus habuerunt in regno suo. Et commendo tibi omnes prephati regni homines sub hominio et iuramento ut sint tibi fideles de vita tua et de corpore tuo et de omnibus membris que in corpore tuo se tenent, sine omni fraude et decepcione, et ut sint tibi fideles de omni regno pretitulato et universis omnibus ad illud regnum pertinentibus, salva fidelitate mihi et filie mee. Hec autem omnia superius scripta ego prephatus rex Rammirus taliter facio tibi, Raimunde, barchinonensium comes et marchio, ut, si filia mea mortua fuerit prehata, te superstite, donationem prephati regni libere et immutabiliter habeas absque alicuius impedimento post mortem meam. Interim vero, si quid augmentationis vel traditionis de honoribus vel municionibus prephati regni, me vivente, facere tibi voluero, sub prephata hominum fidelitate firmum et immobile permaneat; et ego prephatus rex Rammirus sim rex, dominus et pater in prephato regno et in totis comitatibus tuis, dum mihi placuerit. Quod est actum III idus augusti anno incarnationis Dominice CXXXVII post millesimum, era millesima centesima LXXV, prephato Rammiro regnante.

    Signum Rammiri + regis.

    Ut omnia superius scripta fideliter et incomutabiliter observentur, prenominatus rex Rammirus comendavit comiti barchinonensi suos barones subscriptos sub hominio et iuramento: in primis, comitem palearensem, Raimundum Petri de Eril, Petrum Raimundi filium eius, P. Raimundi d'Estada, Gomballum de Benavent, Balach Furtuno d'Açlor, Guillelmum de Capela filium Berengarii Gomballi, Bernardum Petri de Laguarres, Petrum Lobiz Sancti Stephani, Gali Garcez de Sancto Vincentio, Petrum Mironis de Entenza, Gombal de Entenza, Lop Garcez Laita, Frontinum, Gomez Ferriz, Pelegri de Castel Azol, Arpa, Sansanz d'Arsu, Maza, Furtun d'At de Barbastro, Fortun Garcez frater de Maza, Garcia Cez d'Oscha, Garcia de Rodelar, Lobalasch de Pomar, Porchet, Petrus frater eius, Raimon de l'Arbes, Michael d'Albera, Sanz d'Andio, Gali Sanz de Grads, Lop Sanz de Iacha, Gaiet, Pedro Lopiz de Lusia, Gali Xemenons d'Alcala. Poncius, scriptor, hoc scripsit domini regis precepto die annoque prephato, qui solito more hoc imposuit signum.

    »

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]